Impuls econòmic, protecció social i anticipació als canvis

Encarem l’últim quatrimestre de l’any amb els mateixos problemes, interrogants i dubtes que teníem. Continuem immersos en una important crisi política amb les nostres institucions afeblides i condicionades pel partidisme i el càlcul electoral amb relació directa amb una gestió més que millorable davant la pitjor crisi sanitària de les últimes dècades. La profunditat i l’impacte d’aquesta crisi desgasten una ciutadania que pateix directament les seves conseqüències, s’incrementen les desigualtats i s’accentua la vulnerabilitat d’amplis sector socials. Algunes dades intensifiquen tendències negatives en termes de destrucció d’ocupació i tancament d’empreses. Restarem amatents a veure com es desenvolupa el curs escolar, espai imprescindible pel funcionament normal de la nostra societat i tornem a constatar les febleses estructurals del nostre sistema sanitari i la necessària transformació del sistema d’atenció a la gent gran.

Fer front a la crisi, que té un biaix de classe evident, passa per dignificar el treball i recolzar a les persones treballadores més afectades. El miratge de la contractació temporal i precària de temporada no ens ha de distreure d’observar l’extrema vulnerabilitat en la què es troben milers de persones treballadores a sectors com les activitats artístiques i espectacles, que han augmentat el seu índex d’atur interanual al 125%, agències de viatge (95,9%), serveis d’allotjament (93,9%), transport terrestre (56,8%), serveis de menjar i begudes (50,7%) o comerç al detall (29,6%).

Apostem per invertir en serveis públics de qualitat i en treballadors i treballadores públics. Constatem que hi ha moltes persones treballadores que estan patint per cobrar una prestació i que son víctimes de polítiques llargament esperades, socialment innovadores, com perden el seu sentit i potencial quan es pateix en primera persona els greus dèficits de les administracions en fer efectius drets, malgrat l’esforç titànic i la dedicació dels treballadors públics.

Un altre dels grans objectius que hem d’atendre es l’escandalós atur juvenil. El treball jove, l’atur entre 26 i 29 anys ha crescut un 75,2%, ha de ser una prioritat els propers anys i ha d’anar acompanyat de polítiques socials que permetin exercir la seva emancipació i drets fonamentals com l’habitatge o l’accés a una ocupació digna.

El diàleg social i la cerca d’acords, objectius i compromisos compartits és el camí. Aquesta crisi s’ha d'afrontar de cara, amb criteris clars, exigint inversions orientades a governar les transformacions del nostre temps. Apostem per un canvi de model productiu sostenible i l’increment de la protecció social. Les febleses del nostre model de creixement s’han evidenciat en aquest context. Minva el pes de la indústria, s’externalitzen béns i serveis bàsics, es retallen serveis essencials, tenim una dependència excessiva de sectors com el turisme, l’hosteleria i altres, que hem de superar i corregir. Anticipar-nos i acompanyar aquest canvi de model productiu exigeix recursos públics i una  inversió important en capacitats i competències de les persones treballadores, en orientació, formació i qualificació profesional.

El Baix Llobregat ha de jugar un paper de lideratge, assumint la seva experiència i millor tradició. Toca desenvolupar eficientment i fer realitat algunes de les idees i propostes aprovades als diferents acords i pactes signats, tant al Consell Comarcal com a moltes ciutats i pobles. El Pacte del Baix Llobregat per un nou impuls econòmic i social, signat el mes de juny de 2020, amb 8 línies estratègiques i 41 mesures concretes, ha de ser el gran catalitzador d’oportunitats per encarar un món del treball en canvi. Hem d’assentar les bases d’aquest nou model sostenible i inclusiu, afavoridor d’igualtat d’oportunitats, basat en polítiques industrials potents. Valor afegit, diversificació econòmica, llocs de treball de qualitat, estables i ben remunerats per garantir cohesió social i territorial.

La covid19 ha estat un accelerador de canvis que ja s’estaven produint. L’obligació i responsabilitat del sindicalisme majoritari al territori i de les CCOO en particular, és intervenir directament per influir en el govern dels grans reptes demogràfics, socials i ecològics que tenim per davant. Les nostres fórmules són prou conegudes: treball digne, transicions justes i feminisme.