La Diputació de Barcelona estrena un web lingüístic obert a tota la ciutadania

La Diputació de Barcelona ha estrenat el nou web Assessorament lingüístic, per difondre el Llibre d’estil en format web com a element principal, però també altres materials relacionat amb la llengua que poden resultar útils a qualsevol usuari. El web, que té també la funció de recurs per als ajuntaments, és accessible a tothom, tant a persones de la institució com de fora, amb la voluntat de garantir la transparència i l’accés a la informació pública, i neix amb la vocació "d’ajudar a cercar un llenguatge més planer, al servei d’una comunicació eficaç", asseguren des de l'organisme provincial.

Aquest nou web inclou el Llibre d’estil –publicat el 2016 en una primera edició– adaptat a la gramàtica i ortografia de l’IEC, i altres recursos que poden ser d’interès general com les notes de llengua –fitxes sintètiques sobre alguna qüestió lingüística concreta–, les consultes de la quinzena –que responen una de les consultes enviades pels treballadors–, el curiós Safari fortogràfic –on es publica un cop al mes una fotografia d’un rètol, un díptic, un anunci de carrer... que conté un error lingüístic amb l’esmena corresponent–, o una secció de notícies relacionades amb la llengua (principalment del TERMCAT, la Direcció General de Política Lingüística, l’Optimot i l’Institut d’Estudis Catalans).

L’apartat Recursos lingüístics en línia té l’avantatge d’aplegar en un sol clic diccionaris, lèxics i vocabularis, traductors automàtics, i reculls lèxics per àmbits d’actuació de la Diputació de Barcelona.

Una història lligada a la llengua

"La Diputació de Barcelona ha tingut un paper actiu i rellevant en moments decisius de la història de la llengua catalana. Ara, com a institució de suport als governs locals, té la ferma voluntat de vetllar pel bon ús de la llengua, patrimoni col·lectiu essencial i factor de cohesió social i nacional", expliquen des de l'organisme.

La cura per la llengua ha estat un element definidor de la tasca de la Diputació de Barcelona des que el 1907, per iniciativa directa d’Enric Prat de la Riba, es va crear l’Institut d’Estudis Catalans, pocs anys abans que l’obra de la Mancomunitat de Catalunya —impulsada pel mateix Prat de la Riba en bona mesura sobre l’estructura administrativa de la Diputació de Barcelona— engegués un vast programa de modernització del país en què l’ordenació i el bon ús del català ocupava un lloc destacat. La Mancomunitat, amb la Diputació de Barcelona al capdavant, va obrir el camí a l’ús del català en la vida administrativa. Es va plantar així la fructífera llavor que va fer possible la normalització lingüística de l’etapa republicana, escapçada per la dictadura franquista.

Acabat el llarg període del règim franquista, i amb l’arribada de la democràcia, la corporació va tenir un paper actiu i rellevant durant les etapes de recuperació i normalització de la llengua catalana. I quan el Parlament de Catalunya va aprovar la Llei de normalització lingüística, el 1983, la Diputació va ser la primera Administració pública que s’hi va adherir i que va aplicar-ne decididament els principis.

El Llibre d’estil de la Diputació de Barcelona

El 2016 es va publicar la primera edició del Llibre d’estil de la Diputació de Barcelona, que es comença a gestar uns anys abans. Ara es publica en suport digital, que està en permanent revisió i ampliació per les necessitats de fixar criteris lingüístics i formals per a la tasca diària d’assessorament lingüístic, formació i revisió de textos que du a terme la Unitat Lingüística de la Diputació.

"Aquest instrument, ara en línia, continua vetllant pel bon ús de la llengua. I no és només per l’esperit de fidelitat al nostre patrimoni col·lectiu, sinó per la necessitat de cercar un llenguatge més planer que ajudi a explicar l’acció de govern, a recuperar i incrementar la confiança de la ciutadania a partir de la transparència administrativa i l’accés a la informació pública", expliquen.

Criteris lingüístics i contingut del Llibre d’estil

Els criteris generals que s’adopten o proposen responen a dos principis: "el de respecte a la normativa i el d’un model de llengua que ens ajudi a comunicar-nos amb eficàcia".

Així doncs, s’hi respecta el corpus normatiu de l’Institut d’Estudis Catalans, la institució encarregada d’establir i actualitzar la normativa lingüística del català. En aquest sentit, la publicació va comptar amb l’assessorament de l’Institut, gràcies a la revisió acurada que el cap del Servei de Correcció Lingüística, Josep M. Mestres i Serra, va fer del contingut íntegre de la primera edició del llibre.