Aviso sobre el Uso de cookies: Utilizamos cookies propias y de terceros para mejorar la experiencia del lector y ofrecer contenidos de interés. Si continúa navegando entendemos que usted acepta nuestra política de cookies. Ver nuestra Política de Privacidad y Cookies
Última actualización 12:39
Viernes, 1 de junio de 2012 | Leída 63 veces

L’apocalipsi, per capítols

Guardar en Mis Noticias.

[Img #2258]MANEL TORRES. Periodista.
Ni La Riera, ni Cuéntame, ni Falcon Crest. La mare de tots els culebrons va començar a emetre’s fa quatre anys als EEUU i ara fa furor a Europa. Com qualsevol culebró té herois i malfactors, personatges còmplices i d’innocents. El que la diferencia de les altres –i que la fa tan tràgica alhora- és que tots nosaltres, a més d’es­pectadors o espectadores, en som figurants.

És el Gran Serial de la Gran Crisis, com la defineix Vicente Verdú a La hoguera del capital. Des que va nèixer de l’ou de la crisi financera nordamericana el seu guió és una serp que ha giravoltat, s’ha transformat, ha transmutat i ha mudat la pell. Hi han aparegut personatges nous i altres s’han immolat. En alguns capítols ens hem quedat al peu de l’abisme i a l’episodi següent ens hem salvat per tornar a estar, poc després, a punt de caure pel barranc.

És un thriller en què no sabem si darrera de la porta de la nit hi ha la sala del Judici final.
Ningú no ens va dir que ens servirien l’apocalipsi tan detallat i en directe gràcies al finestral sempre obert de la societat de la informació, amb un punt gore en el seguiment en directe de l’evolució de la prima de risc, com si fossin les votacions al festival d’Eurovisión.

Però, què és real i què és ficció en aquesta narració del dia a dia? Si apaguem la tele global on ens narren per entregues aquest apocalipsi i obrim la finestra perquè entri la nostra realitat quotidiana, hi ha el sol de sempre i el mateix aire per respirar. I hi ha persones que s’entesten en mirar cap al futur amb petits gestos com, per exemple, casar-se o engendrar un fill. I si pot ser amb humor, perquè, com diu Leo Bassi, l’humor és la botifarra que els pobres fem als rics.  

Acceda para comentar como usuario Acceda para comentar como usuario
¡Deje su comentario!
Normas de Participación
Esta es la opinión de los lectores, no la nuestra.
Nos reservamos el derecho a eliminar los comentarios inapropiados.
La participación implica que ha leído y acepta las Normas de Participación y Política de Privacidad
www.elfar.cat • Términos de usoPolítica de PrivacidadMapa del sitio
© 2018 • Todos los derechos reservados
Powered by FolioePress