Aviso sobre el Uso de cookies: Utilizamos cookies propias y de terceros para mejorar la experiencia del lector y ofrecer contenidos de interés. Si continúa navegando entendemos que usted acepta nuestra política de cookies. Ver nuestra Política de Privacidad y Cookies
Jueves, 19 de enero de 2017 | Leída 83 veces
OPINIÓ

Ni roses ni blaus, ni toros ni vaques

Guardar en Mis Noticias.

[Img #14011]MANEL TORRES.

Periodista.

 

El Pau va anar al supermercat acompanyat del seu fill. En un dels passadissos va veure una pila de cotxes de joguina i en va voler un. N’hi havia de color blau i n’hi havia de color rosa. El pare va deixar que el nen triés quin cotxe volia i l’infant va agafar-ne un de color rosa. Pare i fill van continuar amb la compra, van fer la preceptiva cua i, quan va arribar el seu torn, van anar deixant els articles sobre la cinta de la caixa registradora. Quan la caixera va agafar el cotxe, va exclamar: “rosa? No, agafa el blau, que el rosa és per a les nenes”. De poc va servir que el Pau li digués al seu fill que no fes cas i que si l’agradava més el de color rosa, se’l quedés. La llavor del dubte ja estava sembrada en el cap del nen: va agafar el blau. Ell era un nen.

 

El nom de Pau és fictici però la història és real. És una de les moltes escenes qüotidianes, imperceptibles, amb què el sexisme i el seu cosí germà el masclisme es mantenen generació rere generació en el substrat patriarcal de la identitat col·lectiva.

 

Moltes persones diran que no n’hi ha per tant. Però sí que en té, d’importància. Cadascuna d’aquestes accions sense importància perpetua la divisió de rols i les seves conseqüències. No hi ha cap determinisme en la tria dels colors en la infància, de la mateixa manera que no n’hi ha en l’elecció de les professions en l’edat adulta. No som –com diu encertadament la campanya endegada per l’Ajuntament de Barcelona aquest Nadal- ni roses ni blaus. No hi ha cap conjunt cel·lular que predestini a les nenes a ser princeses –i a l’adolescència, a preocupar-se per la seva figura-, ni cap gen que adreci als nens a ser superherois –i a l’adolescència, a interessar-se en el seu volum muscular-.

 

I també té importància, i molta, l’ús del llenguatge, que tampoc no és neutre, ni asèptic. No és casualitat que, per definir que una cosa té molt valor econòmic, es digui que “val un ou”, i si el valor és l’atribut d’una persona parlem de “tenir collons”. Quan algú ens cau molt bé és “collonut”, però si ens cansa ens està “donant el conyàs”. No significa el mateix “estar com un toro” que “estar com una vaca”. En castellà, qui desvaria “chochea” i qui està destrossat “está hecho una braga”. I no és el mateix que et diguin “eres un zorro” que a la teva parella li diguin que “es una zorra”, oi que no?

 

Al 2012 un grup d’acadèmics de la Real Academia de la Lengua Española publicava un informe en què qüestionaven els diferents manuals de llenguatge no sexista apareguts en els últims anys, amb l’argument que s’allunyaven dels usos corrents dels parlants. Si els costums haguessin aturat els canvis socials encara muntarien la forca a les places. De públic en tenia, aquest macabre espectacle. És clar que dels 16 acadèmics signats de l’informe, només dos eren dones. És el peix que es mossega la patriarcal i blava cua.

Acceda para comentar como usuario Acceda para comentar como usuario
¡Deje su comentario!
Normas de Participación
Esta es la opinión de los lectores, no la nuestra.
Nos reservamos el derecho a eliminar los comentarios inapropiados.
La participación implica que ha leído y acepta las Normas de Participación y Política de Privacidad
www.elfar.cat • Términos de usoPolítica de PrivacidadMapa del sitio
© 2017 • Todos los derechos reservados
Powered by FolioePress