Estudi sobre les afectacions neurològiques de la COVID-19

Des que es va declarar la pandèmia mundial de coronavirus, arreu del món s’ha constatat que alguns pacients que pateixen la COVID-19 desenvolupen afectacions neurològiques. Des d’afectacions menors, com cefalees, fins a molt greus com accidents cerebrovasculars severs ,entre altres.

Per contribuir a millorar en el coneixement d’aquesta malaltia des de la seva especialitat, l’equip mèdic de l’àrea de neuroradiologia de l’IDI·Metropolitana Sud (Hospital Universitari de Bellvitge) ha elaborat un dels estudis més amplis sobre el paper de la neuroimatge en les afectacions neurològiques detectades en alguns dels pacients infectats per la COVID-19.

Els neuroradiòlegs de Bellvitge van analitzar retrospectivament les proves de neuroimatge a què s’havien sotmès 103 dels més de 2.249 pacients diagnosticats amb la COVID-19 que s’havien tractat a l’hospital en el moment d’iniciar l’estudi. Es tractava de tomografies computeritzades (TC), ressonàncies magnètiques (RM) i angiografies per TC que s’havien practicat a malalts que mostraven símptomes neurològics.

L’objectiu era constatar si hi havia presentacions neuroradiològiques característiques o signes radiològics que orientessin a un dany directe del virus sobre el sistema nerviós central, alhora que valorar el grau de relació causa-efecte entre la COVID-19 i les alteracions neurològiques, en ocasions coincidents amb la malaltia però sense relació directa amb aquesta.

En aquest sentit, els resultats de l’estudi conclouen que "no s’han detectat presentacions neuroradiològiques característiques ni signes de dany directe del virus sobre el sistema nerviós central", tot i que "alguns danys per mecanismes indirectes semblen totalment plausibles". Per altra banda, "molts pacients amb símptomes neurològics tenen proves de neuroimatge normals i d’altres presenten símptomes merament circumstancials amb la malaltia, sense una relació directa amb aquesta". Amb tot, els investigadors conclouen que "cal seguir investigant".

D’una banda, els motius d’examen de neuroimatge més freqüents van ser símptomes neurològics no focals lleus (confusió, cefalea), codis ictus, símptomes neurològics focals, encefalopatia post-sedació i convulsions. No obstant, els investigadors assenyalen que aquestes afectacions "no són exclusives de la COVID-19 i en moltes ocasions tenen un origen multifactorial".

L’estudi també indica que no es van detectar casos d'encefalitis o signes per imatge que suggerissin una afectació directa pel virus del sistema nerviós central. Un total de 13 pacients van presentar troballes pròpies d’esdeveniments cerebrovasculars aguts, set dels quals hemorràgics. Però la majoria de pacients amb isquèmia tenien múltiples factors de risc vascular, per bé que no va ser així amb les hemorràgies.

D’altra banda, els autors analitzen des d’un punt de vista crític la literatura que relaciona la COVID-19 i el sistema nerviós central. Conclouen que "la ben demostrada coagulopatia associada al virus pot augmentar lògicament el risc d'esdeveniments cerebrovasculars, més hemorràgics en la seva experiència", però indiquen que "es requereixen estudis futurs amb grups de control estratificats per factors de risc per determinar l'impacte real".

Finalment, els investigadors creuen que entitats parainfeccioses autoimmunes (com la síndrome de Guillain-Barré) semblen plausibles, tal com ho són però també en el context d'altres processos infecciosos. A més, destaquen el fet que un gran nombre de pacients simptomàtics van mostrar exploracions neuroradiològiques normals.

L’estudi, Neurological involvement in COVID-19: cause or coincidence? A neuroimaging perspective, està liderat pels doctors Albert Pons i Pablo Naval i s’ha publicat a la prestigiosa revista científica American Journal of Neuroradiology. També han participat en la recerca Carles Majós, Àngels Camins, Pere Cardona, Mònica Cos i Nahum Calvo.