Per un finançament just pels ajuntaments

La sorpresa de la virulència en l’esclat de la COVID-19 d’enguany ha fet saltar pels aires tota la planificació de tot bon govern, així com les previsions econòmiques i els pressupostos. No estàvem preparats per viure un any com el que estem vivint, no únicament en matèria de sanitat o salut pública, sinó en la capacitat d’adaptar les administracions públiques al nou context de restriccions que ens ha tocat viure.

De la nit al dia, les administracions públiques que en si mateixes són organitzacions rígides, molt complexes de modernitzar i fer evolucionar, han aplicat canvis profunds forçosament per poder assolir la seva missió de servir a la ciutadania a través de l’aplicació de noves tecnologies. En temps rècords s’han trobat solucions per possibilitar el treball a distància, impulsar més el govern electrònic o aprovar noves polítiques públiques associades a la pandèmia per garantir la qualitat de vida de la gent i la cohesió al territori. Aquest procés de transformació i de vocació al ciutadà ha sigut especialment intens en el món municipal.

De nou, aquesta realitat ha posat de manifest un repte endèmic del nostre sistema polític del qual se’n parla molt poc: el finançament dels nostres ajuntaments. Mentre a Catalunya seguim estancats des de fa anys en l’etern debat del finançament autonòmic, ningú té present la necessitat de clarificar les competències locals i atorgar un finançament just a la que és l’administració més propera a la ciutadania.

La COVID-19 ha posat en primera pàgina la necessitat de situar en l’agenda aquesta qüestió donat que els ajuntaments han fet front a nous serveis i necessitats que no els hi corresponen amb unes finances realment limitades i mermades. Els consistoris de Catalunya han assumit la despesa de desinfeccions, reforços de neteja, àpats a domicili, atenció a la gent gran, ajudes socials, cessió d’espais als CAP, suport al comerç local, PIMES i autònoms, compra de material TIC per a les escoles per seguir el curs escolar, entre moltes altres.

En tots aquests escenaris, la Generalitat no ha estat gens sensible a l’acompanyar al món municipal amb cap mena de suport o ajuda econòmica. En molts casos, moltes de les accions que els ajuntaments han emprès correspondrien al Govern de la Generalitat fer-se’n càrrec. Tot i que la Generalitat ha rebut de l’Estat més de 3.225 milions d’euros per la COVID-19, el món municipal no ha vist cap acompanyament en les polítiques que ha hagut d’aplicar per la manca d’iniciativa del govern de Catalunya.

En els darrers dies hi ha hagut un tímid anunci d’acord de la Generalitat per atorgar als ajuntaments un fons extraordinari de 120 milions per enguany i el 2021. Aquesta xifra és realment petita si tenim present que la Generalitat a data d’avui té més de 800 milions de superàvit tot i la situació extrema que estem vivint. Ens cal un Govern que sigui sensible a les necessitats socials de la seva població i que afronti una relació fraternal amb els ajuntaments que han de ser aliats pel desplegament de polítiques públiques i que, junt al Govern, han de forjar i cohesionar la població.

Lluny queden els anys del Govern catalanista i d’esquerres de la Generalitat dels presidents Maragall i Montilla que treballaven colze a colze amb el territori amb el desplegament de lleis com la Llei de Barris. Aquestes iniciatives permetien fer acció de govern nacional, implicar el territori i trenar el territori. Tothom hi guanyava, especialment la ciutadania.

En els propers mesos, si res ho impedeix, tindrem l’oportunitat de poder decidir un nou Parlament i la composició d’un nou Govern que de nou, necessitem, sigui un Executiu al costat de les persones i, per tant, dels ajuntaments. En la imminent campanya que tot just s’inicia, l’establiment d’un finançament just pels municipis i un reconeixement a les competències locals no estarà a l’agenda, però la correlació de forces resultant dels comicis pot ser cabdal per capgirar la situació actual. Els ajuntaments i la ciutadania hi guanyaran. Tinguem-ho present quan anem a votar.