Aviso sobre el Uso de cookies: Utilizamos cookies propias y de terceros para mejorar la experiencia del lector y ofrecer contenidos de interés. Si continúa navegando entendemos que usted acepta nuestra política de cookies. Ver nuestra Política de Privacidad y Cookies
Jueves, 23 de noviembre de 2017 | Leída 33 veces
OPINIÓ

La sortida de la crisi, una carpeta pendent a sobre la taula

Guardar en Mis Noticias.

[Img #17434]ANTONIO BALMÓN.

Alcalde de Cornellà.

 

Cada dia s’aixequen persianes, cada dia les persones van a treballar, les escoles acullen els nostres fills i filles, els centres sanitaris assisteixen els malalts... Les ciutats no s’aturen, un país no s’atura...ni s’aturen els problemes del dia a dia.

 

Des de fa uns anys, si voleu des de l’inici del procés, hem tingut i tenim una sensació de constant abisme, per les repercussions polítiques –que ja són evidents-, i alguns hem temut per les possibles repercussions socials, amb una influència directa en la població i la convivència. Aviat tindrem unes eleccions, que tinguin el resultat que tinguin, no són directament una solució, a no ser que reprenguem el diàleg, i dins del possible, fem l’esforç de tornar a una “normalitat” en la gestió institucional.

 

Vull apel·lar al sentit de la responsabilitat política per rescatar les “carpetes pendents” que tenim sobre la taula, i que no es poden abordar sense diàleg institucional, sense una certa normalitat, que certament la situació actual no posa gens fàcil.

 

Però és igualment cert que ja no podem acumular més carpetes: les dels col·lectius vulnerables, les dels emprenedors, les de l’educació, les de les infrastructures, les dels espais de convivència, les de la igualtat, les carpetes de la superació de la crisi...

 

De totes aquestes, potser la més urgent és la de la sortida de la crisi i les seves conseqüències. Sobretot de les condicions d'aquesta sortida, en primer lloc, que tothom pugui sortir-ne, i en coherència reduir "el cost de la devaluació social".

 

Pràcticament no hi ha dia que algú, treballador, veí o veïna, ens comenti alguna situació familiar greu que tingui a veure amb aquest tema, siguin qüestions relacionades amb l'habitatge, la pèrdua o temporalitat de l'ocupació, o siguin les dificultats per subsistir tot i tenir feina.

 

Fa una setmana, el diari econòmic Cinco Días concloïa que les nòmines s'havien reduït un 7,65 de mitjana entre 2008 i 2015. És cert que un indicador de recuperació en el camí de la sortida de la crisi són els nivells de creació i no destrucció d'ocupació. Però també és més que possible que tenir feina, avui, no sigui suficient per garantir els nivells bàsics de dignitat ciutadana.

 

La devaluació dels salaris, o la impossibilitat de mantenir-ne un de forma regular, fan que hi hagi famílies que, tot i conservant un sou, estan en una situació de risc, en risc que cada vegada sigui més impossible recuperar-se.

 

A principis de 2015 vam celebrar a Cornellà unes jornades de debat sobre la pobresa on ja vam debatre amb força detall d'aquesta situació. Això va permetre incorporar algunes propostes que es van incorporar a l'Acord Social signat l'any següent amb entitats i agents socials, i, pas a pas, hem aconseguir fer-les realitat.

 

Però aquest esforç tan propi de la nostra ciutat no pot ser solitari. Respondre a una crisi i remuntar aquesta situació és cosa d'una tasca conjunta de totes les administracions, de posar-hi recursos a nivell general, i de fer un gran esforç d'enteniment, per pocs exemples que en tinguem últimament.

 

Acceda para comentar como usuario Acceda para comentar como usuario
¡Deje su comentario!
Normas de Participación
Esta es la opinión de los lectores, no la nuestra.
Nos reservamos el derecho a eliminar los comentarios inapropiados.
La participación implica que ha leído y acepta las Normas de Participación y Política de Privacidad
www.elfar.cat • Términos de usoPolítica de PrivacidadMapa del sitio
© 2017 • Todos los derechos reservados
Powered by FolioePress