La Venus de Gavà s’exposa al Museo Arqueológico Provincial de Alicante

La Venus de Gavà s’exposa des d’ahir al Museo Arqueológico Provincial de Alicante (MARQ). L’exposició Ídolos. Miradas Milenarias aproparà al públic peces procedents de diferents museus d’Espanya, Portugar, Regne Unit i Dinamarca, peces singulars i d’alt nivell artístic que devien tenir un valor simbòlic pels grups del Neolític i del Calcolític a la Península Ibèrica. Imatges singulars i algunes d’alt nivell artístic que han suscitat enorme interès i controvèrsia en la seva interpretació.

La mostra ha estat elaborada conjuntament pel MARQ i el Museo Arqueológico Regional de la Comunidad de Madrid (MAR). La doctora Primitiva Bueno Ramírez, catedràtica de prehistòria de la Universidad de Alcalá, i el doctor Jorge A. Soler Díaz, conservador del Museu d’Alacant en són els comissaris.

L’exposició tindrà com a seu ambdues institucions organitzadores, sent el MARQ el primer en acollir-la fins al 19 d’abril. Posteriorment, entre el 20 de maig i l'11 d’octubre es podrà visitar al MAR.

La mostra ofereix un ampli repertori d’aquestes antigues imatges i en conjunt mostra com connectaven amb la realitat quotidiana i el paper que hi tenien a les pràctiques funeràries, per apropar-nos a la ideologia dels primers agricultors i metal·lúrgics de la Península Ibèrica. Inclou peces originals i rèpliques procedents de diferents museus d’Espanya, Portugal, Regne Unit i Dinamarca. No hi podia faltar la Venus de Gavà, que estarà representada per una rèplica de gran qualitat i molt fidel a l’original, cedida per a l’ocasió pel Museu de Gavà.

La Venus de Gavà es una figura antropomorfa de ceràmica negra que es va trobar incompleta i trencada en diversos fragments repartits al pou de la mina 16, entre 1992 i 1994, dels quals es pot deduir una forma femenina, d’estructura simètrica i desproporcionada, amb ulls en forma de sols i amb les extremitats superiors recolzades sobre un ventre prominent. Podria ser la imatge d’una deessa de la fertilitat i constitueix una de les poques representacions religioses del neolític existents a la Península.

La terra d’aquest farciment era argila i contenia un elevat i variat conjunt de materials arqueològics que podrien ser considerats rebuig o deixalles domèstiques, de treball miner, producció d’ornaments corporals o enderroc d’estructures d’hàbitat: restes de recipients de ceràmica, indústria lítica (puntes de fletxa, fulles de falç, perforadors, aixes i destrals de pedra polida…), pics i malls de mineria, un gran nombre de peces de variscita trencades durant el procés d’elaboració, ossos d’animals consumits (domèstics, salvatges, peixos…), restes botàniques i material de construcció en terra.