El 25% dels centres educatius ja compten amb entorns segurs

El 25% dels centres educatius de la ciutat es troben en zones de vianants o que gaudeixen de voreres amples, segons es va donar a conèixer ahir a la primera reunió d'aquest curs, marcat per la situació sanitària, del Ple del Consell Educatiu de L’Hospitalet (CEL’H).

Així, el projecte d’illes saludables i segures als entorns escolars, que es va iniciar al setembre, continua endavant amb un pla de mobilitat per oferir més espai al voltant dels centres per garantir un accés segur i allunyar els vehicles dels entorns escolars a través de prop de 80 actuacions. A més, entre altres mesures per afrontar la pandèmia en l’àmbit de l’educació, l’Ajuntament recorda que ha posat a disposició del Departament d’Educació més d’un centenar d’espais municipals per al desenvolupament d’aquest curs.

El Consell Educatiu de L’Hospitalet és un òrgan de participació que pot fer propostes i assessorar en matèria educativa i està presidit pel regidor d’Educació, Innovació i Cultura, David Quirós. El regidor va defensar que des de començament de curs fins ara “s’ha demostrat que les escoles són espais segurs i que el sistema educatiu és bàsic", i que "treballem per garantir l’escolaritat i la sociabilitat d’infants i joves”.

Acompanyament a les famílies en la digitalització

A la reunió es va exposar que properament es posarà en marxa un projecte d’acompanyament a les famílies en la digitalització, davant l’augment de la utilització de les noves tecnologies a l’educació arran de la pandèmia. També abordarà les qüestions relacionades amb la utilització de les noves tecnologies per part de l’alumnat fora de l’àmbit educatiu.

Pel que fa a les escoles bressol, a la reunió d’ahir es va informar que l’Ajuntament ha incrementat en un 9,6% l’aportació a les escoles bressol, que arriba a 1,7 milions d’euros anuals. Des del 2017 no s’augmenten les quotes que paguen les famílies. D’altra banda, aquest curs s’ha afegit una educadora per cada escola bressol municipal, per damunt del que estableix la normativa d’educació, la qual cosa afavoreix una atenció més individualitzada.

Una de les novetats d’aquest curs ha estat la posada en marxa de les Pràctiques restauratives, un projecte per enfortir la convivència als centres educatius de la ciutat a partir d'una metodologia que planteja crear espais de diàleg que aprofundeixin en la relació i en la creació de comunitats connectades. A la reunió d’ahir també es va informar de diferents programes municipals que es desenvolupen als centres educatius de la ciutat com ara Fem Tàndem, Auxiliars de conversa en anglès i el Programa de millora de l’escolaritat i l’absentisme escolar.
 
També s’han creat dos grups de treball en el si del Consell. Un és el del Pacte Local per l'Educació, que "avaluarà les accions compromeses en el pacte". Al novembre de 2021 farà 5 anys de la seva signatura. Els eixos de treball seran: l'educació com a garantia de la cohesió social i la igualtat d'oportunitats; la construcció d'una ciutat educadora i una educació en xarxa, i els recursos al servei d'una educació de qualitat.

L'altre grup serà el de Formació Professional,  que es fixa com a objectiu estratègic "establir un espai estable de coordinació entre els agents involucrats per fomentar una oferta de la Formació Professional innovadora i de qualitat ajustada a les necessitats de la ciutat". Treballarà amb la continuïtat dels eixos d'orientació, empresa/FP Dual, i l'eix de la comunicació i la difusió de l'FP.  

El CEL’H el formen representants de tots els sectors implicats amb la comunitat educativa de l’Hospitalet: representants municipals —tant del govern com dels grups polítics— i de diferents departaments de la Generalitat, el professorat, el personal d’administració i serveis, sindicats, els pares i les mares d’alumnes, l’alumnat i les diferents entitats del territori relacionades amb l’educació. En total, prop d’una vuitantena de persones.  

Aquest curs, a l’Hospitalet hi ha 1.046 infants a les escoles bressol públiques i amb finançament públic; 20.584 de primària; 9.558 d’ESO; 2.058 de batxillerat i 4.111 d’FP.