A propòsit de l’ampliació de l’Aeroport

El projecte d’ampliació l’Aeroport ha copat bona part del debat polític i social dels últims temps amb un impacte molt significatiu a la nostra comarca. Tot indica, arrel de les declaracions del President del Govern Pedro Sánchez que el projecte ha quedat suspès sine die, però sabem que un debat estratègic d’aquesta profunditat, clau pel nostre desenvolupament econòmic, social i ecològic de present i futur, tornarà a aparèixer.

CCOO tenim opinió i posició al respecte, a voltes difícil d’encabir en aquesta voràgine dicotòmica que condiciona alguns dels grans debats existents. Malauradament posicions i elaboracions complexes queden simplificades i alineades a favor o en contra.

Serveixin aquestes línies per dibuixar algunes idees i reflexions sindicals construïdes col·lectivament per una organització amb capacitat de proposta que no defuig les seves responsabilitats. En primer lloc, constatar que la nostra aposta seria promocionar una participació proactiva i un diàleg inclusiu. Les administracions haurien de reprendre aquesta negociació incorporant agents socials i econòmics, moviments socials i actors territorials i així, avançar en un projecte compartit, sostenible i de futur.

Les inversions anunciades són importants, han d’arribar i han de permetre modernitzar les actuals instal·lacions, respectar els acords subscrits en matèria de descarbonització, respectar la zona protegida del Delta del Llobregat i la Ricarda. S’ha d’impulsar decididament un model aeroportuari català que interconnecti Barcelona-El Prat amb Reus i Girona a través del ferrocarril, no necessàriament d’alta velocitat. Recordar-ho, enguany, Any Europeu del Ferrocarril i en el marc de la Setmana Europea de la mobilitat és rellevant.

Des de CCOO considerem necessari garantir la participació sindical en el futur de l’aeroport per poder defensar interessos generals i de les persones treballadores en particular. Avui la gestió i la política d’externalització productiva de serveis complementaris (restauració, vigilància, manteniment, neteja i altres) i la subcontractació a través de subhasta de preus, està facilitant la consolidació de condicions de treball on avancen la precarització de l’ocupació i els salaris de forma molt preocupant. És prioritari constituir un espai de relacions laborals que modernitzi, anticipi conflictes i estableixi un nou paradigma basat en paràmetres de treball digne i de qualitat.

L’activitat aeroportuària té un impacte molt directe a nivell econòmic, en termes de facturació, contribució al PIB o recaptació fiscal, però en materia de creació d’ocupació, el projecte presentat genera seriosos dubtes en referència a la desproporció optimista d’algunes estimacions. Aquesta visió s’agreuja en una comarca que recorda el passat i la lluita contra experiències fallides que suposadament havien d’aportar riquesa i la creació de milers de llocs de treball que mai van reixir.

El debat de l’ampliació de l’Aeroport Josep Tarradellas Barcelona-El Prat també ha de servir per interpel·lar-nos a concertar el model de futur del turisme a casa nostra. Un Pacte Nacional pel Turisme que defineixi un model responsable, sostenible i accessible que combini mesures de digitalització, urbanístiques, de sostenibilitat ambiental i de formació professional per consolidar un futur d’un dels nostres grans pilars econòmics més estables i sòlids.

Catalunya ha de transitar cap a una economia sostenible i del coneixement que ens obliga a alinear sinèrgies i esforços en aquest context d’emergència climàtica. Hem de fer possible un necessari canvi de model productiu i energètic que garanteixi transicions justes per no deixar enrere ni persones, sectors ni  territoris especialment afectats. Canvis inexorables que haurem d’afrontar amb el concurs de la tecnologia i el rigor científic, construint diagnòstics compartits, travant consensos amplis i acords de mirada llarga que articulin les polítiques i facilitin les inversions que necessita el Baix Llobregat i Catalunya en el marc d’una estratègia climàtica global.