El TSJC també anul·la el PDU del Delta del Llobregat

Per tercera vegada en pocs dies, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha sentenciat en contra d'un Pla Director Urbanístic (PDU) al Baix Llobregat i a l’Hospitalet. Després del revés judicial que va suposar l'anul·lació del PDU Granvia-Llobregat, impulsat per l'Ajuntament de L'Hospitalet i el departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat per transformar la Granvia des de la plaça Europa fins al riu Llobregat, ara la secció tercera de la Sala Contenciós Administratiu del TSJC ha declarat també nul de ple dret el PDU dels àmbits d'activitat econòmica del Delta de Llobregat.

Els projectes afectats pertanyen als municipis de Sant Boi (Llevant i Antic Híper), Gavà (Els Joncs i La Marinada) i Viladecans (Can Sabadell i Sarral Llarg). En aquests sectors, situats a l'àrea d'influència del Parc Agrari del Baix Llobregat, estava previst el desenvolupament de noves activitats econòmiques relacionades amb usos industrials, logístics, terciaris i d’oficines.

El jutge ha estimat el recurs presentat pels propietaris de diversos terrenys abans urbanitzables i ara requalificats com a sòl protegit, que van acusar el Departament de Territori i Sostenibilitat d'haver definit el PDU de forma arbitrària. A més, com en el cas del projecte urbanístic impulsat a l'Hospitalet, conclou que la Generalitat es va sobrepassar de les seves competències aprovant aquest pla urbanístic, assenyalant que l'hauria d'haver elaborat l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB).

Així, el TSJC conclou que els projectes proposats tracten objectius supramunicipals que no justifiquen el lideratge de la Generalitat per davant de l'AMB. Per aquest motiu, afirma que "hauria d'haver estat l'AMB l'autoritat competent per elaborar i aprovar inicialment i provisionalment" el PDU del Delta.

El tribunal declara la nul·litat de ple dret i demana al Departament de Territori i Sostenibilitat que ho publiqui al Diari Oficial de la Generalitat en un termini màxim de 10 dies. La sentència, però, no és ferma i admet recurs de cassació, que es el que faran els impulsors del PDU Granvia-Llobregat, tal i com van anunciar la setmana passada.

El Pla del Departament de Territori i Sostenibilitat per al Delta va ser consensuat el 2015 amb els tres ajuntaments socialistes del Baix Llobregat després que es desinflés el projecte d’Eurovegas, el macrocomplex d'oci per a adults que va encendre novament el debat sobre la protecció de la zona Delta i del Parc Agrari. El model de creixement econòmic que plantejava el macrocomplex per a la comarca va ser rebutjat i finalment no es va portar a terme. Va ser llavors quan els ajuntaments afectats van demanar a la Generalitat un projecte alternatiu que facilités l'impuls econòmic per a un territori afectat especialment per la crisi del 2008.

SOS Baix Llobregat i l'Hospitalet insisteix en la moratòria urbanística

El Pla director urbanístic del Delta va tornar a aixecar, pèro, un fort rebuig entre entitats ecologistes i formacions polítiques que el consideren una amenaça per a diversos espais naturals i agraris dels tres termes municipals. La Plataforma SOS Baix Llobregat i l'Hospitalet, que ja va demanar una moratòria urbanística de dos anys al territori, assegura que "els dirigents de l'AMB hauran de replantejar els objectius i l’abast del Pla Director Urbanístic Metropolità (PDUM) si saben interpretar el missatge de les sentències judicials i que han obert la porta a una nova concepció de l’urbanisme metropolità".

Les entitats adherides a SOS Baix Llobregat i l’Hospitalet consideren que totes aquestes sentències "permeten la possibilitat de fer una moratòria de dos anys a tota obra o projecte urbanístic d'habitatge o industrial, en terrenys actualment d'ús agrícola o forestal, o que estiguin ubicats o puguin afectar a connectors ecològics identificats". Membres de la plataforma creuen que "la moratòria hauria de fer possible un ampli procés participatiu per decidir socialment un nou model urbanístic".

Segons l'entitat, aquestes sentències donen la raó a les veus que des de fa temps estan posant en el punt de mira "l’ofensiva de l'especulació urbanística" al Baix Llobregat. "Un munt de nous planejaments han estat aprovats o estan en redacció després de la crisi econòmica de 2008, com si no s'hagués après la lliçó que precisament va ser l’economia basada en el creixement urbanístic una de les culpables de la crisi", diuen.

"Amb tot, en un territori ja molt construït com el de l’àrea metropolitana, ocupades ja les zones més planes o fàcils de construir, el planejament urbanístic comença a trobar-se amb diferents obstacles. Alguns obstacles són físics del propi territori (riu, rieres, zones amb fortes pendents...). Uns altres són la consciència ecològica de la gent que hi viu o, si més no, del valor del poc espai natural que queda a la comarca per tenir una vida plena; però també apareix un altre tipus d'obstacle, com el futur PDUM, que hauria d’incorporar criteris ecològics sensibles a l’ocupació dels espais lliures d'edificació", concluen des de la plataforma.

D'altra banda, ERC Viladecans celebra que el TSJC hagi anul·lat el PDU del Delta i demana al govern local del PSC i Comuns que acati la sentència, i insten l’Ajuntament a rectificar el model de creixement urbanístic del municipi, a adaptar-lo al futur Pla director urbanístic metropolità i a protegir els espais naturals i el Parc Agrari.

ERC recorda que a Viladecans, la sentència se suma a la recent suspensió del Pla de millora urbana de Can Sellarès per part de la Comissió Territorial d’Urbanisme, que ha trobat deficiències en el projecte impulsat per l’Ajuntament.

Manifestació contra l'ARE Eixample Sud del Prat

D'altra banda, la plataforma veïnal ecologista Ni un pam de terra ha convocat els veïns del Prat i el Baix Llobregat a manifestar-se aquest dissabte, 12 de desembre, contra l'ARE Eixample Sud, un pla urbanístic que preveu la construcció de 2.666 habitatges al Prat i que actualment es troba en la segona fase de la seva execució. El proper gener començaran les obres per urbanitzar un dels sectors, un espai agrícola que va del barri de la Barceloneta fins les fàbriques de la Nissan, prop del riu.

El col·lectiu pratenc convocant denuncia que "l’expansió immobiliària afecta espais de gran valor agrícola i paisatgístic, importants per a la preservació de la biodiversitat i la protecció de la salut pública, així com el patrimoni històric de les masies del sud del municipi".

La plataforma vincula els camps amenaçats amb la importància de l’agricultura periurbana per garantir la sobirania alimentària, fet que s’ha posat de manifest durant la crisi sanitària actual, així com la riquesa de tenir espais agrícoles i naturals prop de les ciutats, per passejar i fer exercici.

Finalment, Ni un pam de terra argumenta que el "model d’especulació urbanística" és caduc i completament contrari a les necessitats generades per l’emergència del canvi climàtic. “L’ARE Prat Sud potser beneficia alguns que treuen profit del negoci del totxo, però empitjora les condicions de vida de la gent del Prat”, conclouen des de la plataforma, que anima a tothom a mobilitzar-se contra el que titllen "d’invasió de ciment".

Per la seva banda, ERC El Prat considera que cal mantenir l’espai sense urbanitzar en la màxima mesura del possible "per no afegir més pressió als espais naturals, ja prou malmesos pel desviament del riu, la pressió urbanística i l’activitat de l’aeroport i el port; per protegir certes espècies d’aus i la biodiversitat i per seguir garantint zones d’esbarjo en entorns naturals a la ciutadania del Prat, tal i com gaudeixen ara mateix. Això és especialment útil en temps de pandèmia i de confinaments perimetrals, per tal d’oferir espais poc massificats i de relaxament".  

Asseguren que el projecte implica un model que "no considerem que sigui ambientalment responsable", ja que "es va aprovar quan les actuals normes ambientals (més ambicioses i estrictes) no estaven aprovades, i menys ara que l’emergència climàtica és una de les qüestions més importants a la que ens enfrontem".

En quant a la manca de vivenda al municipi, expliquen que "cal apostar per ampliar el parc d’habitatges sense urbanitzar els nostres espais naturals, dins el mateix nucli urbà".