Nou revés judicial per al pla de transformació de la Granvia

El Pla Director Urbanístic (PDU) impulsat per l'Ajuntament de L'Hospitalet i el departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat per transformar la Granvia des de la plaça Europa fins al riu Llobregat ha rebut un nou revés judicial, després que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) hagi dictat també favorablement al contenciós que van presentar l'any 2017 els grups municipals d'ERC, la CUP-PA i l'organització ecologista de la Lliga per la Defensa del Patrimoni Natural (DEPANA) i hagi declarat nul el projecte, després de considerar que "la ubicació de les zones verdes contravé la legislació actual", ja que aquestes "s'ubiquen en llocs de difícil accés".

La sentència es fa pública pocs dies després que el mateix tribunal declarés nul de ple dret el mateix PDU per "vulneració del principi de jerarquia normativa" i per "una falta irreparable de competència", ja que considera que era l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) i no el departament de Territori i Sostenibilitat qui tenia que aprovar el projecte. Aquesta sentència responia de forma favorable el recurs presentat també el 2017 contra el projecte urbanístic pel llavors grup municipal Canviem L'Hospitalet, format per ICV-EUiA i Piratas.

Aquesta segona sentència, a la qual ha tingut accés ELFAR.CAT, assenyala que bona part de les zones verdes incloses en el pla se situen en enllaços viaris i rotondes de difícil accés, fet que suposa una "contravenció de la Llei d'Urbanisme de Catalunya (TRLU)", que estableix que "les administracions urbanístiques han de vetllar perquè la distribució en el territori dels àmbits destinats a espais lliures i a equipaments s'ajusti a criteris que en garanteixin la funcionalitat en benefici de la col·lectivitat".

En el cas del PDU de la Granvia, aquests espais s'estableixen "en punts no susceptibles de satisfer en condicions normals la missió atribuïda per la llei a tots aquests espais". La sentència considera que "la localització d'una superfície important de zones verdes en bucles d'enllaços viaris o rotondes constitueix una clara contravenció de les disposicions legals", i que la incorrecta ubicació de les zones verdes és "una realitat fàcilment aprehensible fins i tot sense cap assistència pericial".

El Pla Director Urbanístic (PDU) Granvia-Llobregat porta anys aixecant crítiques i posicionaments en contra de diferents col·lectius ciutadans, entitats i forces polítiques que el titllen d'operació especulativa amb conseqüències negatives a nivell mediambiental, tot considerant que suposarà la desaparició de Cal Trabal, l'última zona agrícola de l'Hospitalet. El debat va arribar, fins i tot, a Parlament de Catalunya, on es va demanar la seva paralització.

ERC ha valorat "molt positivament" aquesta última sentència perquè "recull les nostres demandes per preservar la totalitat dels terrenys de Cal Trabal, pel seu gran valor ambiental i ecològic, la biodiversitat de la zona d'especial importància per a les aus (zona IBA), pels recursos hídrics de l'aqüífer i la connexió de l'ecosistema del Delta del Llobregat".

En aquest sentit el portaveu republicà i cap de l'oposició, Antoni Garcia, ha demanat a l'alcaldessa Núria Marin que "iniciï els tràmits per preservar la totalitat de Cal Trabal i la seva incorporació al Parc Agrari del Baix Llobregat".

Esquerra Republicana lamenta que l'equip de govern del PSC i la conselleria de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, "en tot aquest procés no hagin tingut cap mena de voluntat de diàleg, no hagin escoltat la ciutadania i les entitats i tiressin pel dret un projecte que no tenia ni consens social ni polític, ni a l'Hospitalet, ni al govern de la Generalitat, i que ha estat rebutjat dues vegades pel Parlament de Catalunya”.

La formació republicana considera que amb aquesta sentència del TSJC "el govern municipal de Núria Marin ha de rectificar la seva política urbanística i deixar d'utilitzar el consens social que hi ha pel soterrament i per impulsar el sector biomèdic per camuflar projectes especulatius que posaven en perill la zona agrícola de Cal Trabal".