Aviso sobre el Uso de cookies: Utilizamos cookies propias y de terceros para mejorar la experiencia del lector y ofrecer contenidos de interés. Si continúa navegando entendemos que usted acepta nuestra política de cookies. Ver nuestra Política de Privacidad y Cookies
Jueves, 5 de enero de 2017 | Leída 31 veces
OPINIÓ

Així que passin cent anys més

Guardar en Mis Noticias.

[Img #13891]TONI MORA.

Secretari general de la Unió Intercomarcal CCOO Baix Llobregat-Alt Penedès-Anoia-Garraf.

 

Bon any a tota la bona gent o si més no a la gent de bona voluntat tal com s’acostuma a dir. Un any 17 del segle que evoca un altre que va canviar el món, un any de revolució que ens feia més humans i ens recordava que ningú ha de ser inferior a l’altra, que hem nascut per ésser lliures.

 

Ara transitem per allò que en diuen la sortida de la crisi i la reactivació econòmica, perdoneu-me que no sigui subtil però … de quina crisi està sortint la majoria de la població abocada a la precarietat i a la pèrdua de drets per obra d’una troika europea absurdament negligent i un govern a Madrid rotundament coherent amb la seva rància provinença?

 

Un any al qual no ens podrem quedar de braços plegats perquè com sempre si no ens mobilitzem ens arrisquem a llençar-nos al buit. Cal defensar i millorar el sistema públic, nostre, de pensions; lluitar per recuperar drets socials i de ciutadania, i per millorar salaris, que no estem per almoines de la gran coalició de l’estabilitat.

 

Un any per continuar reivindicant que és possible canviar les polítiques i posar-les al servei de les persones, que cal lluitar centre de treball a centre de treball, sector a sector, carrer a carrer, i que els sindicats de classe hem de continuar canviant per ésser més útils i més forts.

 

CCOO tenim any de congressos. Debats i propostes, canvis de persones, un sindicat a l’ofensiva i al servei de la classe treballadora. Per mi ha estat un orgull i un honor lluitar amb tanta gent per millorar l’eina dels treballadors i treballadores del Baix Llobregat, un sindicat decisiu i històric, de present i amb tot el futur per combatre. He aportat el meu granet de sorra, he intentat dir i fer, he conegut fantàstiques lluitadores i lluitadors, he crescut com a persona aprenent cada dia. Continuarem lluitant junts contra les quotidianes tristors, contra els drames urbans..”la de los supermercados, la del metro y las aceras”  que deia Ismael Serrano.

 

Així que passin cent anys sona gairebé a bolero, però no cal adormir-se plaentment que el foc de la passió vivifica la rosa, l’horitzó ens desvetlla i el camí fa pujada, oi? Endavant!

Acceda para comentar como usuario Acceda para comentar como usuario
¡Deje su comentario!
Normas de Participación
Esta es la opinión de los lectores, no la nuestra.
Nos reservamos el derecho a eliminar los comentarios inapropiados.
La participación implica que ha leído y acepta las Normas de Participación y Política de Privacidad
www.elfar.cat • Términos de usoPolítica de PrivacidadMapa del sitio
© 2017 • Todos los derechos reservados
Powered by FolioePress