Aviso sobre el Uso de cookies: Utilizamos cookies propias y de terceros para mejorar la experiencia del lector y ofrecer contenidos de interés. Si continúa navegando entendemos que usted acepta nuestra política de cookies. Ver nuestra Política de Privacidad y Cookies
Jueves, 8 de junio de 2017 | Leída 38 veces
OPINIÓ

De qui és Barcelona?

Guardar en Mis Noticias.

[Img #15727]IGNASI RIERA.

Escriptor.

 

Sí, em refereixo a la ciutat on vaig néixer amb els tristíssims i grisos anys 40. Al barri de Vallcarca. I havent d'anar cada dia al Cole a Sarrià i sabent que el pare tenia una petita impremta al carrer Gran de Gràcia, cantonada Travessera, no gaire lluny del Mercat de la Llibertat. Nom cínic, perquè si no teníem re de re, i ens feien trampa amb el 'Racionamiento', del que no ho havia ni una espurna era de llibertat. De Barcelona en deien: "la Ciudad de Ferias y Congresos". I ho era, també, de les barraques de Montjuïc, amb un repressor d'ofici, com va ser, ja els primers anys 50, el pare de Jorge Fernández Díaz. 


En aquells temps, viatjàvem sobretot amb tramvia... fins als topalls (i mirant de ser lluny del revisor per poder-nos estalviar el bitllet. De fet, el 1951, amb aquella vaga de tramvies  -hi havíem participat amb una nota poética: "Si eres buen ciudadano... tira la piedra y esconde la mano"-  potser algú pensava que ens en sortiríem, tot i que... Els professors Pere Ysás i Carme Molinero van escriure un llibre que és, per a mi, el retrat més lúcid d'aquells anys:  "Patria, Justicia y Pan".


Tot això que dic sona a prehistòria. Els especuladors, amb l'alcalde Porcioles al davant, van canviar la fesomia urbanística de Barcelona i el seu entorn. ¿Com?  Subordinant aquest 'Entorn' com a cambra dels mals endreços a la ciutat de Barcelona, aquell 'Archivo de Cortesía' de Cervantes. I què passa? Que ara Barcelona s'ha convertit en una ciutat pesant, massa i massa i massa visitada, poc graciosa, massa atapeïda. I els que hi pensen, tornen a caure en el parany: construir una Gran Barcelona llençant els problemes de l'actual ciutat olímpica cap a les seves perifèries.

 

Ara bé: aquestes perifèries tenen nom i cognom, oficials i actius des les eleccions municipals del 1979, quan encara no havíem recuperat ni la Generalitat de Catalunya. ¿Què vol dir?  Que el futur d'una Barcelona més manyaga, més habitable, NOMÉS la pot decidir la totalitat del seu entorn metropolità. I per això m'anguniegen missatges dels que sembla que atorguin prioritats de futur als 'barcelonins estrictes'. I això és una trampa! ¿Oi que no ens deixarem que ens enganyin? I ho diu un que va néixer a la Barcelona estricta i que, des de fa catorze anys, viu al cor de Madrid.

Acceda para comentar como usuario Acceda para comentar como usuario
¡Deje su comentario!
Normas de Participación
Esta es la opinión de los lectores, no la nuestra.
Nos reservamos el derecho a eliminar los comentarios inapropiados.
La participación implica que ha leído y acepta las Normas de Participación y Política de Privacidad
www.elfar.cat • Términos de usoPolítica de PrivacidadMapa del sitio
© 2017 • Todos los derechos reservados
Powered by FolioePress