Seny i calma

Aquests dies, recomano a la gent amiga... calma, solidaritat (a l'engròs i a la menuda), lluny tothora dels falsos profetes, dels savis experts en... (que han aparegut com bolets  emmetzinats), o dels consells dels que no saben, de veritat, per què tenen la barra d'aconsellar. Fa molts anys, Boccacio va escriure 'Decameró', un relat genial: els afectats per una altra pandèmia, es tanquen en un espai decent i passen el temps contant-se històries (en molts casos 'picardioses', que segur que condemnaria la Conferència Episcopal).

En aquests temps de pandèmia, em preocupen els estralls de la misèria que tants cops minimitzem. Els estralls, per exemple, de les economies submergides… que no podran ni reclamar ajuts que atorgaran als que no cobren prou com per sortir-se'n. Que entre els nous afectats hi ha hagi treballadors temporers d'Andalusia, o de Fraga o del Segrià, em sap molt greu. Els sous massa barats, de misèria (i sovint il.legals) incrementen els efectes letals de les pandèmies.

Això i els discursos buits de massa autoritats que haurien de dir, cada cop que obren el bec, quants diners han destinat el dia abans de la seva roda de prensa, i a qui. Fer trampes, amb l'excusa de guanyar vots, és un insult imerescut per als que fa ben pocs anys, i en la nostra comarca, varen lluitar, sense fer trampes i jugant-se la vida, per la democràcia.