Les condicions laborals dels treballadors públics al Baix Llobregat

El sector públic al Baix Llobregat, és a dir, l’activitat empresarial i administrativa vinculada als pressupostos de les administracions públiques, ha patit les conseqüències de les polítiques de retallades en despesa per part de les administracions públiques. Això, com no podia ser d’altra manera, ha afectat a les condicions laborals i econòmiques dels treballadors públics, així com a la qualitat dels serveis que reben els ciutadans.

La negociació col·lectiva a l’àmbit del sector públic, la negociació de les condicions de treball dels treballadors públics, no només persegueix la millora de les seves condicions de treball; és una eina molt important en la defensa d’un model de serveis públics de qualitat i és una de les barreres de defensa dels drets de ciutadania vinculats a l’Estat del benestar.

La negociació col·lectiva del sector públic a la nostra comarca, a grans trets té tres branques: la primera és el conjunt de convenis i acords de condicions de treball que regulen les condicions dels treballadors de les administracions públiques; la segona són els grans acords i convenis sectorials nacionals que regulen les condicions de sectors concertats com ara la sanitat, l’educació i la dependència; i la tercera és el conjunt de convenis col·lectius d’empresa que regulen les condicions dels treballadors d’empreses concessionàries de les administracions públiques. Des de certa distància podríem incorporar una quarta branca del conjunt d’empreses que treballen per l’administració pública en l’execució de projectes d’infraestructures, obra pública, enginyeries, etc... i de les que no faré anàlisi en aquest escrit.

Els darrers 10 o 12 anys han estat dramàtics pel conjunt de les condicions dels treballadors públics. Des del començament de la crisi als anys 2007 i 2008, els sectors més conservadors i els partits de dretes, el Partit Popular i algun altre que ara amaga el cap, van desfermar una crítica ferotge cap als treballadors públics i les seves condicions de treball, presentant-los davant de la societat com a privilegiats amb estabilitat laboral i bones condicions de treball. La justificació que van construir era clara: els treballadors públics són uns privilegiats, surten cars i estan en l’origen de la crisi econòmica.

Aquestes crítiques estaven fonamentades en clares mentides i pretenien generar la base del que va passar immediatament després: la involució en les condicions de treball dels treballadors públics, la reducció dels drets de ciutadania i l’externalització de serveis a empreses privades. A les dretes de sempre se’ls hi presentava una nova oportunitat de negoci.

Aquest era el panorama general durant aquesta dècada en el que el nostre sindicat ha portat a terme una lluita en defensa de les condicions dels treballadors públics.

Al Baix Llobregat, com a la resta del país, les administracions públiques han patit l’enduriment de les normes relatives a condicions de treball i salaris; enduriment impulsat pel govern del Partit Popular i altres partits de dretes. Moltes d’aquestes administracions públiques de la nostra comarca, principalment ajuntaments, han donat exemple d’una actitud resistent amb aquestes polítiques conservadores, amb l’impuls de la negociació col·lectiva entre el sindicalisme confederal de classe i els partits de progrés. En aquest context, els treballadors públics i per tant la qualitat dels serveis públics, han aconseguit mantenir les condicions dins els marges que es necessitaven en un moment tan difícil com és el que estem vivint.

Dels nostres ajuntaments i administracions locals del Baix Llobregat depenen serveis tan importants com les escoles bressol, la seguretat, la dependència, l’atenció i serveis socials i molts d’altres que formen part dels drets de ciutadania que es troben en el nucli de l’Estat del benestar. Els treballadors públics hem mantingut els nivells de compromís i qualitat amb els drets de ciutadania en uns moments en els que aquest drets han servit per pal·liar els efectes de la crisi econòmica.

Altra sort ben diferent han tingut els treballadors de l’administració de la Generalitat de Catalunya i tot el que l’envolta. Des del primers moments de la crisi, la Generalitat de Catalunya va abanderar les retallades de drets socials, laborals i econòmics dels treballadors públics, endurint encara més les polítiques dels governs del Partit Popular. Els treballadors de la Generalitat de Catalunya van ser els primers en rebre “l’invent” de la dreta de l’eliminació de les pagues extraordinàries, i, encara avui no han recuperat del tot les del 2013 i 2014. A més, han patit congelacions salarials, reduccions de plantilles i externalitzacions de serveis.

Els sectors de l’ensenyament i la sanitat concertada, en mans d’interessos privats, no han tingut millor sort: han vist directament retallades les seves condicions de treball i els mitjans amb els que porten a terme la seva tasca. I així, a la nostra comarca, encara hi ha plantes i llits d’hospitals que no s’ocupen per manca de recursos, línies educatives eliminades i manca dramàtica de recursos educatius.

En relació a les empreses concessionàries de serveis, com ara sanejament, jardineria, serveis d’atenció a domicili, serveis de dependència i algun altre més, la situació no ha estat millor. La introducció de criteris de retallada de despesa ha anat a parar directament a les condicions de treball i els salaris dels treballadors d’aquests sectors. Allà a on hi ha hagut una administració pública, principalment ajuntaments, sensible amb els criteris de qualitat i condicions de treball d’aquests serveis, s’ha mantingut raonablement una negociació col·lectiva ordenada. Però això no ha estat així sempre. Hi ha hagut ajuntaments que han optat per la via fàcil de reduir les dotacions econòmiques d’aquestes activitats i això ha repercutit en l’aparició d’empreses poc serioses i amb poc aval de gestió que directament han intentat reduir les condicions dels treballadors públics d’aquests serveis. La lluita del sindicalisme confederal de classe, el sindicalisme de la UGT, ha estat mantenir i avançar en les condicions dels treballadors d’aquests sectors per sobre d’aquesta tendència.

La tasca del nostre sindicat, el sindicat de serveis públics de la UGT al Baix Llobregat, primer sindicat de la comarca en el seu àmbit, ha tingut un elevat grau de cohesió territorial. A tota la comarca els criteris de negociació col·lectiva, acció sindical i reivindicació de drets, han tingut un referent col·lectiu que s’ha anat construint amb el treball de molta gent compromesa amb els valor de una societat més lliure, igualitària i en la qual la fraternitat es construeix amb la defensa dels drets de ciutadania i els serveis públics.

El futur de l’activitat del nostre sindicat, a grans trets, passa per la lluita contra la temporalitat, les retallades, les externalitzacions i les privatitzacions en els serveis públics; l’homogeneització de drets socials i econòmics sectorials i la dignificació dels sectors d’atenció social.

La lluita per la recuperació i millora de les condicions de treball dels treballadors públics, la defensa dels drets de ciutadania com a fonament d’una societat més igualitària i justa, és una lluita que ens interpel·la al sindicalisme confederal i al conjunt dels ciutadans. I és per això que la UGT es mantindrà en el seu compromís de defensa del servei públic com a eina de cohesió social.