La Generalitat suspèn les batudes de senglars a Collserola

El Departament d’Agricultura ha suspès les batudes que estaven programades en cap de setmana a Collserola durant la vigència del toc de queda. La mesura s’ha pres davant l’augment de la presència de gent als espais naturals com ara Collserola a causa de la implantació de mesures de restricció de mobilitat i la prohibició de la major part de les formes d’oci a la ciutat per fer front a la COVID19.

 

"Les societats de caçadors locals han entès perfectament la situació esdevinguda, han demostrat una voluntat plena de col·laboració i restaran a l’espera d’unes millors condicions per desenvolupar la seva activitat de col·laboració en la gestió de la fauna cinegètica", asseguren des del departament.

 

Segons Agricultura, la gestió cinegètica mitjançant la caça permet anualment un control de les poblacions de les espècies i una reducció important del seu creixement. Sense l’efecte produït per la caça, les poblacions de senglar assolirien abundàncies superiors a les actuals i provocarien greus pèrdues a les explotacions agrícoles, però també a la ramaderia per la transmissió de malalties com la Pesta Porcina Africana que actualment és en expansió a Europa. Recorden també el dany a les persones en ser l’espècie que provoca el 95% dels accidents a les carreteres per fauna salvatge, amb danys directes als ocupants, a més dels danys materials als vehicles.

 

La capacitat d’adaptació d’aquesta espècie ha permès que colonitzi espais propers a les zones habitades, podent trobar senglars al mig de carrers cèntrics de Barcelona i molt sovint accedint a zones enjardinades. El massís de Collserola és un espai natural sotmès a pressions de caràcter urbanístic i d’ús públic, cosa que altera de manera important els processos naturals dels ecosistemes que en formen part, i és ubicat al mig d’una de les àrees metropolitanes més densament poblades d’Europa. Algunes espècies de la fauna salvatge com el porc senglar s’han adaptat, però, a les noves condicions de manera exitosa.

 

El resultat ha estat un important increment de la presència d’aquesta espècie en espais de la via pública que ha provocat, entre d’altres, accidents de trànsit, atacs a persones, danys al verd urbà, risc de transmissió de malalties, danys a conreus i alarma social a alguns carrers i barris de les ciutats d’aquesta àrea.

 

Per reduir aquests riscos, i alhora permetre una població sostenible d’aquesta espècie pròpia dels ecosistemes naturals, s’han endegat un seguit de mesures basades en un seguiment dels resultats que permeten la seva adaptació i dimensió adequada.

 

En concret, les administracions locals han fet canvis en els seus sistemes de recollida de residus domèstics, amb ancoratges dels contenidors de brossa que eviten que els senglar hi accedeixin; campanyes de divulgació entre els veïns per evitar que donin i deixin menjar a aquests animals; informació sobre el risc d’apropar-se a aquests animals de la fauna salvatge que poden tenir reaccions defensives perilloses, i senyalització dels trams de carretera on hi ha hagut un nombre d’accidents superior a la resta (punt negres).

 

Paral·lelament, els exemplars que es consideren habituats al medi urbà són capturats amb mètodes que asseguren el benestar dels animals. I, de manera planificada, es duen a terme accions de caça al medi forestal amb caçadors locals en la modalitat de batuda i aguait.

 

Cada any, hi ha un màxim de 20 jornades de caça en batuda que compten amb una planificació que inclou mesures adreçades a evitar el risc d’accidents: senyalització, presència d’informadors, restricció d’accessos, supervisió per part dels agents del Cos d’Agents Rurals, i informació a les xarxes socials mitjançant el Consorci del Parc de la Serra de Collserola.

 

Aquestes batudes es realitzen sobre una superfície mitjana de 150 ha a terrenys de només quatre municipis (Cerdanyola del Vallès, Sant Cugat de Vallès, Sant Feliu de Llobregat i Sant Just Desvern) i compten sempre amb el vistiplau del Parc Natural per evitar dates amb activitats organitzades que puguin ser incompatibles amb la caça: aplecs, curses, pedalades...

 

Les accions coordinades que s’han dut a terme els darrers anys han permès reduir la densitat de senglar a la meitat, quan va assolir un màxim de 13 senglars per km2 a Collserola (any 2012), amb la conseqüent reducció de les situacions de conflicte.

 

Regulació restrictiva de la caça

 

Sant Feliu i Sant Just havien reclamat a la Generalitat la suspensió de les batudes. Des de fa anys l'Ajuntament de Sant Feliu ha demanat al Departament d'Agricultura una "regulació restrictiva" de la caça a Collserola per tal de garantir la conservació de la fauna i, alhora, evitar situacions de risc i de conflicte amb les cada cop més nombroses persones usàries del Parc.

 

Davant el nou inici d'un període de batuda de senglars a Collserola, l'alcaldessa de Sant Feliu, Lídia Muñoz, va expressar la seva opinió desfavorable a aquesta pràctica al·legant que "les batudes per matar senglars no són respectuoses amb la fauna salvatge".

 

Muñoz va afegir que aquest no és el model del govern de Sant Feliu, que any rere any fa arribar el seu descontent  davant d'aquestes pràctiques tant a la Generalitat com al Parc de Collserola, reclamant "una gestió ètica de la fauna salvatge".

 

Per a l'alcaldessa de Sant Feliu, l'aturada d'aquesta activitat a Collserola és una bona notícia que "ens acosta a la resolució d'un conflicte que no només té a veure amb la protecció de la fauna salvatge sinó amb l'ús i la seguretat d'un Parc Natural que rep milers de visitants".

 

Ara, el següent pas segons Muñoz és obrir el debat sobre una gestió ètica del control de la fauna salvatge arreu del territori.