L’economia creix un 2,6% el 2018 a la demarcació de Barcelona

La Diputació de Barcelona i la Cambra de Comerç de Barcelona han elaborat un any més l’Informe territorial de la demarcació de Barcelona, una publicació que fa balanç de l’evolució econòmica de la demarcació i de les 12 comarques que la composen.

L’economia catalana ha registrat durant el 2018 un creixement del 2,6%, segons dades de l’Idescat, el mateix que l’economia espanyola i set dècimes menys que l’any anterior. Tot i això, l’economia catalana ha crescut força per sobre de la mitjana de països de la zona euro. Aquest dinamisme de l’activitat econòmica s’ha vist reflectit al mercat laboral amb una intensa creació d’ocupació que ha permès reduir la taxa d’atur i recuperar els augments salarials, i ha permès continuar reduint altres desequilibris macroeconòmics, com el dèficit públic, el dèficit exterior i el nivell d’endeutament públic i privat.

A la demarcació de Barcelona l’any 2018 el nombre de persones aturades es continua reduint i se segueix creant ocupació, tot i que amb una intensitat menor que els anys anteriors. Així, entre el 2013 i el 2018 la població aturada registrada de la demarcació ha baixat un 38,7% (-179.191), l’ocupada registrada ha crescut un 17% (+342.756), i les empreses han augmentat en un 9,3% (+15.979).

El nombre de persones aturades registrades a la demarcació disminueix un 6%

El nombre de persones aturades registrades a la demarcació a finals d’any disminueix en el 2018 per sisè any consecutiu (-6%, -18.286), però de manera menys intensa que els tres anys precedents. Els aturats registrats se situen en 284.283 persones a desembre de 2018, la menor dada de la sèrie des del 2008, i que suposa una taxa d’atur registrat del 10,5%. La mateixa dada d’aturats, però estimada segons l’EPA, dona resultats semblants, amb una caiguda del nombre d’aturats estimats del 5,2% (-17.600), i una taxa d’atur estimada de l’11,4%.

L’atur registrat a la demarcació ha disminuït de forma generalitzada a totes les comarques el 2018, també per sisè any consecutiu. En termes relatius, el descens més important s’ha produït al Berguedà (-10,1%) i per contra, el descens menys important s’ha donat al Moianès (-0,8%). La comarca amb una taxa d’atur més elevada continua sent l’Anoia, amb el 13,6%, i la més baixa ha estat el Moianès, amb el 8,2%, seguida d’Osona (9,6%) i el Barcelonès (9,7%).

L’ocupació registrada creix a totes les comarques

L’ocupació registrada (afiliats segons residència) dels 311 municipis de la demarcació s’ha incrementat un 2,8% i ho ha fet de forma generalitzada respecte a l’any anterior a totes les comarques de la demarcació de Barcelona. Així, les xifres d’afiliats a la Seguretat Social del 2018 es troben ja una mica per sobre dels registres del 2008, el que significa que s’ha recuperat bona part del teixit laboral perdut durant la crisi. Per sexes, les dones (2,9%) han registrat un augment lleugerament superior als homes (2,8%); i per nacionalitat, els estrangers (10,4%) han pujat molt més que els de nacionalitat espanyola (1,8%). Per edat destaca el creixement percentual dels majors de 55 anys (6,3%). Per comarques, la xifra més baixa és l’1,95% de l’Alt Penedès però, al marge d’aquesta, la resta oscil·len entre el 2,1% d’Osona i el 3,5% de l’Anoia.

Els resultats del 2018 també presenten dades positives en el nombre de llocs de treball (afiliacions segons ubicació de l’empresa), amb un creixement del 3,3% respecte a l’any anterior, i ha augmentat a totes les comarques. El creixement dels llocs de treball ha estat superior entre els assalariats (3,7%) que entre els autònoms (1,3%). Les afiliacions han crescut en tots els grans sectors econòmics excepte l’agricultura (-0,3%). Per subsectors destaca el creixement de l’administració pública, els serveis de tecnologies de la informació i les activitats sanitàries, entre d’altres. Pel que fa al teixit empresarial, el 2018 el nombre d’empreses ha crescut per cinquè any consecutiu, però en els últims dos anys (0,7% i 0,8%) ho ha fet amb menor intensitat que els tres anys anteriors.

Any rècord en nombre de turistes a la demarcació

El volum de turistes registrats durant l’any 2018 a la demarcació de Barcelona arriba als 13,2 milions, que suposa un 2,3% més que l’any anterior i torna a registrar un màxim històric. La xifra de les pernoctacions es manté també elevada superant els 35 milions. Pel que fa a l’oferta, el nombre de places continua incrementant-se en la major part de les tipologies d’allotjament. En conjunt, es registra un increment del 3,7% respecte al 2017, arribant a les 302.369 places d’allotjament sumant les cinc tipologies d’establiments turístics analitzades. Els habitatges d’ús turístic (HUT) és la tipologia que destaca especialment amb un augment del 9,8%

A l’entorn de Barcelona (la demarcació de Barcelona sense el Barcelonès) es registra un important augment de les places en allotjaments turístics arribant a les 160.943, un 6,4% més que l’any anterior. Per tipologia d’establiment, destaquen els HUTs, amb un creixement del 25,4%, els segueixen els apartaments turístics (9,0%) i el turisme rural (4,9%). En canvi, els càmpings i els hotels mantenen la seva oferta de places pràcticament inalterada.

Pel que fa als indicadors de demanda a l’entorn de Barcelona, el nombre total de viatgers (en establiments hotelers, càmpings i turisme rural) s’ha reduït un 3,4% respecte a les dades del 2017, fins als pocs més de 4,7 milions. Aquesta disminució s’ha donat en hotels i càmpings; en canvi, als establiments de turisme rural s’ha incrementat un 12%. Les pernoctacions també s’han reduït (-3,8%), fins a les 14,2 milions. La modalitat més afectada ha estat l’hotelera (-4,4%).

La recaptació de la taxa turística en l’àmbit de la demarcació ha augmentat un 3%, superant els 37 milions d’euros. En canvi, a l’entorn de Barcelona s’ha recaptat una mica menys que l’any anterior (6,7 milions d’euros, un -1,0%).

L’augment de la població amb nacionalitat estrangera sosté el creixement de població

La població a la demarcació de Barcelona ha crescut un 0,6% (+33.313) respecte l’any anterior, situant-se en 5.609.350 persones, segons dades de l’INE a 1 de gener del 2018. En l’augment de població té un paper destacat l’augment de la població amb nacionalitat estrangera (4,6%, 32.467), mentre que la població amb nacionalitat espanyola es manté igual. Per comarques, per primera vegada des de l’any 2009 totes augmenten la població i destaquen els augments percentuals del Moianès (1,15%), Osona (1,14), l’Alt Penedès (1,11%), i el Garraf (1,08%).

A nivell comarcal, l’Informe territorial de la demarcació de Barcelona inclou els mapes de projectes estratègics locals, amb el qual s’ha fet una identificació dels 10 projectes de desenvolupament econòmic més significatius per a cada una de les comarques.

En el  cas del Baix Llobregat són Innobaix; Ecoindústria: foment de models d’economia circular a les empreses, un projecte en el que participen els ajuntaments de Viladecans, Gavà, el Prat de Llobregat i Sant Boi de Llobregat; La incubadora d’empreses de l’Agència Espacial Europea-ESA BIC (Business Incubation Center) de Barcelona, ubicada a l’edifici RDIT del Parc Mediterrani de la Tecnologia de Castelldefels; el Centre de Formació Professional d’Automoció de Martorell (CFPAC); el Consell de la Formació Professional del Baix Llobregat; el Parc Mediterrani de la Tecnologia (PMT); el Parc Agrari del Baix Llobregat; l'Ateneu Cooperatiu del Baix Llobregat; el Clúster de salut mental i el Pla Estratègic de Desenvolupament Turístic de la Zona Nord del Baix Llobregat.

Aquesta dissetena edició de l'informe territorial es completa amb 4 monografies, dedicades als polígons industrials, empreses al sector TIC, compravendes d'habitatges i els models de desenvolupament econòmic local als municipis, a més de 12 articles d’autor que permeten aprofundir en el coneixement d’elements més concrets d’aquestes economies locals. En el cas del Baix Llobregat, el tema escollit ha estat Salut mental i gestió forestal, dos sectors units per la inserció sociolaboral.