Metges de Catalunya clama contra el “deteriorament extrem” de la medicina familiar

Metges de Catalunya (MC) demana a crits un increment substancial dels recursos humans i econòmics destinats a l’atenció primària per frenar en sec el “deteriorament extrem” que pateix l’especialitat de medicina familiar i comunitària, immersa en una “situació límit” després d’un any de pandèmia i una dècada de retallades.
 
Amb motiu del Dia Mundial del Metge i la Metgessa de Família, que se celebra aquest dimecres, un centenar de delegats i delegades del sindicat s’han concentrat aquest matí a la plaça de Sant Jaume de Barcelona per reclamar al Departament de Salut la millora “urgent” de les condicions laborals i professionals d’aquest col·lectiu, “ofegat per la sobrecàrrega de les consultes, el dèficit de personal, la manca de reconeixement i els menyspreu a la seva autonomia i capacitat de decisió”.
 
Els facultatius, vestits de negre, han deixat les seves bates blanques al damunt d’unes cadires col·locades davant de la Generalitat, per simbolitzar la falta de professionals i el futur catastròfic que s’apropa, com a conseqüència de l’escassetat crònica de mitjans destinats al primer nivell assistencial. Posteriorment, han desplegat tres pancartes que, sota el lema “Volem ser-hi”, reivindicaven l’augment de la plantilla, més temps per visita i un major reconeixement i respecte als metges i les metgesses de família.   
 
Per al sindicat mèdic, "l’abandonament progressiu de l’atenció primària està enfonsant els centres de salut i els seus professionals” que “no veuen la llum al final del túnel”, després de molts anys de sobreesforços per contrarestar el dèficit de recursos humans.

Segons els càlculs de l’organització, el primer nivell assistencial necessita incorporar més d’un miler de facultatius, la majoria especialistes de medicina familiar i comunitària, “per afrontar amb garanties el final de la pandèmia de COVID-19 i poder recuperar amb normalitat l’atenció a les malalties cròniques”, tenint en compte, a més, que l’activitat als centres de salut s’ha incrementat notablement el darrer any –l’atenció primària va fer 4,7 milions més de visites el 2020 respecte de 2019, gairebé un 10% més, i la feina a les consultes va créixer un 30% durant el darrer trimestre de l’any passat, en comparació amb el mateix període de 2019.
 
Un dels efectes d’aquest “declivi agònic” és l’increment de les baixes laborals per estrès, ansietat o depressió entre els especialistes de medicina familiar i comunitària que “s’han triplicat en els darrers tres anys”, tot i ser un col·lectiu mèdic tradicionalment poc absentista.
 
Aquesta precarització creixent, en opinió del sindicat, “empeny molts professionals a abandonar l’atenció primària i buscar noves oportunitats laborals en l’àmbit de les mútues, la sanitat privada o, fins i tot, en altres comunitats autònomes o països”. De fet, només un 50% dels metges i les metgesses de família que acaben la seva especialització als centres d’atenció primària (CAP) públics o concertats es queden a exercir en el primer nivell assistencial.