La xarxa metropolitana d'espais verds urbans s'amplia amb el Parc de la Costeta de Begues

 

El parc de la Costeta de Begues s'ha incorporat recentment a la Xarxa de Parcs Metropolitans (XPM), que ja suma un total de 51 espais verds urbans. Des de l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) expliquen que la incorporació a la XPM implica la dotació d’un sistema de gestió integral de tots els elements del parc, des de la vegetació fins al paviment, passant pel mobiliari i els equipaments. "Aquest manteniment es durà a terme mitjançant un model de control de qualitat, que millorarà l’espai verd i en garantirà l’optimització dels recursos", asseguren en un comunicat.

A més, aquesta incorporació implica també la promoció de l’espai públic, "amb l’objectiu de donar rellevància als valors socials i ambientals del parc" a través de diferents activitats de divulgació adreçades a la ciutadania, especialment a famílies i infants.
 
"El creixement de la XPM és vital per consolidar la infraestructura verda metropolitana, que consisteix en una naturalització de la metròpolis basada en la connectivitat entre els espais naturals i les zones purament urbanes", apunten des de l'organisme metropolità. La recuperació ambiental del riu Llobregat, la naturalització del litoral metropolità sud a través dels sistemes dunars i la connexió del massís del Garraf cap als nuclis urbans a través d’espais verds com el parc de la Costeta són les actuacions més rellevants dels últims anys en aquest sector del Llobregat.
 

Particularitats del parc i de la seva transformació
 

El parc metropolità de la Costeta està ubicat entre els barris de la Parellada i la Costeta de Begues, dins d’una zona de bosc mediterrani, en un turó de 30 metres de desnivell. El projecte d’espai verd té en compte el caràcter natural específic dels diversos trams de bosc, caracteritzats per la seva orientació, topografia, geologia i patrimoni històric: la garriga, la solana, l’obac, les feixes, el rocallam i el Grec.

El nou parc facilita una nova manera de recórrer, viure i gaudir d’un espai forestal ja existent, en un bosc d’espècies autòctones purament mediterrànies, com l’alzina o el pi blanc. Aquest fet és possible gràcies a la connectivitat del parc amb els barris que l’envolten, i també entre les diferents zones d’activitats i d’estada.
 
Els múltiples àmbits d’accés al parc i el disseny del seu perímetre impliquen una integració harmònica amb l’entorn, de manera que es produeix una transició suau entre els carrers i el verd del parc. S’hi han col·locat uns murs i altres elements d’acer corten que s’integren amb les tonalitats del bosc. 
 
La passejada i les activitats recreatives són els dos usos més importants. Per una banda, el visitant podrà escollir diversos recorreguts estructurats en dos tipus: camins i dreceres. Els camins recorren el parc seguint el traçat de les corbes de nivell amb un pendent màxim del 6%, mentre que les dreceres busquen trajectòries més curtes traçades de forma perpendicular al pendent.
 
Per altra banda, les activitats recreatives s’inclouen com a maneres diferents de recórrer el parc, amb els tobogans com a trajectòria de baixada per l’obac, i el bosc de grimpada com a activitat de lleure recorregut per descobrir la garriga. Els tobogans s’ajusten a la topografia com si es tractés de la llera d’un petit rierol, amb la seva forma sinuosa i encaixada en el terreny. El bosc de grimpar, elaborat amb troncs de fusta units amb cordes, és un joc per enfilar-se que busca integrar-se amb l’entorn.

A banda de les zones lúdiques, trobem diverses zones d’estada escampades pel bosc. Es tracta d’espais petits que es distribueixen per punts singulars del parc.