El Llindar i la UOC codissenyen kits educatius portàtils per a alumnes en risc

 

La Universitat Oberta de Catalunya (UOC) ha col·labora amb l'escola de segona oportunitat El Llindar, amb seu a Cornellà, en l'adaptació pedagògica del seu ensenyament adreçat a alumnes en risc d'exclusió social amb el codisseny de kits educatius portàtils per a l'ensenyament d'oficis en un entorn semipresencial.

 

El projecte va començar quan Begonya Gasch, directora d'El Llindar, va plantejar un repte a Susanna Tesconi, professora dels Estudis d'Informàtica, Multimèdia i Telecomunicació de la UOC. El mateix repte a què s'enfrontaven ella i els educadors d'aquesta escola de segona oportunitat: desenvolupar equips portàtils que permetessin mantenir un aprenentatge vivencial i significatiu d'oficis per a un alumnat amb un recorregut acadèmic ple de dificultats, en una situació de semipresencialitat.

 

Des d'ambdues institucions asseguren que la semipresencialitat complica els procesos d'aprenentatge, ja que comporta alt absentisme, problemes de connectivitat i manca de dispositius tecnològics. "La nostra idea era treballar conceptes que poden resultar complicats, com ara un esquema d'electricitat, d'una manera manipulativa i amb artefactes físics, que sigui possible fer servir a casa i a classe. No treballem per a la COVID-19. Totes les decisions que prenem, el que dissenyem, es pot utilitzar presencialment o a distància", asseguren totes dues.

La setmana que ve es distribuiran els primers prototips de caixes d'eines entre l'alumnat per testar-los i avaluar-los: una caixa d'eines genèrica, una tèxtil, una bàsica d'electricitat i una mecànica. En la fase de prototipatge i elaboració no hi participen alumnes, però quan es passi a la producció en sèrie a la mateixa escola, es farà amb la seva intervenció. Al llarg dels dos trimestres pròxims s'enviaran caixes d'eines a més de 200 alumnes dels estudis postobligatoris d'El Llindar i, en els propers cursos, als d'ensenyament obligatori.

"El mes de juny passat vam començar a treballar amb la metodologia del codisseny. Volíem millorar i adaptar el que l'equip docent ja havia fet. Havien identificat el que no podien treballar a distància i, a partir d'aquestes, s'ha fet la proposta del que havien de contenir aquestes caixes d'eines", afirma Tesconi.

 

"Ens sembla que, per a ensenyaments com els d'El Llindar, s'han deixat enrere les necessitats de digitalització que ha comportat aquesta situació sanitària. Nosaltres apostem per aquests artefactes. El material quedarà en obert per a entitats semblants, un cop llest i testejat. Es podran baixar plànols i replicar processos, adaptant-los a cada entorn", afirma.

 

Tesconi assegura que aquest projecte li ha donat "la possibilitat d'utilitzar les tecnologies en els espais de fabricació per rescatar les pedagogies actives i crítiques que", segons la seva opinió, "lamentablement s'estan oblidant amb la pressió tecnològica".

 

Segons el seu parer, "la tecnologia és grandiosa, ens connecta, ens permet simplificar la nostra vida, però en educació, si no s'acompanya d'una visió crítica, pot contribuir a crear noves formes d'exclusió, sobretot si l'aproximació és solucionista, no individualitzada, acrítica o poc participativa. Perquè, en realitat, en això consisteix aquest projecte, en democratitzar el saber entre els que el sistema educatiu ha expulsat, apostar per l'equitat i la dignitat educativa".