SANT FELIU
La plaça d'Elisabeth Eidenbenz s'obre a la ciutadania
En total s'han urbanitzat i edificat 7.900 metres quadrats, dels quals 3.750 esdevenen espais de prioritat per a vianants entre porxos i vials peatonals, i 2.040 corresponen a zona verda
![[Img #34228]](https://elfar.cat/upload/images/11_2020/8400_3631472.jpg)
Els ciutadans de Sant Feliu ja poden gaudir de la nova plaça d'Elilsabeth Eidenbenz, nom vinculat a la Maternitat d'Elna. "Aquest és un espai de memòria, on hi figura una placa amb una al·legoria que té com a protagonista una rosa amb punxes que representen els pètals i alhora les punxes dels camps de concentració. Aquesta plaça és un oasi a la nostra ciutat", diu l'alcaldessa, Lídia Muñoz. L'edil també posa en valor la nova configuració de la plaça, adduint que "es tracta d'un espai públic que podrà acollir actes socials, trobades més formals i zona de jocs infantils molt naturalitzada, amb molts materials naturals".
La construcció de la plaça, contemplada en el projecte d'urbanització aprovat definitivament per l'Ajuntament el 13 de juny de 2018, ha anat a càrrec del promotor del pla urbanístic Armenteres/Anselm Clavé. En total s'han urbanitzat i edificat 7.900 metres quadrats, dels quals 3.750 esdevenen espais de prioritat per a vianants entre porxos i vials peatonals, i 2.040 corresponen a zona verda. A més, s'han realitzat importants millores en les voreres dels carrers d'Anselm Clavé i d'Armenteres, amb nou arbrat i enllumenat. La plaça compta amb una superfície diàfana a la part del carrer d'Armenteres, on s'ha preservat un pi de l'anterior masia Boloix, i una superfície més tova, amb jocs infantils a la banda del carrer de Josep Maria de Segarra.
L'espai incorpora a més un homenatge a Elisabeth Eidenbenz, la directora de la maternitat d'Elna que va fundar aquest equipament el 1939 amb l'objectiu d'ajudar a les dones embarassades dels camps de concentració del sud de França. L'any 1942, quan les autoritats de Vichy decideixen tancar la maternitat, Eidenbenz i les seves col·laboradores Carmen i Victòria, espanyoles exiliades que va rescatar del camp d'Argelés, van desafiar les autoritats per convertir una casa a les afores en un lloc d'esperança per a centenars de dones. Gràcies al seu esperit de col·laboració i sororitat en temps de guerra, Elisabeth Eidenbenz va aconseguir salvar 595 nadons que van néixer a la maternitat durant els cinc anys que va poder mantenir-la oberta.
El cost del projecte d'urbanització ha estat de 643.000 euros, assumit íntegrament pel promotor privat.
![[Img #34228]](https://elfar.cat/upload/images/11_2020/8400_3631472.jpg)
Els ciutadans de Sant Feliu ja poden gaudir de la nova plaça d'Elilsabeth Eidenbenz, nom vinculat a la Maternitat d'Elna. "Aquest és un espai de memòria, on hi figura una placa amb una al·legoria que té com a protagonista una rosa amb punxes que representen els pètals i alhora les punxes dels camps de concentració. Aquesta plaça és un oasi a la nostra ciutat", diu l'alcaldessa, Lídia Muñoz. L'edil també posa en valor la nova configuració de la plaça, adduint que "es tracta d'un espai públic que podrà acollir actes socials, trobades més formals i zona de jocs infantils molt naturalitzada, amb molts materials naturals".
La construcció de la plaça, contemplada en el projecte d'urbanització aprovat definitivament per l'Ajuntament el 13 de juny de 2018, ha anat a càrrec del promotor del pla urbanístic Armenteres/Anselm Clavé. En total s'han urbanitzat i edificat 7.900 metres quadrats, dels quals 3.750 esdevenen espais de prioritat per a vianants entre porxos i vials peatonals, i 2.040 corresponen a zona verda. A més, s'han realitzat importants millores en les voreres dels carrers d'Anselm Clavé i d'Armenteres, amb nou arbrat i enllumenat. La plaça compta amb una superfície diàfana a la part del carrer d'Armenteres, on s'ha preservat un pi de l'anterior masia Boloix, i una superfície més tova, amb jocs infantils a la banda del carrer de Josep Maria de Segarra.
L'espai incorpora a més un homenatge a Elisabeth Eidenbenz, la directora de la maternitat d'Elna que va fundar aquest equipament el 1939 amb l'objectiu d'ajudar a les dones embarassades dels camps de concentració del sud de França. L'any 1942, quan les autoritats de Vichy decideixen tancar la maternitat, Eidenbenz i les seves col·laboradores Carmen i Victòria, espanyoles exiliades que va rescatar del camp d'Argelés, van desafiar les autoritats per convertir una casa a les afores en un lloc d'esperança per a centenars de dones. Gràcies al seu esperit de col·laboració i sororitat en temps de guerra, Elisabeth Eidenbenz va aconseguir salvar 595 nadons que van néixer a la maternitat durant els cinc anys que va poder mantenir-la oberta.
El cost del projecte d'urbanització ha estat de 643.000 euros, assumit íntegrament pel promotor privat.











Normas de participación
Esta es la opinión de los lectores, no la de este medio.
Nos reservamos el derecho a eliminar los comentarios inapropiados.
La participación implica que ha leído y acepta las Normas de Participación y Política de Privacidad
Normas de Participación
Política de privacidad
Por seguridad guardamos tu IP
216.73.216.9