El diumenge, va de llibertat

Ara que al meu poble, Esparreguera, ja saben que em presento a la llista per Barcelona d'ERC al Congrés de Madrid, la gent em para pel carrer per preguntar-me què se m'hi ha perdut a Madrid a mi, què hi hem d'anar a fer les catalanes a la capital d'una Espanya que no ens estima.

Això és molt normal quan ets regidora, la gent et para pel carrer, tothom, els del teu partit i els que no ho són, i et pregunten, directament, sense embuts i aquesta és una de les millors coses que et poden passar quan fas el pas a la política: que la gent et pregunti, que no tingui por de fer-ho i que tu responguis i que tampoc hagis de tenir por de fer-ho.

Joan Fuster deia: “la política te la fas o te la fan” i aquí hi ha la resposta: la gent d'ERC som i serem arreu on es decideixi sobre el futur de Catalunya i dels Països Catalans, perquè no volem que “ens la facin la política”. La política de la nostra terra, -les decisions de totes les persones que configurem la societat catalana, vinguem d'on vinguem-, la volem fer nosaltres a les urnes i, sobretot, el que sembla més difícil ara: sense cap por, de cara, amb valentia i pacíficament.

I és que creiem que ha de ser així anar a Madrid encapçalats pel nostre president, l'Oriol Junqueras, un home honest, valent i digne que no hauria d'estar a la presó per defensar allò tan bàsic com és la democràcia. Anem a Madrid a posar el govern espanyol a negociar amb el poble de Catalunya una sortida democràtica i pacífica a un conflicte que ha sortit del marge de la política i s'ha situat on mai hauria de ser: els jutjats. Anem a Madrid a defensar la democràcia.