El Banc de Bones Pràctiques reconeix el Pacte de ciutat

El Banc de Bones Pràctiques ha incorporat el Pacte de ciutat com a experiència innovadora i de qualitat que pot servir de referència a altres ajuntaments o entitats locals. També ha incorporat les activitats que el Museu, Biblioteques de L’Hospitalet i el Centre Cultural la Bòbila van desenvolupar al llarg de l’any 2020 per acompanyar la ciutadania durant la pandèmia, segons informen fonts municipals.
 
El Banc de Bones Pràctiques dels governs locals és un servei impulsat per la Federació de Municipis de Catalunya, la Fundació Carles Pi i Sunyer d’estudis autonòmics i locals i els ajuntaments de més de cinc mil habitants de Catalunya que identifica i difon experiències innovadores de govern i gestió municipal. La darrera convocatòria ha estat especial, ja que s’ha centrat a recopilar propostes plantejades pels ajuntaments per afrontar els efectes de la Covid.
 
El Pacte de ciutat, presentat al novembre passat, és un front comú institucional i ciutadà per reactivar socialment i econòmicament el municipi a través de 224 accions. D’aquestes, a data 31 de març, ja se n’han posat en marxa 128, pràcticament el 60% del total. "Si bé el Pacte té com a horitzó temporal el 2023, un 23% de les actuacions previstes s’hauran portat a terme aquest 2021", asseguren des del consistori.
 
Entre altres mesures, s’ha obert una línia d’ajuts directes a autònoms de fins a 4 milions d’euros, i s’ha augmentat en 4 milions d’euros la partida destinada a garantir els drets bàsics de la ciutadania.
 
D’altra banda, la pandèmia provocada per la COVID-19 ha suposat un repte per a les polítiques culturals. El confinament i les restriccions de mobilitat van provocar una allau de cancel·lacions d’activitats. Molts projectes es van haver de replantejar i van trobar la sortida en els formats digitals.
 
El Museu, les biblioteques i el Centre Cultural la Bòbila van activar activitats per, des dels seus àmbits, estar a prop de la ciutadania i ara han estat reconegudes pel Banc de Bones Pràctiques.  
 
Poc després de l’inici de la pandèmia, el Museu va posar en marxa una campanya amb l’objectiu de preservar els testimonis orals, escrits, audiovisuals i materials que permetessin registrar l’impacte de la situació sanitària i generar un relat col·lectiu mitjançant la participació de la ciutadania. Una acció realitzada amb la cooperació de la Xarxa de Museus d’Història de Catalunya.
 
La campanya No vull oblidar: memòries de la COVID-19 s’ha desenvolupat a les xarxes socials del Museu instant els ciutadans a aportar els materials que consideressin representatius de la pandèmia: objectes pertanyents a éssers perduts, dibuixos infantils, memes, cartells, cançons compostes durant el confinament... La culminació del projecte serà una exposició física al Museu entre finals del 2021 i principis del 2022.
 
Un cop iniciat el desconfinament, el Servei de Biblioteques va activar la iniciativa Aquest estiu, cap infant sense llibres, adreçada als infants que havien estat confinats a casa durant setmanes, sense accés als seus centres educatius i biblioteques i que havien vist dificultada la promoció dels hàbits de lectura. Les biblioteques van proposar un sistema de creació de lots de llibres sorpresa per temàtiques i altres de personalitzats segons les preferències dels infants. La promoció i difusió del projecte estava especialment destinada a les famílies més necessitades i es va fer a través de les xarxes socials i amb fullets informatius a bancs d’aliments, casals infantils, mercats, centres culturals i educatius.
 
A més, com que les sales infantils de les biblioteques estaven tancades, l’activitat Hora del conte es va traslladar als casals d’estiu, on la narradora Mon Mas va explicar els seus contes.  
 
D'altra banda, el Centre Cultural la Bòbila va convidar diversos artistes a explicar com havien viscut el confinament. De maig a juny, 31 artistes hi van participar a través de la pàgina de Facebook Humans of L’H. Artistes plàstics i visuals explicaven la realitat que els tocava viure i com creaven en silenci; productors audiovisuals acabaven projectes que els permetessin sortir al món després del confinament, i diversos fotògrafs plasmaven una imatge de la ciutat mai imaginada: carrers deserts i comerços tancats o la situació que es vivia a hospitals i residències.