Les administracions implicades en la qualitat de l'aire acceleraran les mesures anticontaminació

El conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, ha explicat avui que les administracions implicades en la qualitat de l’aire de la conurbació de Barcelona, l’Àmbit-40, estan treballant intensament i “seguirem treballant per millorar la qualitat de l’aire amb mesures com l’ampliació de les zones de baixes emissions, que se sumarien a la Zona de Baixes Emissions de l’àrea intrarondes de Barcelona”, que ha d’entrar en vigor a partir del gener de 2020, i que permetrà treure de la circulació d’aquesta àrea fins a 124.000 vehicles que no disposen de distintiu ambiental de la Dirección General de Tráfico. Una ampliació, més enllà de la zona d’intrarondes, que es gestionarà a través de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, per als municipis de l’AMB i que comptarà amb el suport de l’ATM per a la resta de municipis de l’Àmbit-40.
 
Així ho ha explicat el conseller després de la trobada que ha mantingut avui amb representants dels municipis de l’Àmbit-40, dels consells comarcals del Vallès Oriental i Occidental i del Baix Llobregat, de la Diputació de Barcelona, de l’AMB, de l’ATM, del Servei Català de Trànsit, del Port de Barcelona i de l’aeroport de Barcelona-El Prat, i de la Delegació del Govern de l’Estat a Catalunya, a la cimera de la qualitat de l'aire convocada d’urgència després de la denúncia de la Comissió Europea davant del tribunal europeu després de la decisió de la Comissió Europea de dur Espanya davant del Tribunal de Justícia de la UE pels incompliments dels límits legislats del contaminant diòxid de nitrogen (NO2) a ciutats com Madrid, Barcelona i l'àrea Vallès-Baix Llobregat i davant de la qual ha parlat d’accelerar les mesures previstes en l’actual full de ruta.
 
Calvet ha exposat que, davant l’expedient de la Comissió Europea “hem anat acreditant periòdicament a Europa una millora de la qualitat de l’aire, passant de 17 estacions que incomplien els límits d’òxids de nitrogen el 2010, a dues el 2018”, i s’ha mostrat confiat que, “el gener del 2021, quan, previsiblement situem la sentència, ja estarem complint els paràmet1res en aquesta àrea. Aquest és el nostre full de ruta”.

Un compliment que serà possible gràcies a l’acceleració de les mesures previstes per fer front a la contaminació com la reducció dels terminis d’implantació dels carrils BUS a la B-23 i a la C-245, “pendents d’una signatura entre el Departament de Territori i Sostenibilitat i Foment, que ha de traspassar la infraestructura i la dotació econòmica per al seu manteniment i que m’atreveixo a dir que estaran en marxa abans de finals d’any”. També s’ha parlat de la tarificació de l’aparcament en funció de les emissions dels vehicles, de l’increment del transport públic i de la redacció del Pla de Mobilitat i del Pla Director d’Infraestructures, que redundaran en la millora de la qualitat de l’aire, a més de la transformació de la xarxa viària d’altes prestacions.

 
L’eurovinyeta per gestionar la mobilitat
 

El conseller ha explicat que el Govern de la Generalitat està treballant en una gestió diferent dels peatges i en un model de gestió basat en la Directiva de l’eurovinyeta. Calvet considera que “hi ha d’haver una tarifa plana, que ha de revertir en el finançament del transport públic, l’ambientalització de les flotes de vehicles  i el manteniment de les vies ràpides”. Justament aquesta setmana el grup de treball sobre el Sistema Integrat de Vies d’Altes Prestacions de Peatges, creat a instàncies del Parlament, celebrarà la darrera sessió i farà públics “els principis inspiradors de l’eurovinyeta a Catalunya, que han de permetre gestionar millor la mobilitat i millorar la qualitat de l’aire que respirem”, ha avançat.
 
També en el marc de la reunió, el Port de Barcelona ha avançat les línies mestres del seu projecte d’electrificació de les instal·lacions i l‘aeroport de Barcelona, per la seva part, ha explicat que diferents mesures per millorar els efectes del trànsit rodat que genera l’activitat aeroportuària.
 
Pel que fa al Govern de l’Estat, Calvet ha explicat que va parlar amb la ministra de Transició Ecològica, Teresa Ribera, amb qui ha compartit la voluntat de treballar conjuntament, i amb qui es reunirà “en les pròximes setmanes per exposar la feina que estem fent i la que els correspon fer”. En aquest sentit, a la reunió s’ha constatat la necessitat que el Govern de l’Estat aporti més finançament per al transport públic; aposti decididament per millorar Rodalies i impulsi mesures legislatives i fiscals “com deixar de bonificar el vehicles dièsel”.
 
Finalment el conseller també ha anunciat que el pròxim 4 de setembre es celebrarà la propera Taula de la Qualitat de l’Aire de Barcelona.

“La zona de baixes emissions de Rondes és l’actuació estrella davant la Comissió Europea per evitar sancions davant l’expedient per incomplir reiteradament els nivells legals d’NO2”, ha recordat avui el vicepresident de Mobilitat i Transport de l’AMB, Antoni Poveda, durant la trobada organitzada aquest matí. “La ZBE Rondes és una de les zones de baixes emissions més grans de tot Europa, la que el 2020 afectarà 5 municipis i al voltant de 95 km2. És 20 vegades més gran que Madrid central”, ha recordat Poveda.
 
Actualment, ja hi ha més de 100 senyals instal·lats i l’AMB està liderant la coordinació tècnica, legal i policial (amb la Guàrdia Urbana i les policies locals). S’ha aprovat el Reglament del Registre metropolità de vehicles estrangers i altres vehicles autoritzats. També s’ha dut a terme un pla de reforç del transport públic metropolità, amb un increment de 10% del servei, i el mes de novembre s’activarà una potent campanya de comunicació per informar la ciutadania.
 
D’altra banda, s’ha engegat el procés d’instal·lació de més de 200 càmeres l’any 2020 i sistemes de control embarcats. Complementàriament, l’AMB té actiu un vehicle de vigilància amb la tecnologia de càmeres a bord instal·lada, que permet un control dinàmic, al qual s’afegiran altres vehicles si és necessari.
 
Paral·lelament, l’AMB està creant la web del Registre Metropolità de vehicles autoritzats a circular en les zones de baixes emissions, que estarà operativa al novembre i permetrà inscriure’s al Registre Metropolità de vehicles autoritzats. També estan en fase d’exposició pública les ordenances municipals de la ZBE dels diferents municipis implicats, on l’AMB col·labora en la redacció i coordinació. A més, l'organisme metropolità aprovarà les ordenances fiscals que regularan el registre a través d’una taxa per a la gestió per a vehicles estrangers i autoritzacions diàries.
 

Zones de baixes emissions locals

A banda de la ZBE Rondes de Barcelona, l’AMB està coordinant i subvencionant el desplegament de zones de baixes emissions a escala local (conegudes com a ZBE urbanes o zones urbanes d’atmosfera protegida). En aquest cas, amb el suport de l’AMB, els ajuntaments defineixen àmbits on es regula l’accés de determinats vehicles i s’aconsegueixen així entorns pacificats, segurs i d’alta qualitat ambiental, especialment, en centres urbans i entorns vulnerables.
 
Fins a dia d’avui s’han signat 7 convenis de col·laboració referents a les ZBE locals en municipis metropolitans, i d’altres municipis estan en procés.
 

L'AMB reclama urgentment a la Generalitat el compliment dels seus compromisos en mobilitat

“Demanem a la Generalitat, una vegada més, coresponsabilitat amb el món local i el compliment dels seus compromisos”, ha exposat Poveda, que lamenta que no és la primera vegada que es fa aquesta de petició i que recorda que ha estat l’AMB i el món local qui ha liderat la lluita contra la contaminació atmosfèrica amb mesures concretes.
 
En aquest sentit, des de l’AMB es demana a la Generalitat de Catalunya accelerar tot un seguit d’actuacions que es consideren imprescindibles. Concretament, la primera, el desplegament dels carrils bus-VAO d’accés a la ciutat de Barcelona: C-31–nord (de Sant Adrià a Tiana), B-23 (BCN-Molins de Rei), C-31 sud (Mas Blau-plaça d’Espanya) i C-31-C (connexió C-31/C-245/C-32). “El seu paper és fonamental per al bus metropolità a partir de l’1 de gener de l2020, quan una part dels vehicles privats no hi puguin accedir. El bus metropolità ha de ser la gran alternativa, però necessita urgentment aquestes vies d’accés”, exposa Poveda, que recorda que l’AMB ha posat 20 línies de Bus Exprés i Metrobús noves en el darrer any i mig.
 
Com a mesura addicional, també es demana que la Generalitat habiliti una línia de finançament específic destinat a incrementar l’oferta de transport públic a l’entorn metropolità, especialment a Rodalies i al bus metropolità. “El 43% dels ciutadans metropolitans afectats per les restriccions permanents declara que agafarà més el transport públic”, explica Poveda.
 
Finalment, l’AMB també reclama a la Generalitat suport per acabar de desenvolupar la ZBE Rondes de Barcelona, a 5 mesos de la seva entrada en vigor permanent. Per una banda, l’AMB demana la necessària implantació de la senyalització d’aproximació a la ZBE Rondes a les vies d’alta capacitat. I, d’altra banda, també sol·licita una contribució per al finançament de la posada en funcionament de la ZBE Rondes de Barcelona.

 
Noves accions que proposa l’AMB per complir la normativa europea

A banda de la ZBE Rondes de Barcelona, que serà una realitat i entrarà en vigor l’1 de gener del 2020, l’AMB estudiarà ara la implantació de noves accions per continuar rebaixant els alts índex de contaminació i complir la normativa europea.
 
Per una banda, l’AMB proposa reconvertir els peatges existents en peatges de congestió i crear una empresa publica que els gestioni una vegada finalitzin les concessions a partir del 2021. L’objectiu serà dedicar els recursos obtinguts a finançar el transport públic, la xarxa de bicicletes i alternatives de la mobilitat sostenible. Seguint aquesta línia de treball, l’AMB també proposa estudiar la implantació de nous peatges de congestió a les vies d’alta capacitat d’accés a la metròpolis de Barcelona. Concretament, a l’A-2, a la C-58 i a la C-17, i que aquests siguin gestionats també per l’empresa pública.
 
Una altra proposta de l’AMB és estudiar l’aplicació d’un peatge de toxicitat a la ZBE Rondes de Barcelona o al seu entorn immediat, com ja han fet amb èxit altres ciutats europees. Aquesta mesura serà en funció de si els resultats de la ZBE són suficients o no per complir la normativa europea.
 
La tercera nova acció que proposa l’AMB és acordar un calendari d’eliminació del dièsel al parc de vehicles que circula per l’àmbit metropolità més accelerat del que preveu l’Estat, que va posar com a data límit l’any 2040.
 
Paral·lelament, l’AMB també proposa aplicar, impulsar i desenvolupar les alternatives de transport sostenible que ja marca el Pla metropolità de mobilitat urbana 2019-2024 i que afecten les diferents administracions. Entre aquestes accions es troben la construcció de nous aparcaments d’intercanvi de gran capacitat (park&ride) a les estacions ferroviàries de l’entorn metropolità; l’increment del finançament per construir la Bicivia metropolitana, que connecta amb 9 grans eixos pedalables la metròpolis de Barcelona, i estendre-la més enllà, fins que arribi a la regió metropolitana i crear finançament de gran abast per a la renovació de les flotes públiques i privades, especialment del sector de la distribució urbana de mercaderies (DUM) i amb vehicles elèctrics.