Aviso sobre el Uso de cookies: Utilizamos cookies propias y de terceros para mejorar la experiencia del lector y ofrecer contenidos de interés. Si continúa navegando entendemos que usted acepta nuestra política de cookies. Ver nuestra Política de Privacidad y Cookies
Miércoles, 22 de noviembre de 2017 | Leída 35 veces
ÀREA METROPOLITANA

Es redueix la desigualtat d’ingressos a l’àrea metropolitana respecte al 2011

Guardar en Mis Noticias.

Per la reactivació del mercat de treball i la disminució de l’atur

[Img #17435]Al conjunt de la població de l'àrea metropolitana s’ha reduït la desigualtat d’ingressos respecte al 2011 per la reactivació del mercat de treball i la disminució de l’atur, però ha augmentat significativament la sobrecàrrega de despeses de l’habitatge entre la població que viu de lloguer.

 

Són algunes de les conclusions que s'extreuen de l'Enquesta de condicions de vida 2016 (ECV 2016), realitzada per la pròpia AMB, que s'ha presentat avui, i que fa un retrat de les condicions de vida dels 3.200.000 habitants dels 36 municipis pertanyents a l’àrea metropolitana, amb informació anual sobre la renda, les condicions econòmiques de les llars, la composició de la pobresa i l’exclusió social.

 

Les principals conclusions que aporten els resultats de l’enquesta són la reducció de la desigualtat d’ingressos a l’àrea metropolitana respecte al 2011 per la reactivació del mercat de treball i la disminució de l’atur; l’augment significatiu de la sobrecàrrega de despeses de l’habitatge (es destina més del 40% de la renda a cobrir els costos de la vivenda) entre la població que viu de lloguer, i el fet que la proporció de població en situació de risc de pobresa és més elevada a la primera corona metropolitana que a la ciutat central.
 
Segons l'enquesta, la renda anual neta mitjana de les llars metropolitanes de Barcelona és de 33.724 euros l’any 2016.  El 18,4% de la població metropolitana es trobava l'any passat en situació de risc de pobresa (578.900 persones). Aquesta proporció és més elevada a la primera corona metropolitana (21,3%) que a la ciutat central (15,4%).


Les carències materials més esteses entre la població metropolitana són no poder fer front a despeses imprevistes (35,3%) i no poder permetre’s anar de vacances almenys una setmana l’any (31,9%), les quals es mantenen pràcticament el mateix nivell del 2011.
 
Les carències materials que més s’han reduït entre la població metropolitana entre 2011 i 2016 són tenir endarreriments en el pagament dels rebuts de l’habitatge o de compres ajornades (del 14,3% en 2011 al 8,1% en 2016) i no poder permetre’s mantenir l’habitatge a una temperatura adient (del 12,1% en 2011 al 7,3%).
 
L’any 2016, més de la meitat de les llars metropolitanes que vivien en habitatges de lloguer (51,7%) destinaven més del 40% dels seus ingressos a costos associats amb l’habitatge.
 
Entre 2011 i 2016, la sobrecàrrega de despeses de l’habitatge s’ha incrementat significativament per la població de 16 a 34 anys que resideix al municipi de Barcelona (del 22,9% al 30,8% de població afectada).

A la presentació de l'enquesta hi han intervingut la vicepresidenta de l’Àrea de Planificació estratègica, Janet Sanz; Ricard Gomà, Director de l’Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona (IERMB) i Sergio Porcel, Cap de l’Àrea de Cohesió Social i Urbana de l’IERMB i responsable de l’estudi.
 


 

 

Acceda para comentar como usuario Acceda para comentar como usuario
¡Deje su comentario!
Normas de Participación
Esta es la opinión de los lectores, no la nuestra.
Nos reservamos el derecho a eliminar los comentarios inapropiados.
La participación implica que ha leído y acepta las Normas de Participación y Política de Privacidad
www.elfar.cat • Términos de usoPolítica de PrivacidadMapa del sitio
© 2017 • Todos los derechos reservados
Powered by FolioePress