Un 8M2020 per eradicar desigualtats, discriminacions i violències

Les dones liderem els més grans i principals moviments de transformació existents. Lluitem perquè la igualtat sigui real i efectiva a la societat, a l’economia, al món del treball. El feminisme suposa definir unes noves regles de joc i posar al centre la vida de les persones, les seves necessitats bàsiques, la cura de la Terra i el clima, l’equitat i la justícia social com a base per eradicar el patiment, les discriminacions i les violències.

La realitat continua sent tossuda. Seguim ocupant-nos dels treballs domèstics i de cura de manera generalitzada, sense retribució ni reconeixement social. Persisteixen les violències masclistes en forma de violència sexual, la violència en la parella, els feminicidis, els infanticidis masclistes, una bretxa del 23%, penalització de la conciliació, discriminació i desigualtat. 20.300 dones pateixen assetjament sexual i per raó de sexe a Catalunya en un any, ocupació precària amb rostre de dona, acomiadaments per emmalaltir, penalització professional per reduccions de jornada o permisos i vulneració de drets a ocupacions altament feminitzades.

CCOO situem a l’eix central de la negociació col lectiva la lluita pels drets laborals i la millora de les condicions de treball de manera proactiva, més enllà de l’acció estrictament legal. Volem estendre la negociació de plans d’igualtat, la lluita contra l'assetjament sexual i per raó de sexe i contra totes les violències masclistes, la lluita per eradicar la desigualtat retributiva a tots els centres de treball on serà imprescindible per poder avançar tenir control sobre els registres de jornada i de salari.

El 8 de Març de 2020, és esperançador d’una banda per la potencialitat de desenvolupament de les polítiques del govern plural d’esquerres, però alhora hem de ser conscients que els avenços i les transformacions proposades pel moviment feminista són una amenaça real d’involució i regressió i tenen una resposta reactiva per part de les dretes feixistes. Pins parentals per bloquejar la coeducació, diversitat i educació per a unes relacions afectives basades en la igualtat, síndrome d’alienació parental, banalització dels feminicidis, assassinats masclistes de dones i les seves criatures per part de parelles o exparelles. Cultura de la violació, impunitat o incapacitat de la justícia davant la violència sexual, atac als professionals i als recursos adreçats a l’atenció de les dones o d’altres amenaces que ens esperonen a persistir en la lluita.

Aquest 2020 torna a ser una gran oportunitat per posar al centre de l’agenda política i social aquesta realitat sociolaboral i refermar un compromís amb el present i construir un futur lliure de desigualtats, discriminacions i violències.