El Baix Llobregat torna a superar la mitjana de Catalunya en recollida selectiva

El Baix Llobregat és una de les tres comarques de la Regió Metropolitana, juntament amb el Maresme i l'Alt Penedès, que supera la mitjana de Catalunya de recollida selectiva neta, que se situa en el 41,7%, segons les dades del 2018 que ha fet públiques l'Agència de Residus de Catalunya. Concretament, al nostre territori el percentatge se situa en el 43,99%.

En aquest informe, que inclou dades de les comarques de l’Alt Penedès, el Baix Llobregat, el Garraf, el Maresme, el Vallès Occidental i el Vallès Oriental, torna a aparèixer Collbató, que va implantar la recollida selectiva porta a porta de les fraccions orgànica i resta l'any 2010, com el quart municipi entre 1.000 i 5.000 habitants del conjunt de comarques de Barcelona que més recicla, després de Sant Quintí de Mediona, Martorelles i Aiguafreda, amb un 82,71%, superant el percentatge de l'any anterior, que era del 64,39%, mentre que entre els municipis de 15.000 a 60.000 habitants, Sant Just Desvern figura en cinquena posició, amb el 57,78% de recollida selectiva neta, 12 punts més que l'any 2017.

Dins les ciutats de més de 60.000 habitants apareix en quarta posició el Prat, després de Vilanova i la Geltrú, Barcelona i Terrassa, tot i que el percentatge de recollida, del 39,54%, se situa per sota de la mitjana de Catalunya.

En general, l’any 2018 es van generar 2,4 milions de tones de residus municipals a la regió metropolitana. La generació per càpita es va situar en 1,3 kg/hab./dia., per sota de la mitjana catalana, que és d’1,43 kg/hab./dia. Respecte a l’any anterior, la generació va augmentar, passant de 459 kg/hab./any a 475 kg/hab./any. La comarca que genera més residus per càpita és el Garraf, amb 618 kg/hab./any, i la que menys, el Vallès Occidental, amb 428 kg/hab./any. El Garraf, el Maresme i l’Alt Penedès se situen per sobre de la mitjana de Catalunya.

La població de les comarques que integren aquest àmbit és d’uns 5 milions d’habitants, xifra que representa més del 67% de la població de Catalunya. Els 2,4 milions de tones de residus municipals que s’hi van generar l’any 2018 representen el 61% dels residus municipals generats a Catalunya. En envasos, de les 143.800 tones recollides a Catalunya l’any 2018, 84.700 es van recollir selectivament en aquest àmbit, xifra que representa el 59% dels envasos recollits selectivament a tot el país. Pel que fa a la fracció resta –la que no es recull de forma selectiva–, s’hi van generar 1,5 milions de tones, el 65% d’aquesta fracció a Catalunya.

En resum, atès el pes de les comarques de la regió metropolitana en la població de Catalunya, un increment de la recollida selectiva en aquesta part del territori faria créixer substancialment la mitjana de la recollida selectiva a Catalunya. Les cinc ciutats més poblades es troben en aquest àmbit, amb els següents percentatges de recollida selectiva: Barcelona, 38%; l’Hospitalet, 24,6%; Terrassa, 38,5%; Badalona, 27%; i Sabadell, 33,6%.

La Comissió Europea estableix que els països membres hauran d’haver arribat l’any 2020 a un objectiu d’un 50% de reciclatge sobre els residus generats. Un objectiu que incrementa gradualment cada cinc anys fins al 2035. Així, l’any 2025 caldrà arribar a un 55% de reciclatge, el 2030 un 60% i el 2035 un 65%. A banda, l’any 2035 no es podrà destinar més del 10% dels residus domèstics a dipòsit controlat.

Un augment del nombre de tones de fracció orgànica recollides selectivament, l’elaboració per part dels municipis de plans específics de recollida selectiva als grans productors de residus (hotels, restaurants, càmpings, etc.) i l’anàlisi del model de recollida selectiva per establir com es poden millorar els índexs, millorant el propi model o triant-ne un altre, ja sigui a una part del municipi o en el conjunt, són polítiques municipals que caldria dur a terme segons l'Agència de Residus de Catalunya