Aviso sobre el Uso de cookies: Utilizamos cookies propias y de terceros para mejorar la experiencia del lector y ofrecer contenidos de interés. Si continúa navegando entendemos que usted acepta nuestra política de cookies. Ver nuestra Política de Privacidad y Cookies
Jueves, 15 de junio de 2017 | Leída 99 veces
OPINIÓ

Aquesta ronda la paga Amancio

Guardar en Mis Noticias.

[Img #15811]MANEL TORRES.

Periodista.

 

El senyor S. entra en una botiga i pren tanta roba com per omplir el seu armari. Malgrat que s’emporta desenes de peces decideix pagar només un jersei, una samarreta i un pantaló. Setmanes després, torna a la botiga i explica que dóna un jersei i un pantaló perquè els diners de la venda vagin a parar a les sofrides caixeres. Aquestes treballadores, i els clients que es troben comprant a la botiga, aplaudeixen la generositat del senyor S. 

 

Simplificada i caricaturitzada, per descomptat, aquesta historieta representaria l’episodi de la donació de 320 milions per part d’Amancio Ortega perquè hospitals públics de tot Espanya puguin comprar equips per a la diagnosi i tractament del càncer. A Catalunya li han tocat 47 milions en el repartiment. L’Amanciu no ens roba.

 

Convé situar-nos: el  fundador i primer accionista d’Inditex és, amb una fortuna superior als 60.000 milions, un dels homes més rics del món. El 2016 va guanyar 1.256 milions en dividens. A acumular aquest matalàs de calerons l'ha ajudat l’enginyeria fiscal, amb la qual entre 2011 i 2014 va evitar pagar 587,72 milions a l’Hisenda espanyola (insubmís!, cridarà algú) servint-se de la seva xarxa d’empreses a Suïssa, Irlanda i Holanda, segons un estudi de l’economista Marc Tataret, de la Universitat de BarcelonaGairebé el doble del que ha donat. Ho va fer de manera legal, és clar, utilitzant els camins ocults que tenen les lleis i als quals només tenen accés un grup de privilegiats.

 

Resum: aquests 320 milions que el senyor Amancio Ortega dóna són una part del que hauria d’haver pagat si la seva declaració a Hisenda l’hagués portat al gestor de la cantonada, l’hagués fet amb el programa Padre o simplement hagués confirmat l’esborrany per internet (sí, ho sé, torno a simplificar). Encara es queda el canvi (287 milions, recordem només de tres anys) i, (tatxan tatxan) la donació li desgrava.

 

Se’m dirà demagog. Se’m dirà que hi té tot el dret a fer-ho si la llei li ho permet. I tant. O que tinc enveja del seu èxit, argument que alimenten per mantenir la llegenda de l’home fet a si mateix, el que va començar fent bates de boitiné, exemple que els tutel·ladors del sistema utilitzen per convèncer a qui vulgui escoltar que el capitalisme, també en la fase ‘destroyer’ en què es troba, permet a qualsevol fer-se ric. Un entre milions.

 

Que el senyor Ortega posi la mà en el moneder de les arques públiques i pagui aquesta ronda d’aparells no és el que em preocupa. El que em neguiteja és que s’alcin tantes veus agraint-li el gest, posant ciris al patró i cantant, amb La Trinca, “vostre altruisme no serà en va / Déu algun dia us ho pagarà”. Perquè els impostos que el senyor Ortega deixa de pagar, sumats als que paga vostè i pago jo, són els que sostenen la sanitat (entre altres serveis públics). Deixar que el vaixell del dret a l’atenció mèdica navegui segons bufin els vents de la caritat i la beneficència ens porta a un viatge en el temps d’uns quants segles enrere, quan la plebs vivia sotmesa al caprici del senyor baró. M’inquieta que es doni per bo el retorn a les relacions econòmiques del feudalisme, convenientment actualitzat, globalitzat i tecnologitzat, amb tanta facilitat. Em preocupa que s’oblidi que el problema de la sanitat es deriva de les brutals retallades que, amb l’excusa de la crisi, els governants al servei del senyor ideològic del neoliberalisme han practicat en l’última dècada en àmbits com la sanitat o la recerca (sí, entre altres coses, sobre el càncer). En definitiva, que ens conformem amb les molles quan, parafrasejant Ovidi Monllor, tenim el dret a tot el pa sencer.

 

Perquè assumir que el salari de les caixeres depengui de la generositat dels senyors S. del món, significa que un dia potser deixaran de cobrar perquè el filàntrop es cansi. Aleshores cap d’elles recordarà que temps enrere el propietari de la botiga li pagava, puntualment, pel seu treball.

Acceda para comentar como usuario Acceda para comentar como usuario
¡Deje su comentario!
Normas de Participación
Esta es la opinión de los lectores, no la nuestra.
Nos reservamos el derecho a eliminar los comentarios inapropiados.
La participación implica que ha leído y acepta las Normas de Participación y Política de Privacidad
www.elfar.cat • Términos de usoPolítica de PrivacidadMapa del sitio
© 2017 • Todos los derechos reservados
Powered by FolioePress