Aviso sobre el Uso de cookies: Utilizamos cookies propias y de terceros para mejorar la experiencia del lector y ofrecer contenidos de interés. Si continúa navegando entendemos que usted acepta nuestra política de cookies. Ver nuestra Política de Privacidad y Cookies
Jueves, 28 de septiembre de 2017 | Leída 51 veces
OPINIÓ

Menys madur

Guardar en Mis Noticias.

[Img #16628]IGNASI RIERA.

Escriptor.

 

Cada cop més 'Maduro'. El capteniment de Mariano Rajoy és humiliant per a la gran majoria de la política espanyola i per a la seva projecció arreu del món. Ho comentàvem l'altre dia amb un amic gallec. Suso de Toro, que acabava d'impartir una conferència clarivident a l'Ateneu Barcelonés, sobre el present, el passat i el futur de la dita 'qüestió catalana'. La referència a un personatge, que conec personalment i que m'estimo molt poc, com ara Mariano Rajoy, va venir pel fet que ell era vice-president del govern quan va tenir lloc el desastre del 'Chapapote'... que no va merèixer, els primers dies ni tansols la visita de les autoritats político-administratives d'Espanya. Quan el vicepresident govern, gallec, va comentar la tragèdia ecològica al mitjans de comunicació, es va limitar a minimitzar-la i a dir allò dels 'hilillos de plastilina' en el mar.

 

Sóc del parer que els catalans hauríem d'obrir una subscripció per fer un monument a Rajoy perquè ha estat la persona que més independentistes ha creat arreu de Catalunya i arreu de l'Estat (ara com ara Espanyol). Va ser la persona més bel·ligerant per demanar signatures per impugnar l'Estatut d'Autonomia de Catalunya del 2006. I qui ha permès, amb el seu lloctinent Montoro, qui més ha malmès les possibilitats municipals, potser perquè ignora que els ajuntaments també són mecanisme de l'Estat. I un espai on la voluntat popular és ben avaluable.

 

Un baixllobregatí poc sospitós de sectarisme, el doblement honorable Ferran Mascarell, ara i avui Delegat del Govern de la Generalitat a Madrid, acaba de publicar, en castellà, un llibre que recomano: Dos Estados. Crec, amb ell, que passi el que passi l'1-O, i fins i tot en la hipòtesi plausible que ens toqui esperar, ara sí que Catalunya podrá decidir, democràticament, si vol o no ser un Estat nou de trinca, europeu des de sempre i solidari amb l'Estat Espanyol, on han nascut molts dels que hi viuen.

Acceda para comentar como usuario Acceda para comentar como usuario
¡Deje su comentario!
Normas de Participación
Esta es la opinión de los lectores, no la nuestra.
Nos reservamos el derecho a eliminar los comentarios inapropiados.
La participación implica que ha leído y acepta las Normas de Participación y Política de Privacidad
www.elfar.cat • Términos de usoPolítica de PrivacidadMapa del sitio
© 2017 • Todos los derechos reservados
Powered by FolioePress