Aviso sobre el Uso de cookies: Utilizamos cookies propias y de terceros para mejorar la experiencia del lector y ofrecer contenidos de interés. Si continúa navegando entendemos que usted acepta nuestra política de cookies. Ver nuestra Política de Privacidad y Cookies
Lunes, 3 de octubre de 2016 | Leída 21 veces
COMARCA

El Servei de Control de Mosquits participa en un treball sobre l’origen dels paràsits del paludisme a Europa

Guardar en Mis Noticias.

Aquesta malaltia va ser eradicada als anys seixanta del segle XX i malgrat seguir ser presents els mosquits, no hi ha hagut més casos autòctons

Acaba de publicar-se a la revista científica PNAS, el treball que, conjuntament amb l’Institut de Biologia Evolutiva de Barcelona, ISGlobal, diferents centres de recerca internacionals, el Servei de Control de Mosquits del Baix Llobregat i el COPATE del Delta de l’Ebre, mostra com s’ha pogut recuperar ADN d’antigues preparacions de pacients amb paludisme dels anys 40 del segle passat i l’origen de dos dels paràsits causants d’aquesta malaltia.

 

A Catalunya encara trobem importants poblacions dels mosquits que transmetien el paludisme, especialment al delta de l’Ebre i a la Badia de Roses. Així i tot, aquesta malaltia va ser eradicada als anys seixanta del segle XX i malgrat seguir ser presents els mosquits, no hi ha hagut més casos autòctons. Després d’un estudi en el que amb COPATE, el Servei de Control de Mosquits del Baix Llobregat va poder criar aquests mosquits en laboratori i portar-los a la Universitat de Nimegen a Holanda, on es van provar infeccions artificials amb resultat negatiu, es va considerar que possiblement les soques pròpies nostres dels paràsits del paludisme, Plasmodium falciparum i Plasmodium vivax, van desaparèixer amb la eradicació de la malaltia i que altres soques com ara les africanes no podien infectar els nostres mosquits que n’eren refractaris.

 

Per a poder provar aquesta hipòtesi han hagut de passar més de dues dècades en les que s’ha pogut trobar mostres antigues de sang de pacients amb paludisme conservades per descendents del Dr. Canicio a Sant Jaume d’Enveja, i al Laboratori de Biologia Evolutiva han pogut desenvolupar tècniques de recuperació d’ADN antic com les que es fan servir per a determinar els fòssils de Neandertals.

 

Com a resultat s’ha pogut provar que els Plasmodium vivax que circulaven per la península són molt propers als que hi ha ara a Sudamérica i que els Plasmodium falciparum nostres eren similars als de l'Índia. Aquestes són les primeres proves que es troben de les hipòtesis històriques del moviment d’aquests paràsits al mon. Aquests resultats indiquen que algunes soques del paludisme van seguir les migracions humanes: de l'Índia a Europa entre els segles cinquè i quart AC, i desprès d’Europa a América desprès de l’arribada de Colom.

 

Acceda para comentar como usuario Acceda para comentar como usuario
¡Deje su comentario!
Normas de Participación
Esta es la opinión de los lectores, no la nuestra.
Nos reservamos el derecho a eliminar los comentarios inapropiados.
La participación implica que ha leído y acepta las Normas de Participación y Política de Privacidad
www.elfar.cat • Términos de usoPolítica de PrivacidadMapa del sitio
© 2017 • Todos los derechos reservados
Powered by FolioePress