L’acompanyament després d’un càncer de mama, clau per la millora

 

Amb motiu del Dia Mundial contra el Càncer de Mama, la Unitat Funcional de Càncer de Mama de l’Institut Català d’Oncologia i de l’Hospital Universitari de Bellvitge organitza demà, dimarts 19 d’octubre, una jornada que reunirà pacients i familiars per a parlar i reflexionar sobre l’etapa que s’obre un cop finalitza el tractamentdel càncer de mama. Com s’articulen els controls oncològics, quins són els objectius i què pretenen, com s’estructuren a l’assistència primària i què vol dir ser un llarg supervivent de càncer de mama, seran algunes de les qüestions que es plantejaran a la sessió.

 

"El càncer de mama és una malaltia molt freqüent, aproximadament una de cada nou dones el desenvoluparà en un futur. De fet, a Catalunya ha suposat, aquest 2020, un 28% del total de casos de càncer en dones. Però, què passa un cop finalitzat el tractament? A partir d’aquest moment s’enceta un nou període, sovint no exempt de dificultats i angoixa per a la pacient, pel que fa a la gestió de la seva pròpia salut i al retorn a la seva vida quotidiana", asseguren des de l'ICO.
 
Els efectes secundaris dels tractaments que a vegades persisteixen en el temps, així com l’impacte psicològic que la pròpia malaltia pot tenir en les dones que han patit un càncer de mama, pot obstaculitzar la seva vida quotidiana. Un nombre important de supervivents continua patint símptomes que poden afectar, de manera important, la seva vida durant molts anys. Així doncs, poden ser símptomes freqüents la fatiga, l’insomni, l’ansietat, la por, els problemes sexuals i els dolors articulars, entre d’altres.

 

És per aquest motiu que, segons l'ICO "cal desenvolupar models d’atenció que minimitzin els problemes d’aquestes supervivents així com assegurar-ne el seu seguiment. De fet, la finalitat del seguiment clínic és poder tenir un diagnòstic precoç d’una possible recaiguda, així com el desenvolupament de segons tumors o de possibles complicacions i seqüeles derivades de diferents tractaments realitzats amb anterioritat".
 
Quan a una pacient de càncer de mama se li dona l’alta hospitalària suposa un moment molt crític per a ella, ja que ha estat controlada durant molt de temps per un equip multidisciplinar  de professionals i, per tant, s’han creat lligams emocionals difícils de trencar. Cal doncs, evitar que tingui la sensació d’abandonament que poden tenir algunes dones arribat aquest punt.

L’ICO l’Hospitalet i l’Hospital Universitari de Bellvitge, amb col·laboració amb les unitats d’atenció a la salut sexual i reproductiva (ASSIR) vinculades a l’atenció primària, han elaborat, des de fa uns any, uns protocols de seguiment post-alta hospitalària per a les dones que han patit un càncer de mama. En aquests protocols s’hi estableixen uns circuits de derivació i comunicació entre l’hospital de referència i els equips d’atenció primària amb l’objectiu de minimitzar l’efecte o la sensació de buit en el seguiment de les dones llargs supervivents de càncer de mama i aportar una guia al ginecòleg/a d’atenció primària per a l’ús i maneig clínic correcte.

 

A més, aquest seguiment implica una continuïtat assistencial amb l’objectiu de garantir les necessitats a nivell oncològic: diagnosticar una eventual recurrència o l’aparició d’una segona neoplàsia i minimitzar les possibles complicacions derivades del tractament. Aquesta assistència integral ha de tenir la mateixa qualitat i ha d’estar perfectament coordinada amb la Unitat Funcional especialitzada a fi i efecte que la pacient pugui tornar de nou al circuit hospitalari en qualsevol moment si fos necessari.