La crisi de la COVID-19 ha provocat un deteriorament en la situació econòmica a més del 40% de les llars de l'àrea metropolitana

Per a un 42,9% de les llars de l’àrea metropolitana de Barcelona, la crisi de la COVID-19 ha provocat un deteriorament de la seva situació econòmica durant el confinament. Per a un 28,6%, el deteriorament ha estat lleu, però per a un 14,2% ha estat important, segons les dades de l'enquesta Habitant en confinament que va portar a terme l’Observatori Metropolità de l’Habitatge de Barcelona entre el 6 de maig i el 7 de juny.

D’acord amb aquesta enquesta de l’Observatori Metropolità de l’Habitatge de Barcelona (O-HB), organisme creat el 2017 a iniciativa conjunta de la Diputació de Barcelona, l’Ajuntament de Barcelona, l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) i la Generalitat de Catalunya, la crisi ha tingut un major impacte per a les llars que viuen en lloguer, que ja comptaven des d’abans de la COVID-19 amb uns ingressos inferiors a la mitjana.

Un 57,6% d’aquestes llars han sofert un deteriorament de la seva situació econòmica (en el 30,4% una mica i en el 27,2% molt), mentre que pel que fa a les llars propietàries que paguen una hipoteca, en el 44,9% dels casos s’ha produït un deteriorament en l’economia domèstica (en el 32,5% ha empitjorat una mica i en el 12,4% molt).

Un 4,2% de les llars propietàries que paguen hipoteca han sol·licitat un ajornament del pagament i el 5,7% té previst fer-ho. Aquest ajornament s'ha concedit en aproximadament la meitat dels casos. El principal detonant de la sol·licitud d'un ajornament ha estat la percepció d'un important deteriorament de la situació econòmica, més que el nivell d’ingressos o l’esforç que suposa el pagament de la hipoteca.

Pel que fa a les negociacions relacionades amb el pagament del lloguer, el 36,9% de les llars que viuen en lloguer han iniciat, o tenen previst iniciar, una negociació amb el propietari.

El 22,5% l’ha iniciat amb les següents variants: el 10,3% ha sol·licitat una reducció, el 5,8% un ajornament dels pagaments i el 6,5% han rebut una oferta de reducció o d’ajornament de pagaments sense que ho haguessin sol·licitat prèviament. Finalment, l’altre 14,4% dels llogaters te previst iniciar una negociació.

De nou, el principal factor explicatiu de l’inici d’una negociació per part del llogater és, segons l’enquesta, l'existència d'un deteriorament important de la situació econòmica de la llar, molt més que el nivell d’ingressos anterior a la crisi o l’esforç que representa el pagament del lloguer.

La negociació entre inquilí i propietari ha tingut èxit en el 55,2% dels casos. Aproximadament la meitat, amb una reducció del lloguer i l’altra meitat amb un ajornament, responent molt al tipus de sol·licituds plantejades. Des de l'AMB remarquen que "l’èxit de les negociacions no depèn de qui pren la iniciativa, ja que les ofertes dels propietaris no han portat amb major freqüència a un acord que les sol·licituds dels inquilins".

Els resultats de l'enquesta no permeten detectar cap relació entre el nivell de vulnerabilitat econòmica de l'inquilí i el resultat de la negociació. Si s’analitzen les negociacions reeixides segons el tipus de sol·licitud inicial, s'aprecia que l’acord aconseguit està en la majoria dels casos conforme al tipus de sol·licitud – reducció o ajornament.

Pròrroga del lloguer

El 8,8% de les llars que viuen en lloguer ha sol·licitat una pròrroga. La meitat (47,6%) de les sol·licituds de pròrroga s’ha concedit en les mateixes condicions, mentre que en el 17,2% dels casos ha anat acompanyada d’un increment del lloguer. "El fet que es doni aquesta situació, podria denotar un desconeixement del Real decret llei 11/2020 que obliga a una pròrroga en els mateixos termes, però també pot tractar-se del resultat de negociar un nou contracte, que brindaria major estabilitat a l'inquilí que la pròrroga obligatòria de sis mesos", expliquen des de l'AMB.

En aproximadament un terç dels casos (35,2%), la prorroga sol·licitada del contracte de lloguer no s’ha concedit. Aquest resultat contrasta amb l'obligatorietat d'acordar la pròrroga, fixada en el Real decret llei, i pot denotar, almenys en part, un desconeixement dels seus drets per part de les llars afectades.

L’enquesta, que va recollir més de 6.000 respostes, la gran majoria en l'àmbit de l'àrea metropolitana de Barcelona, es va realitzar en col·laboració amb l’Agrupació AUS (Agrupació d'Arquitectura i Sostenibilitat) del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya i comptava amb el suport del Departament de Territori i Agenda Urbana de la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Barcelona, l’Ajuntament de Barcelona, l’Àrea Metropolitana de Barcelona i l’Associació de Gestors d’Habitatge de Lloguer de Catalunya (GHS).