De Sanaüja a Sant Just Desvern: L'arquitecte poeta

Acaba de morir el poeta Joan Margarit. Poeta i arquitecte. I, tot i que nascut a Sanaüja, comarca de La Segarra, baixllobregatí d'adopció. Va ser l'autor, per commemorar el mil·lenari del poble on vivia, d'una Cantata de Sant Just, amb versos com ara:  Ningú, ell sol, no podria ser Sant Just. (...)/ Tots junts configurem un lloc a l'aire / d'indefinits records, el poble ocult / que s'endevina, a voltes, a un crepuscle. / Sant Just és una imatge al fons dels ulls / de tants veïns reals i imaginaris / que als carrers del passat i del futur/ passegem, conversem en els portals /i ens esvanim fins a no ser  ningú. (...)  

Puc dir, a més, de Madrid estant, que també aquí Joan Margarit ha estat un escriptor reconegut. El 2008, dos premis: el Premi Nacional de Literatura de la Generalitat de Catalunya i el Premio Nacional de Poesía (en aquest cas, l'adjectiu 'nacional', es refereix a l'Estat espanyol). Ell havia estat el traductor, al castellà, de la seva poesia, sempre en català. Recordo que quan va presentar les seves Memòries -primer en català i més tard en versió castellana-  la llibreria madrilenya on tenia lloc l'acte era plena de gom a gom. Ah! I tant a la 'Biblioteca Nacional', de Madrid, com al Centre Cultural Blanquerna vàrem ser moltes les persones que omplíem les sales respectives que vivim a Madrid, i que aplaudíem de cor a les seves lectures. Per sort, he estat sempre un lector excel.lent de la seva obra.