Aviso sobre el Uso de cookies: Utilizamos cookies propias y de terceros para mejorar la experiencia del lector y ofrecer contenidos de interés. Si continúa navegando entendemos que usted acepta nuestra política de cookies. Ver nuestra Política de Privacidad y Cookies
Jueves, 18 de mayo de 2017 | Leída 54 veces
OPINIÓ

El procés d’innovació com a exercici d’aprenentatge a l’aula

Guardar en Mis Noticias.

[Img #15485]DANI MARTÍNEZ.

Tècnic en Pedagogia de la Innovació del Citilab.

 

Darrerament, als mitjans de comunicació sentim a parlar molt de la innovació: innovació tecnològica, innovació metodològica a les aules, gestió de la innovació o més recentment del dret a la innovació. Al llarg dels anys s’han anat donant i ampliant diferents definicions d’innovació, com ara la introducció d'una novetat en forma de producte, procés, formes d'organitzar-se o de fer sostenible la nova proposta.

 

De la mà de la innovació trobem la creativitat, una de les eines que moltes empreses i negocis posen en valor quan desitgen llençar un producte innovador al mercat o millorar-ne algun que ja hi és. Així, els creatius descomponen a vegades el producte en les seves parts i les analitzen per trobar-ne una millora. D’altres, poden generar productes nous a partir de la substitució, combinació, adaptació, modificació, proposició d’altres usos, eliminació o reacomodació dels elements que integren el producte. És el que en termes de la creativitat s’anomena tècnica “Scamper”. Aquesta posada en valor de la creativitat, però,  no és exclusiva de l’àmbit empresarial; fins i tot nosaltres a la nostra vida diària ens plantegem de vegades preguntes com “Perquè no existeix un producte que…?” o “Perquè aquest producte deu tenir aquesta forma?”Podria tindre una altra?” i a partir d’aquí imaginem possibles alternatives o intentem trobar respostes. Per tant, en ambdós casos, intervenen, entre d’altres aspectes, la creativitat, la capacitat d’anàlisi, coneixements, capacitat relacional i sentit comú.

 

Des de Citilab, considerem que aquesta anàlisi multidisciplinària d’un producte que es realitza en entorns creatius i a la nostra vida quotidiana, pot resultar també un bon exercici a l’aula. A vegades, l’alumnat es pregunta per a què serveix allò que se’ls hi explica a classe i que es pretén que aprenguin, de manera que si no li troben una utilitat significativa, el seu grau de motivació decreix. Proposem valorar la possibilitat d’aprofitar aquestes inquietuds dels alumnes com a instrument per iniciar l’anàlisi d’una realitat, ja que, en dur-lo a terme des de diferents punts de vista, permetrà posar en joc certs aspectes com la creativitat ja esmentada, així com coneixements curriculars, procedimentals i actitudinals.

 

Així, els curriculars inclouen tots els coneixements que l’estudiant ha anat incorporant i assimilant al llarg de la seva vida i que, en activar-se de manera no compartimentada sinó relacional, li permeten arribar a construir i adquirir nou coneixement. Aquest no ve donat per la memorització o per l’acceptació dogmàtica d’idees que provenen del docent sinó que neix a partir d’allò que ja té incorporat i que, fruït de la seva interrelació, pren ara una dimensió major.

 

Imaginem que se li planteja a l’alumne el repte de millorar el disseny d’un producte, per exemple, un objecte quotidià en l’aula com ara un corrector líquid tubular (que anomenem normalment per una de les marques que el comercialitzen). En primera instància, podria plantejar que el producte incorpori en el tap, una goma per esborrar llapis. Però si li demanem una anàlisi més elaborada del producte, l’estudiant pot optar, per exemple, per fer-lo més sostenible, o més barat, o fins i tot més “intel·ligent” de manera que el corrector ens avisés del nivell de líquid que resta dins el tub. En funció de la millora que proposi, haurà de recórrer a una sèrie de coneixements de diferents àrees, com ara la tecnologia, la física o la química. A més a més, en aquest procés de millora o innovació, l’alumne ha de justificar la bondat de la seva proposta. Això l’obligarà a fer més recerca d’informació i aplicar-la al seu producte.

 

En segon lloc, es posen en joc continguts procedimentals segons els quals l’alumnat ha d’organitzar l’anàlisi i pensar com portar-la a terme per extreure unes conclusions que els condueixi a plantejar la millora o la innovació. Ha d’establir una estratègia, un pla d’acció sobre quina informació necessita i com obtenir-la, sense perdre de vista el seu objectiu al llarg de tot el procés. Per exemple, poden arribar a la conclusió que per trobar les respostes a les seves preguntes, hauran de desmuntar un exemplar o potser consideren que el millor és parlar amb el fabricant del producte o consultar bibliografia. Possiblement, en fer aquestes operacions, apareixeran conceptes, termes o idees que l’alumne no havia tingut en compte o desconeixia fins al moment, de manera que estarà immers en un procés d’aprenentatge constructivista, apropant-se a allò que anomenen “learning by doing” (aprendre fent), a través de l’experiència.

 

Finalment, els continguts actitudinals es manifesten en l’interès de l’alumne per obtenir respostes i plantejar solucions. És convenient que treballi amb una qüestió o producte que resulti motivador i el mogui a iniciar el procés d’anàlisi. En aquest sentit, el docent té un paper fonamental a l’hora d’aconseguir que l’alumnat s’interessi pel problema a resoldre. Potser després de realitzar aquest procés, es genera un producte innovador o pel contrari l’alumne arriba a la conclusió que a dia d’avui, el disseny del producte ja és l’òptim per a la tecnologia de que es disposa. Però independentment d’aquesta qüestió i de si l’alumne inicia el procés d’anàlisi per curiositat intel·lectual o amb finalitats acadèmiques, al final haurà assolit un coneixement més durador per mitjà d’un exercici actiu i participatiu d’aprenentatge.

 

Innovar pot passar per preguntar-se per què les coses són com són i no són d’una altra manera. Aquest acte de qüestionar-se realitats que tan sovint fan els infants, i que moltes vegades s’esvaeix amb el pas dels anys, és vital per conèixer la realitat, entendre com s’ha arribat fins a ella i plantejar com pot ser en un futur. Si des de l’escola, des de la família, des de la societat en general, fomentem el coneixement, la capacitat d’anàlisi, l’esperit crític, l’autoreflexió, l’autonomia i la proactivitat, estarem activant el potencial d’innovació en els nostres alumnes i en cadascun de nosaltres.

 

Acceda para comentar como usuario Acceda para comentar como usuario
¡Deje su comentario!
Normas de Participación
Esta es la opinión de los lectores, no la nuestra.
Nos reservamos el derecho a eliminar los comentarios inapropiados.
La participación implica que ha leído y acepta las Normas de Participación y Política de Privacidad
www.elfar.cat • Términos de usoPolítica de PrivacidadMapa del sitio
© 2017 • Todos los derechos reservados
Powered by FolioePress