La Xarxa de Biblioteques Municipals de la Diputació recupera el llegat d’escriptores centenàries

En el marc del programa Commemhora de la Xarxa de Biblioteques Municipals de la Diputació de Barcelona, se celebra enguany el centenari de tres escriptores amb unes trajectòries ben diferents però amb un llegat literari de gran valor. Elles són Patricia Highsmith, Carmen Laforet i Felícia Fuster.

Per acompanyar els usuaris en l’aventura de descobrir, retrobar o connectar les vides d’aquestes tres autores i els seus respectius corpus literaris, les biblioteques han programat diverses activitats i continguts que permeten fer visible el seu treball en la literatura, aprofundir en els seus particulars universos creatius i combatre la discriminació que han sofert al llarg de la història.

Tres noms de dona. Tres noms d’escriptores. Tres veus ben diferenciades, tant pel gènere i les característiques formals de les seves produccions com per la llengua amb què es van expressar. Patrícia Highsmith, Carmen Laforet i Felícia Fuster estan unides per la seva professió-passió i pel fet, molt més fortuït, d’haver nascut el mateix any, el 1921. I és precisament aquesta última coincidència la que fa possible celebrar enguany el centenari del seus naixements.

Des de la Diputació expliquen que la commemoració d’aquest tipus d’efemèrides té com a objectiu "superar l’anècdota, la mera anotació en un calendari i, en aquest cas, és una oportunitat per aprofundir en els particulars universos creatius de les tres autores". Així, d’entre els múltiples itineraris lectors, seria engrescador endinsar-se en l’opressiva sordidesa de la Barcelona descrita amb veu íntima per Laforet a Nada per, a continuació, submergir-se en la inquietant sensació de perill dels relats de Highsmith a Una afició perillosa i, finalment, meravellar-se amb els poemes vitalistes de Fuster, recollits a Aquelles cordes del vent. Tots aquests títols i molts més de les tres autores es poden trobar a les biblioteques de la Xarxa.

Per acompanyar els usuaris en l’aventura de descobrir, retrobar o connectar les trajectòries d’aquestes tres autores i els seus respectius corpus literaris, les biblioteques de la Xarxa de Biblioteques Municipals han programat diverses activitats i continguts.

Patricia Highsmith va néixer a Fort Worth (EEUU) el 1921 i va morir a Locarno (Suïssa) el 1995. Àvida lectora, l’any 1950 va publicar la seva primera novel·la, Estranys en un tren (1950) que, com és habitual en la seva abundant obra, esborra els límits entre el bé i el mal. La seva és una veu renovadora i imprescindible de la literatura negra universal, amb una sagaç habilitat narrativa per crear suspens d’alta càrrega psicològica.

És una de les escriptores més importants del gènere negre del segle XX. Coneguda pels seus thrillers psicològics, un dels temes més recurrents de la seva obra és la fascinació o els límits entre el bé i el mal. Té un estil molt personal, potent, sovint macabre, satíric i ple d’humor negre.

Grans directors de la història del cinema han portat a la gran pantalla moltes de les seves obres que també es poden demanar a les biblioteques: Alfred Hitchcock: Extraños en un tren; René Clément: A pleno sol; Claude Chabrol: El crit de l’òliba; Wim Wenders: El amigo americano; Anthony Minghella: El talento de Mr. Ripley o Todd Haynes: Carol.

Carmen Laforet va néixer a Barcelona el 1921 i va morir a Majadahonda el 2004. Va començar els estudis de Filosofia i de Dret sense acabar-los. L’any 1945, amb 23 anys, va publicar la seva primera novel·la, Nada (1944), que va ser guardonada amb el Premi Nadal. Amb un estil natural, crea una obra psicològica i expressiva, amb un punt de vista subjectiu, de descripcions esbossades però efectives a l’hora de generar atmosferes.

A les biblioteques es poden trobar els seus principals títols com: Nada; La isla y los demonios; La mujer nueva; La insolación o Al volver la esquina.

Felícia Fuster va néixer a Barcelona el 1921 i va morir a París el 2012, ciutat on es va instal·lar l’any 1951. Escriptora en llengua catalana, pintora i traductora, es va donar a conèixer a la dècada dels vuitanta i la seva obra es caracteritza per un avantguardisme experimental, introspectiu i existencial. El seu primer recull Una cançó per a ningú i trenta diàlegs inútils (1984) va quedar finalista del premi Carles Riba.

Entre les seves principals obres es troben Una cançó per a ningú i trenta diàlegs inútils; Aquelles cordes del vent i Encara. Poesia japonesa contemporània; Versió original; Sorra de temps absent; Postals no escrites i Obra poètica.