Aviso sobre el Uso de cookies: Utilizamos cookies propias y de terceros para mejorar la experiencia del lector y ofrecer contenidos de interés. Si continúa navegando entendemos que usted acepta nuestra política de cookies. Ver nuestra Política de Privacidad y Cookies
Martes, 3 de febrero de 2015 | Leída 54 veces
CARTES DEL LECTOR

CARTES DEL LECTOR. Ciutat Morta?

Guardar en Mis Noticias.

JORDI ORIOLA FOLCH.
Barcelona.

M'ha passat una cosa curiosa amb el documental Ciutat Morta. El mateix diumenge 17 de gener que el van projectar pel canal 33 marxava fora d'Europa (a un país on encara es respecten menys els drets ciutadans, però on també, com aquí, hi ha persones lluitadores que contribueixen a millorar la societat) i vaig tenir poca connexió a internet durant tota la setmana. De manera que m'he assabentat a posteriori de la immensa repercussió de l'emissió.

Conec bé el cas del 4F perquè, entre altres coses, aquell 2006 estava editant el documental   (http://vimeo.com/16445335) que analitzava els efectes de l'ordenança del civisme impulsada per l'Ajuntament. L'ordenança partia del supòsit que a Barcelona hi havia un excés d'incivisme i, per les activitats que apuntava, estigmatitzava certs col·lectius ja de per si vulnerables (pobres, indigents, immigrants, prostitutes, joves, infants, venedors ambulants...) com a enemics dels ciutadans respectables. És a dir, separava els ciutadans entre bons i dolents. I finalment la llei emparava la policia per actuar arbitràriament davant d'una gran quantitat d'activitats habituals de la ciutat. Prohibia tantes coses que era inaplicable, però permetia un ús selectiu segons ho creguessin convenient. Va ser en aquest ecosistema que es van donar els casos del 4F, dels tres de Gràcia, i molts d'altres.

Els casos de tortura i abús policial no són esporàdics i minoritaris, ni tampoc que són constants i atribuïbles a la totalitat dels agents, però sí que succeeixen en gran mesura i compten amb la cobertura, protecció i tancament de files de l'Administració i dels cossos de seguretat enfront de la ciutadania, sobretot aquella que reivindica, fiscalitza i qüestiona les autoritats. És una concepció de policia impune que té arrels en el franquisme i que no es pot criticar perquè és impermeable i la seva denuncia portarà sempre a l'arxivament de les causes i a una frustració i desamparament del ciutadà. És molt paradigmàtic comprovar com, els cossos policials i els seus caps polítics, sistemàticament desvien i desacrediten les crítiques de mala praxis enlloc d'investigar-les fins al final per tractar de dignificar els cossos policials.

L'emissió per TVC del documental ha estat una excepció deguda a una sèrie de coincidències que li han permès ficar-se per una escletxa: 1) és un molt bon treball col·lectiu que relata uns fets molt punyents i que està molt ben travat narrativament, 2) ha guanyat festivals prestigiosos degut a la seva gran qualitat i potser també s'ha beneficiat de cert "interès" pel que passa a Catalunya amb un procés independentista en curs, que ha fet aflorar casos catalans de corrupció i d'actuacions irregulars dels cossos policials, 3) ha sorgit en una societat post-15M que està qüestionant els pilars sobre els que s'aguanta la nostra societat, 4) amb un ús activista intensiu de les xarxes socials, 5) amb una força com la CUP que, degut a tot aquest magma, ha aconseguit representació parlamentària i que va possibilitar l'interpel·lació de David Fernàndez al director de TVC.

Tot plegat va aconseguir el que semblava impossible: que el documental s'emetés per TVC. És una fita que hem de celebrar des de l'activisme i des de l'activisme audiovisual, però no sabem si esdevindrà un precedent per tal que altres documentals semblants puguin seguir el seu camí o si serà un precedent en el sentit de fer-ne impossible l'emissió.

Una de les queixes que sento envers el documental és que només ha investigat les irregularitats envers els detinguts i no qui és el culpable d'haver deixat invàlid al policia. Però és que un documental d'autor no és un reportatge periodístic que pretén acostar-se a l'objectivitat. Un documental té uns autors i aquests han enfocat el tema que els ha semblat més interessant i de la manera que han trobat més convenient, i sobre aquesta decisió és innecessari opinar: Qui vulgui enfocar altres coses, haurà de fer un altre documental.

De fet, molts tertulians ja no només critiquen el documental sinó que directament desaproven que TVC hagi emès un documental tan interpel·lador, o tan "tendenciós" segons ells. Però és que això obre un altre debat: quin accés hauria de tenir la ciutadania en l'elecció de continguts dels mitjans de comunicació? Això donaria per a un altre article sobre aquesta gran mancança democràtica que té la nostra societat.

Tornant a Ciutat Morta, ha semblat, per un moment, que aconseguiria reobrir el cas, i moltes veus de l'establishment han apuntat en aquest sentit, però sembla que intenten tancar la finestra d'oportunitat dient que el cas ja es va jutjar correctament, quan en realitat: els policies que van testimoniar s'han demostrat molt poc creïbles i la jutgessa va tenir una actuació molt qüestionable.

En tot cas, ens correspon a tots plegats dir si el cas s'ha de reobrir o no, i aquest 4 de febrer molts i moltes sortirem en manifestació a les 19h de la Plaça Universitat en denúncia del cas 4F i de la resta de muntatges policials, polítics i judicials. Perquè aquesta ciutat encara és viva, i viva la volem.


Acceda para comentar como usuario Acceda para comentar como usuario
¡Deje su comentario!
Normas de Participación
Esta es la opinión de los lectores, no la nuestra.
Nos reservamos el derecho a eliminar los comentarios inapropiados.
La participación implica que ha leído y acepta las Normas de Participación y Política de Privacidad
www.elfar.cat • Términos de usoPolítica de PrivacidadMapa del sitio
© 2017 • Todos los derechos reservados
Powered by FolioePress