Dissenyar el futur de l'alimentació i el territori sense la pagesia?

El Parc Agrari del Baix Llobregat és un proveïdor d’aliments frescos a l’Àrea metropolitana de Barcelona, i també té una funció educativa i d’equilibri territorial. En l'any de la Capital Mundial de l'Alimentació Sostenible a Barcelona volem denunciar que l'orientació de les polítiques agràries i alimentàries en el nostre territori estan en contradicció amb el discurs que l'Administració fa arribar a la ciutadania.
 
Així, un nou tipus d'agressió especulativa s'està forjant al Baix Llobregat, l'agricultura 4.0, que pretén digitalitzar la cadena alimentària de la llavor a la taula. A Espanya, el projecte que trobem més avançat es pretén desenvolupar al Parc Agrari amb el suport de l'Administració, universitats com la UPC i centres de recerca. Es tracta d’un projecte d’hivernacles modern i amb una inversió de diversos milions d’euros per hectàrea, completament desconnectat de les necessitats de la pagesia local i de l'important paper de conservació que actualment exerceix al territori. Es tracta d’un model hiperproductivista en el qual la pagesia hipotecada assumirà els riscos de produir aliments per saturar un mercat incapaç de remunerar i dignificar el seu treball.

Davant d'aquest nou paradigma ens qüestionem qui seran els veritables beneficiaris i cap a quina tipologia d'explotacions anirà dirigit. Així mateix, denunciem que aquest projecte no respon als problemes estructurals que vivim a la comarca i a l'agricultura familiar.
 
En aquest escenari d’amazonificació de l’agricultura, en el qual el negoci passa a ser el control de les dades generades per totes les baules de la cadena alimentària, la pagesia i els consumidors finals passaran a ser mers operadors sense poder de decisió d'una cadena controlada per empreses tecnològiques. En definitiva, aquesta agricultura 4.0 no és més que una nova oportunitat perquè els fons d'inversió financers es facin forts en el sector de l’alimentació, que només veuen com un terreny d’acumulació.
 
A banda de les infraestructures agrícoles que pateixen dèficits històrics, com els sistemes de reg i de drenatge obsolets, des de fa anys els horts lúdics i d'oci en municipis com Gavà i la pressió urbanística dificulten l’accés a la terra a la pagesia i el seu relleu generacional. Ara, la UPC s'uneix al procés amb la seva aposta pel cultiu de cànnabis industrial –una bombolla molt relacionada amb aquest tipus d'agricultura del futur- que està posant en risc molts projectes del Baix Llobregat fins ara viables.

Per altra banda, l’ampliació de les zones ZEPA que exigeix la Unió Europea a l’Estat espanyol també tindrà un impacte en el Parc Agrari. Qualsevol proposta de més protecció ha de passar necessàriament pel consens amb el sector agrari. Per això, fem una crida perquè les polítiques públiques no només s’enfoquin en la tecnificació com l’única font de millora dels ingressos de la pagesia i el sosteniment del món rural.

Considerem prioritari desenvolupar mecanismes garants de la participació pagesa en la presa de decisions, per exemple, en el tipus de tecnologia que necessitem, i per assolir altres objectius dins de les polítiques alimentàries, i invertir recursos per garantir el relleu generacional, drets d'accés a la terra, l'aigua i les llavors, afavorir la investigació pagesa, millorar els canals de comercialització, donar suport a l'adaptació al canvi climàtic, programes de protecció social i d'accés als serveis bàsics i reduir la bretxa digital en zones rurals.
 
Les empreses agrícoles familiars som el motor de la transició socioambiental i econòmica del medi rural i juguem un paper fonamental en el proveïment d'aliments, contribuint a preservar sistemes alimentaris i territoris resilients, diversificats, justos, accessibles i saludables.