Qui i què som?

N'hem parlat sovint amb l'amic Miquel Roa, que és de l'ofici  -arquitecte i professor de futurs arquitectes, i que ha estat al CECBALL des del primer moment- que hauríem de jugar net amb les definicions i les competències que representen.

Visc a Madrid des de fa setze anys i escaig. Alguns dels seus alcaldes  -i no els més propers 'ideològicament'- m'han parlat, no sé si amb un cert tuf de cinisme, de la diferència básica entre la situació territorial, política i administrativa 'diversa' entre Madrid i Barcelona. Em diuen, sense sarcasmes: "Si sumamos ciudad estrcita y corporación metropolitana, tenemos casi los mismos espacios. Con una diferencia que no es menor: el vecino del área de Barcelona tiene más de treinta referencias para 'quejarse' de lo que no funciona... mientras que en Madrid sólo tienen una y muy lejana".  

Els dic que l'alcaldessa Carmena, que per a mi ha fet coses molt bones i que lamento que hagi hagut de tocar el dos, i qui la substitueixi, ha de respondre de molts més espais i de molts més problemes 'seriosos', d'àmbit més local. Ho sé perquè, com a veí -des de fa setze anys del barri de la Arganzuela- he assistit a moltes reunions on es plantejaven problemàtiques de molt gruix, com ara 'el després del 'Santiago Calderon' i la remodelació de la zona...  

Ara bé: ¿de què s'ha parlat a la darrera campanya electoral? De qüestions de segon ordre com tot allò del 'Madrid Central', sí, ¿però i de les àrees perifèriques d'una ciutat com Madrid, amb tantíssimes desigualtats socials, bosses de misèria (no gens desconegudes), marginacions històriques a les quals no es refereixen els polítics -ep!, de cap color!- en temps de campanya electoral? M'aturo. Demano, però, als que fan anàlisi sobre tot plegat, que responguin als interrogants que goso sugerir.