Una agenda social per a la majoria

Finalitzem el nostre procés congressual, sortint reforçats i conscients de la complexitat i dificultat del moment per a la classe treballadora. Hem analitzat, debatut i escollit els nous equips de direcció pels propers 4 anys, des d’una posició de lideratge representatiu a les empreses del Baix Llobregat, des de la independència econòmica que ens dona la nostra afiliació i de presència activa als espais de diàleg social per construir grans acords davant els grans desafiaments socials i econòmics del nostre temps. Transformacions socials, ecològiques i digitals que canviaran de forma accelerada, intensa i urgent el nostre entorn social, econòmic i laboral.

Transició justa per justícia social i protecció a les persones treballadores, a les més vulnerables, a sectors i territoris afectats per processos de tancaments o reconversió. La concertació social hauria de permetre integrar necessitats formatives, planificació, inversions o compensacions per avançar en un model més net i sostenible.

Ara, després de prorrogar l’ERTO fins a finals de setembre, és el moment de desenvolupar una potent agenda social, que serveixi per a l’impuls econòmic i la creació d’ocupació de qualitat, segura i amb drets. Millorar la vida de les persones treballadores corregint les reformes de fa una dècada construïdes per facilitar la devaluació interna. Donar continuïtat a la pujada del SMI i consensuar la reforma de pensions amb una millora substancial de recursos a través dels pressupostos i suprimir el factor de sostenibilitat i donar certeses sobre la viabilitat del nostre sistema públic de pensions a les properes generacions, són dues prioritats urgents. També urgeix derogar, de forma urgent i sense dilacions, la reforma laboral per construir un model de relacions laborals més just, eficient i modern. Els acomiadaments no poden ser la fórmula ordinària d’ajustaments, els índexs insuportables de precarietat han de passar a la història i s’han d’empoderar a les persones treballadores a negociar i concertar un futur d’ocupació, equitat i igualtat d’oportunitats.

Fer polítiques adreçades a la gent jove, també és una exigència perquè la seva situació social i laboral és senzillament inacceptable. Llibertat -no confondre amb l'egoisme de l’individualisme- és impedir que totes les reformes econòmiques, laborals i educatives els hi toquin de ple impossibilitant articular els seus projectes autònoms de vida.

La política ha de ser útil per a la gent que pitjor ho passa. Si no és així, existeix un risc cert, que pugui arrelar aquest fenomen perillós i global com és la irrupció del nacionalpopulisme o altres expressions d’extrema dreta. No pot instal·lar-se la potència destructora d’un discurs que mercantilitza els drets humans, que és desigualtat, odi, intolerància i violència. A Europa i també a casa nostra, ha de continuar vigent aquella idea que no es pot ser demòcrata sense ser antifeixista.

Un context complex i dur on les CCOO continuarem gestionant, canalitzant i disputant el conflicte social. Exigirem als poders públics que valorin tots els treballs, reforcin els serveis públics i amb l’esquerra social i els valors del progrés, construirem hegemonies i espais de sobirania econòmica, industrial, tecnològica, alimentària o financera per donar seguretat, protecció i benestar a la majoria social i a la classe treballadora.