Associacions veïnals denuncien manca de transparència sobre la urbanització de Cal Candi

Les Associacions Veïnals d’Olesa dels barris de la Central, dels Closos, de les Planes, de la Rambla i l’Eixample, i de Sant Bernat, han presentat una queixa col·lectiva a la Comissió de Garantia del Dret d'Accés a la Informació Pública on denuncien la "manca de transparència" de l’Ajuntament d’Olesa de Montserrat en matèria urbanística i, especialment, al voltant del procés urbanitzador de l’àrea de Cal Candi, una extensa zona de més de 11 hectàrees al centre del poble.

Les associacions veïnals han demanat en diverses ocasions, per mitjà d’instància al registre oficial, informació referent a la macrourbanització de Cal Candi, que "ja ha comportat la desaparició del bosquet, l’arrencada d’arbres, la desaparició de la fauna i un importantíssim moviments de terres, amb els processament de tonelades insitu, modificant el territori i cimentant dues rieres".

Les qüestions demandades fan referència a els estudis ambientals, la protecció de fauna i flora, les afectacions dels habitatges del veïnat, les mesures preventives adoptades, o aspectes referents a la llicència d’obres i el seguiment d’aquestes per part de l’administració, que "es va comprometre públicament a fer un seguiment rigorós i exhaustiu".

"L’Ajuntament d’Olesa s’ha mantingut insensible davant les associacions veïnals i no ha facilitat cap tipus d’informació urbanística demandada", asseguren les entitats veïnals, "vulnerant el dret a l’accés a la informació pública de la ciutadania".

"Malgrat les associacions estan legalment constituïdes, incorporades al Registre Municipal d’Entitats, i són part interessada perquè van presentar al·legacions al POUM i van demanar l’aturada del projecte de Cal Candi tal i com estava projectat, l’administració local manté l’opacitat, la participació ciutadana es fa impossible i torna a quedar en pa sucat amb oli", expliquen.

Consideren que l’Ajuntament "es torna a posar al costat de l’empresa Vila Vilà i la Junta de Propietaris, enlloc de defensar l’interès col·lectiu i la voluntat de fer seguiment d’aquestes obres tan polèmiques i que estan sent tan problemàtiques pel conjunt del veïnat d’Olesa i el del barri de Les Planes".

El conjunt d’Associacions Veïnals d’Olesa també han demanat accés a l’informe ambiental favorable emès per la Generalitat, per tal d’analitzar-lo. "Aquest document també ha estat vetat a la ciutadania per part de l’administració pública", asseguren.

L'Ajuntament nega les acusacions

L’Ajuntament d’Olesa de Montserrat nega rotundament aquestes acusacions i assegura que no té cap notificació oficial de la queixa col·lectiva a la Comissió de Garantia del Dret d'Accés a la Informació Pública (GAIP).

El govern municipal recorda que el projecte d'urbanització de Can Candi "s’ha explicat públicament en nombroses ocasions, tant en notes de premsa com en sessions plenàries o sessions informatives públiques com la que es va fer a través del canal de Youtube de l’Ajuntament el 26 de maig de 2020, abans de l’inici de les obres".

El consistori recorda que el Pla General d’Ordenació Urbana (PGOU) va ser el que va convertir els terrenys de Cal Candi en urbanitzables, i ja al 2002, l’Ajuntament va aprovar el Pla Parcial presentat per la propietat. El 2006 la propietat va presentar el projecte de reparcel·lació que inicialment va aprovar l’Ajuntament però que després va anul·lar, arran un recurs presentat pel Bloc Olesà, aleshores a l’oposició. Davant això, la propietat va engegar una batalla legal contra l’Ajuntament. Els tribunals, però, van donar el 2009 la raó als propietaris de Cal Candi, que van poder registrar les finques resultants del projecte de reparcel·lació i assegurar els drets adquirits. Al 2011 el Ple de l'Ajuntament va aprovar el projecte constructiu.

Amb uns drets adquirits des d’aleshores per part dels propietaris dels terrenys, l’Ajuntament es va veure "amb les mans lligades" per aturar el projecte, ja que "l’única via que podria aturar-lo, expropiar els 116.000 m2 del sector, hagués tingut un cost d’entre 40 i 80 milions d’euros, i representaria la fallida econòmica del municipi".

Per aquesta raó, recorden que l’opció que va prendre l’Ajuntament va ser la d’intentar millorar el Pla Parcial amb un conveni amb la propietat que, entre d’altres, aconsegueix la creació d’una gran zona verda central de més de 7.000 m2 que permet conservar la zona boscosa actual. A més, s’elimina l’obligació contemplada al Pla General vigent segons la qual l’Ajuntament havia d’assumir el 25% del cost d’explanació de la futura ronda nord (que representa uns 340.000€). Alhora, el conveni recull la creació d’una comissió tècnica de seguiment que vetllarà per la qualitat de les obres, integrada per tècnics municipals i tècnics de la Junta de Compensació. També preserva sòl públic per a 88 habitatges d’interès social,  19.961 m2 de espais lliures i 13.206 m2 per a equipament públic.

"Des de la signatura del conveni ambdues parts estan complint els seus compromisos", asseguren des del consistori. D’una banda, el Ple municipal ha aprovat la modificació urbanística per fer possible la zona verda, i de l’altra, la junta ha treballat amb els tècnics municipals en la definició de les mateixes i d’altres millores en la urbanització de cara a recepcionar-la amb òptimes condicions per al manteniment posterior per part del municipi, i que en cap cas alteren el traçat dels carrers, ni cap paràmetre dels definits a totes les aprovacions successives des de l’any 2002.

Ara bé, la junta de propietaris, en l’exercici dels seus drets, està desenvolupant una promoció privada, i per tant "és potestat de la junta fer públiques les actes de les reunions de treball. En cap cas l’Ajuntament les podria fer públiques sense el seu consentiment".

L’Ajuntament insisteix en què Cal Candi "és una obra privada que ha obtingut totes les llicències i com a tal ha dessignat una direcció d'obra que assumeix l’obligació de complir amb totes les normatives vigents".

Quant a l’acusació de manca de transparència amb el nou Pla d’ordenació urbanística municipal (POUM), l’Ajuntament remarca que, des que es va fer l’aprovació inicial a la tardor de 2018, i es van presentar les corresponents al·legacions, "aquests documents han estat sotmesos a l’escrutini d'una trentena de departaments públics, obtenint l’informe favorable de Medi Ambient de la Generalitat i el vist i plau de la Comissió d’Urbanisme per procedir a la redacció del document complert i tramitar-lo per a l’aprovació provisional".

Ara bé, en tractar-se d’un expedient en tràmit, conté informació privilegiada que requereix un alt grau de confidencialitat i no permet la seva difusió fins que estigui acabat el procediment i publicada la documentació definitiva. "Serà en el moment d’aprovació provisional pel Ple municipal que contindrà adjunt l’acord d’acceptació o denegació de les al·legacions presentades, atès que el resultat de les mateixes conformaran el document a remetre per a la seva aprovació definitiva per la Comissió d'Urbanisme de Barcelona. Fins aquell moment només es pot donar accés a aquelles resolucions que ja són públiques i estan publicades oficialment".

L’Ajuntament recorda que tots els documents esmentats, actes i aprovacions, han estat objecte de debat, aprovació al Ple municipal, exposició i comunicació pública a través dels mitjans habituals.