El Baix Llobregat, 100% feminista

El desenvolupament de la comarca del Baix Llobregat ha estat històricament lligat a les reivindicacions i moviments socials. Molt sovint les dones han estat iniciadores i capdavanteres de campanyes que demanaven la millora de tot allò que afectava la vida quotidiana: serveis, habitatge, etc... I com no, també dels seus drets, dels drets de les dones. Del dret al propi cos, a viure lliures de violències i discriminacions, i sobretot, del dret a assolir la igualtat i la plena ciutadania.

Des de l’any 2002, la comarca del Baix Llobregat ha celebrat un congrés de dones cada quatre anys, i això no és casualitat. Això només pot passar en un territori on el feminisme, aquesta ideologia social transformadora, és un tret tant definitori com per declarar-se comarca feminista. El Baix Llobregat 100% feminista va ser el lema del 5è Congrés de les Dones del Baix Llobregat, celebrat l’any passat i que vaig tenir el plaer de liderar com a consellera de les Dones del Baix Llobregat. El Congrés va portar el feminisme a cada racó de la comarca, i les seves conclusions (http://www.elbaixllobregat.cat/5congresdones/conclusions), presentades fa pocs dies, contribuiran a definir el futur immediat de les polítiques d’igualtat al Baix Llobregat. En aquest sentit, i donat que estem en any electoral, crido a tots els partits polítics que concorreran a les properes eleccions municipals a que facin seves aquestes conclusions, i les incorporin tant als programes electorals com a les línies de treball dels nous consistoris.

D’altra banda, l’Observatori Comarcal i el Consell de les Dones del Baix Llobregat hem publicat recentment un informe que dibuixa clarament amb dades les discriminacions per raó de gènere que patim les dones, que no són noves: bretxa salarial transversal, a tots els sectors, edats i ocupacions (23,4%), bretxa de pensions (44%), més atur, més precarietat, dificultats en l’accés i permanència als llocs de decisió, responsabilitat dels treballs de cura, etc. Per les dones, més edat vol dir més atur, més precarietat, menys pensió i més pobresa. Estem molt lluny d’assolir la igualtat entre dones i homes, i les oportunitats de desenvolupament professional, personal i familiar no són iguals per a tothom.