L'Ajuntament i Red.es impulsen un projecte pilot d'intel·ligència en edificis

L’Ajuntament de l’Hospitalet i Red.es, entitat dependent del Ministeri d’Economia i Empresa, instal·larà sensors en 165 edificis distribuïts per tota la ciutat —dependències municipals, museus, poliesportius, col·legis, mercats, hospitals i CAP, residències, estacions, hotels, centres comercials i edificis religiosos i residencials—, en el marc del projecte pilot d’intel·ligència en edificis de L’Hospitalet (PIEL’H).  

Ambdues entitats han signat un conveni amb l’objectiu de desenvolupar el projecte PIEL’H, amb un pressupost de 2,48 milions d’euros i que els dos ens finançaran al 50%. Aquesta iniciativa es cofinança a través del FEDER, la finalitat del qual és enfortir la cohesió econòmica i social a la Unió Europea i corregir els desequilibris entre regions.

La presentació del projecte ha tingut lloc avui a l’estand que l’Ajuntament de l’Hospitalet té al l’Smart City Expo World Congress 2019 (SCEWC), que se celebra del 19 al 21 de novembre al recinte de Fira de Barcelona a la Gran Via.

Els 165 sensors serviran per recollir diferents dades d’interès —soroll, paràmetres de contaminació, ocupació d’espais, estat de funcionament de serveis, consum d’energia en edificis...—, per tal d’establir accions que contribueixin a millorar la salut de les persones, disminuir la contaminació i optimitzar els recursos d’aigua i electricitat, entre d’altres.

Els edificis on s’instal·laran els sensors són tant de titularitat pública com privada i es troben repartits per tota la ciutat, com per exemple l’edifici municipal del carrer de Girona, l’Hotel Santos Porta Fira, l’Hospital de Bellvitge, l’església de la Mare de Déu de la Llum, el complex d’habitatges de la plaça de Guernica, el Centre Cultural la Bòbila o l’edifici de l’Escola de Música-Centre de les Arts.

L’objectiu és avançar en la sensorització d’espais i processos i millorar-ne la gestió, accions pròpies d’una smart city, sempre amb l’objectiu de millorar la qualitat de vida de la ciutadania. Aquesta iniciativa inclou el desenvolupament de diferents casos d’ús, organitzats en nou àrees diferenciades:

-Ambiental: elaboració de mapes de so, de pol·len i de contaminants de l’aire; control de la qualitat de l’aire en entorns laborals.

-Energètica i de gestió de subministraments bàsics: perfil energètic dels edificis i dels seus consums d’aigua, ús eficient de calderes i sistemes de climatització, control de residus generats i de reg.

-Gestió del patrimoni històric: control d’incidència de factors ambientals en l’estat de les estructures del patrimoni històric i control de vibracions.

-Gestió de recursos compartits: utilització de sales, posicionament de recursos compartits mòbils, gestió de cues...

-Seguiment meteorològic: sistema de seguiment de la climatologia.

-Resiliència: centralització d’alarmes, creació d’una sala unificada de control d’edificis (situation room).

-Informació bàsica de l’entorn de l’edifici. En edificis molt concorreguts.

-Trànsit: Mapa de fluxos de trànsit i matriu O/D.

-Serveis a les persones: suport als serveis de teleassistència, a les llars en risc de pobresa energètica, ocupació de sales en poliesportius o de cadires en biblioteques i estudi de soroll en patis escolars.

Totes les dades obtingudes se centralitzaran en una plataforma única de ciutat  que està desenvolupant la Diputació de Barcelona i que donarà servei també a l’Ajuntament de Terrassa (també adjudicatari d’ajudes), i en un futur a la resta de municipis de la província que ho sol·licitin i seran totalment accessibles en el portal de transparència de l’Ajuntament.

La convocatòria s'emmarca dintre del Pla nacional de territoris intel·ligents, que inclou, entre les seves mesures, actuacions dirigides al tractament dels edificis com a objectes interns dins de la ciutat intel·ligent.

El projecte PIEL’H ha estat un dels vuit beneficiats pels ajuts pilots d’edificis intel·ligents, que concedeix Red.es. Els altres projectes seleccionats corresponen a les comunitats autònomes d’Andalusia, Catalunya (Terrassa), Comunitat de Madrid, Comunitat Valenciana i Galícia.

Reunió de la Junta Directiva de la RECI

D'altra banda, la Junta Directiva de la Xarxa Espanyola de Ciutats Intel·ligents (RECI) s’ha reunit avui a l’Hotel Porta Fira de l’Hospitalet, coincidint amb la celebració de l’Smart City Expo World Congress, i ha estat presidida per Núria Marín, alcaldessa de l’Hospitalet i presidenta de la RECI des de maig del 2015.
 
La reunió ha servit per aprovar dos convenis de col·laboració de la RECI: amb la Xarxa de Ciutats de la Ciència i la Innovació, Xarxa Innpulso, d’una banda, i amb la Universitat Nacional d’Educació a Distància (UNED), de l’altra banda.
 
Així, el conveni amb Red Innpulso vol establir les línies de col·laboració entre ambdues parts per desenvolupar un conjunt de projectes i de solucions urbanes, Open Government, Open Data i model de ciutat intel·ligent, que afavoreixin l’emprenedoria i la nova economia de la innovació i el coneixement, i que impulsin una nova esfera pública més innovadora, tecnificada i eficient. Amb aquesta finalitat s’organitzaran diferents jornades, congressos, estudis i reunions de grups de treball i de comissions tècniques.
 
El conveni amb la UNED, d’altra banda, té per objecte establir les línies de col·laboració entre ambdues parts per a la programació i la realització de cursos a distància en matèria de mobilitat, dins dels programes de formació permanent de la UNED.
 
Un altre punt de l’ordre del dia ha estat el llançament de la convocatòria per a la renovació de la Junta Directiva, que tindria lloc en una assemblea al febrer i a la qual podran presentar-se candidatures de fins a 25 membres. Finalment, en la reunió també s’ha donat compte de l’adhesió d’Andújar com a municipi amic de la Xarxa.
 
La Xarxa Espanyola de Ciutats Intel·ligents (RECI) es va fundar el 2012 i actualment la presideix Núria Marín. La RECI compta amb un total de 83 municipis espanyols de més de 50.000 habitants i representa gairebé la meitat de la població espanyola.
 
L’objectiu de la RECI és afavorir l’intercanvi d’experiències i el treball conjunt entre els municipis de la xarxa per desenvolupar un model de gestió sostenible i millorar la qualitat de vida de la ciutadania, incidint en aspectes com l’estalvi energètic, la mobilitat sostenible, l’administració electrònica, l’atenció a les persones o la seguretat.