OPINIÓ
Restriccions a les Zones de Baixes Emissions: un nou repte
JOAN SOLER. President de Pimec Baix Llobregat-L'Hospitalet
A l’àmbit metropolità hi ha censats uns dos milions de vehicles. Una part molt important són vehicles de les empreses o dels seus treballadors que fan possible la seva arribada a la feina o el transport de les seves mercaderies; més de 200.000 furgonetes, 15.000 camions i 4.500 autobusos realitzant aquesta important funció productiva. En definitiva, unes peces clau i estratègiques en tot aquest engranatge. Val a dir que generen també externalitats com la contaminació de l’aire, i aquí és on cal prendre mesures per tal de reduir-les. És una qüestió de salut pública. Una d’aquestes mesures impulsada per l’administració d’àmbit local comença molt aviat, l’1 de gener de 2020, amb l’entrada en vigor de les restriccions de circulació dels vehicles sense etiqueta ambiental de la DGT a les Zones de Baixes Emissions que comprenen Barcelona Rondes, Cornellà de Llobregat i Esplugues de Llobregat. Està previst que el primer any afecti 40.000 vehicles.
Aquestes restriccions requeriran la renovació d’una part important del parc de vehicles i caldrà fer front a inversions que possiblement s’avancen als plans que tenien previstos les nostres pimes i autònoms. Serà també un desafiament pels fabricants de vehicles i distribuïdors, ja que en un any escàs hauran de poder servir una quantitat molt considerable de noves unitats. Un repte doble: financer i material.
En aquest repte, les organitzacions empresarials haurem de col·laborar i a la vegada vetllar perquè tot això es faci amb seny i dins del món del possible. Calen ajudes en l’adquisició i el finançament d’aquests nous vehicles i també caldrà tenir present les particularitats de determinats sectors on les inversions del material mòbil són molt elevades i requereixen terminis d’amortització bastant llargs, com és el cas de les grues de gran tonatge o els vehicles dels marxants, terminis que en alguns casos no hauran finalitzat l’1 de gener de 2020. Finalment, s’ha de comptar amb indicacions clares del tipus de tecnologia cap a on han d’anar adreçades aquestes renovacions, amb la seguretat jurídica que garanteixi la seva amortització durant els propers anys.
Dit això, aquesta renovació s’ha de veure a la vegada com una oportunitat, una adaptació al canvi cap a un nou paradigma en la mobilitat, amb nous vehicles que milloren els nostres costos d’explotació, la nostra imatge, la seguretat en la circulació i l’impacte que generem en el medi ambient, valors tots ells que s’ajusten al que som com a empreses responsables i al que volem projectar davant els nostres clients i el conjunt de la societat.
A l’àmbit metropolità hi ha censats uns dos milions de vehicles. Una part molt important són vehicles de les empreses o dels seus treballadors que fan possible la seva arribada a la feina o el transport de les seves mercaderies; més de 200.000 furgonetes, 15.000 camions i 4.500 autobusos realitzant aquesta important funció productiva. En definitiva, unes peces clau i estratègiques en tot aquest engranatge. Val a dir que generen també externalitats com la contaminació de l’aire, i aquí és on cal prendre mesures per tal de reduir-les. És una qüestió de salut pública. Una d’aquestes mesures impulsada per l’administració d’àmbit local comença molt aviat, l’1 de gener de 2020, amb l’entrada en vigor de les restriccions de circulació dels vehicles sense etiqueta ambiental de la DGT a les Zones de Baixes Emissions que comprenen Barcelona Rondes, Cornellà de Llobregat i Esplugues de Llobregat. Està previst que el primer any afecti 40.000 vehicles.
Aquestes restriccions requeriran la renovació d’una part important del parc de vehicles i caldrà fer front a inversions que possiblement s’avancen als plans que tenien previstos les nostres pimes i autònoms. Serà també un desafiament pels fabricants de vehicles i distribuïdors, ja que en un any escàs hauran de poder servir una quantitat molt considerable de noves unitats. Un repte doble: financer i material.
En aquest repte, les organitzacions empresarials haurem de col·laborar i a la vegada vetllar perquè tot això es faci amb seny i dins del món del possible. Calen ajudes en l’adquisició i el finançament d’aquests nous vehicles i també caldrà tenir present les particularitats de determinats sectors on les inversions del material mòbil són molt elevades i requereixen terminis d’amortització bastant llargs, com és el cas de les grues de gran tonatge o els vehicles dels marxants, terminis que en alguns casos no hauran finalitzat l’1 de gener de 2020. Finalment, s’ha de comptar amb indicacions clares del tipus de tecnologia cap a on han d’anar adreçades aquestes renovacions, amb la seguretat jurídica que garanteixi la seva amortització durant els propers anys.
Dit això, aquesta renovació s’ha de veure a la vegada com una oportunitat, una adaptació al canvi cap a un nou paradigma en la mobilitat, amb nous vehicles que milloren els nostres costos d’explotació, la nostra imatge, la seguretat en la circulació i l’impacte que generem en el medi ambient, valors tots ells que s’ajusten al que som com a empreses responsables i al que volem projectar davant els nostres clients i el conjunt de la societat.
Normas de participación
Esta es la opinión de los lectores, no la de este medio.
Nos reservamos el derecho a eliminar los comentarios inapropiados.
La participación implica que ha leído y acepta las Normas de Participación y Política de Privacidad
Normas de Participación
Política de privacidad
Por seguridad guardamos tu IP
216.73.216.169