L’Hospital Universitari de Bellvitge inicia les celebracions del seu 50è aniversari

Un emotiu acte celebrat aquest matí a la sala d’actes de l’Hospital Universitari de Bellvitge ha donat inici a l’any de celebracions del 50è aniversari de l'Hospital Universitari de Bellvitge, un centre assistencial, docent i investigador de l’Institut Català de la Salut, que va ser inaugurat el 8 de novembre del 1972.

L’acte ha estat presentat per l’actor i director hospitalenc José Corbacho i ha servit per donar a conèixer el logotip, el vídeo commemoratiu i el programa d’actes del 50è aniversari. Des d’avui fins el mes de novembre del 2022 s’aniran realitzant tota una sèrie de jornades, exposicions, xerrades i actes populars, com una bicicletada, per commemorar aquest 50è aniversari.

Durant la sessió hi ha hagut diversos parlaments que han resseguit el passat, el present i el futur de la institució, i han estat instants d’especial emoció la projecció del vídeo commemoratiu dels 50 anys i les dues cançons interpretades, per cloure l’acte, per la cantant Marina Rossell.

Hi han assistit, entre d’altres autoritats, el conseller de Salut, Josep M. Argimon; el rector de la Universitat de Barcelona, Joan Guàrdia; l’alcaldessa de l’Hospitalet de Llobregat, Núria Marín; l’alcalde del Prat de Llobregat, Lluís Mijoler, i els màxims responsables de la direcció i dels consells executius del Servei Català de la Salut, l’Institut Català de la Salut, la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut de la UB, altres institucions del Campus de Bellvitge, institucions sanitàries del territori, associacions de veïns, responsables i representants dels professionals de l’hospital, i associacions de jubilats i de voluntaris.

Josep M. Argimon ha recordat els seus anys de formació com a metge resident a Bellvitge i ha definit el centre com “un hospital lluitador des del principi” i com una institució “vinculada al territori” i amb un futur “molt ben encarat cap a la medicina de precisió”. El rector Joan Guàrdia ha qualificat el Campus de Bellvitge com “la joia de la corona” de la Universitat de Barcelona pel fet de ser “un dels llocs emblemàtics de futur de la nostra institució”, amb l’objectiu de convertir-lo “en un pol referent de coneixement assistencial, docent i de recerca per a tot el sud d’Europa”.

Lluís Mijoler ha destacat l’orgull dels pratencs per disposar “d’un hospital de proximitat que alhora és a l’avantguarda mundial en molts camps”, i ha assegurat que, “sense centres com aquest, no hauríem pogut superar la pandèmia”.

Núria Marín ha recordat que l’Hospital de Bellvitge “ha format part durant cinquanta anys del nostre paisatge urbà, però també del nostre paisatge emocional” i ha afegit que “tots nosaltres estem encantats de tenir no només un hospital per als hospitalencs, sinó un centre que és alhora una referència per a més de dos milions d’habitants”.

L'alcaldessa s’ha referit també al futur Clúster Biomèdic de Bellvitge, que "farà de l’Hospitalet la capital biomèdica d’Europa, n’és el millor exemple. Un futur que naixerà a partir de la transformació urbanística de la Granvia i que farà que caminem molts anys més agafats de la mà”.

La gerent de l’Hospital Universitari de Bellvitge, Montserrat Figuerola, ha definit aquest centre com “un hospital amb molta personalitat, amb un gran orgull de pertinença, i alhora, una gran capacitat innovadora”. Ha expressat la seva confiança que tots els treballadors de les diferents categories professionals se sentiran partícips d’aquest any de celebracions, i ha agraït l’aposta del Departament de Salut, el CatSalut i l’ICS per aquest centre i, alhora, l’entrega dels professionals, la qual ha permès “que l’hospital sempre hi sigui quan se’l requereix, ja sigui aquí o bé estenent els seus serveis a d’altres hospitals”.

La Dra. Cristina Capdevila, directora de l’Hospital de Bellvitge, nascuda a l’Hospitalet, ha recordat la seva relació des de la infantesa i joventut amb aquest centre i ha destacat el seu “compromís amb els seus pacients i amb la societat”, com ha quedat palès, una vegada més, durant la seva ràpida transformació per fer front a la pandèmia de COVID-19.

50 anys d’excel·lència

Des de la seva inauguració, el 8 de novembre del 1972, l’Hospital Universitari de Bellvitge ha estat una organització dedicada incansablement a salvar vides i a tenir cura de la salut dels ciutadans amb una nivell de qualitat assistencial molt elevat i una decidida aposta per la recerca d’alt nivell, la docència universitària i la innovació.

Al llarg d’aquest mig segle, ha mantingut una esforçada història de creixement, presidida sempre per les progressives millores i per la presència des dels seus mateixos inicis de professionals de gran prestigi. Entre les àrees de més expertesa dels seus 5.300 professionals, destaquen els trasplantaments, la cirurgia robòtica, l’atenció oncològica, l’àrea del cor, la neurologia i neurocirurgia, les malalties infeccioses, endocrines, autoimmunitàries i minoritàries, l’endoscòpia complexa, l’intervencionisme en diagnòstic per la imatge, les addiccions, els trastorns alimentaris i obsessivocompulsius, la rehabilitació complexa o la cirurgia oftalmològica, entre d’altres.

La seva excel·lència en aquests i altres àmbits ha estat repetidament reconeguda mitjançant nombrosos premis i acreditacions a nivell català, espanyol i europeu. Cada dia s’hi realitzen, de mitjana, 72 intervencions quirúrgiques majors, s’hi atenen 246 urgències, s’hi donen 132 altes a pacients hospitalitzats, i s’hi fan 1.325 visites de consultes externes. Al llarg d’un any, hi són atesos en règim d’ingrés hospitalari més de 33.000 pacients, i als seus consultoris s’hi porten a terme més de 330.000 visites mèdiques.

Al llarg dels ja prop de dos anys de pandèmia, l’Hospital Universitari de Bellvitge s’ha posicionat com un dels centres de l’Estat que han atès més malalts crítics afectats per aquesta patologia, amb uns molt bons resultats assistencials.

Entre les fites més destacades d'aquest 50 anys de trajectoria figuren les següents:

-El 1974, l’Hospital de Bellvitge va ser pioner a Espanya en l’ús de la plasmafèresi (recanvi plasmàtic terapèutic).

-El 1975, va esdevenir símbol de la lluita dels metges interns residents de l’Estat pel reconeixement de la seva activitat assistencial amb un contracte laboral.

-El 1984, els doctors Eduard Jaurrieta i Carles Margarit hi van portar a terme el primer trasplantament de fetge a Espanya.

-El 1987, va ser pioner a Espanya en el desenvolupament de la ventilació mecànica a domicili.

-El 2006, va posar en funcionament el nou edifici de consultes externes, amb 136 consultoris, la renovació estructural més important des de la seva fundació.

-El 2007, un equip encapçalat per doctor Eduard Castells va portar a terme el primer implantament d’un cor artificial a Espanya.

-El 2009, va ser un dels primers hospitals de l’Estat a posar en marxa la cirurgia robòtica.

-El 2014 el nou edifici tecnoquirúrgic es va començar a posar en funcionament amb la inauguració del Servei d’Urgències.

-El 2019 va entrar en servei el nou bloc quirúrgic, amb un total de 31 quiròfans, dels tres quals híbrids i dos robotitzats.

-El 2021 s’hi va inaugurar un nou edifici polivalent, destinat en principi a fer front a la COVID-19 i, posteriorment, a d’altres usos.

Entre les reconeixements més destacats, l’Hospital Universitari de Bellvitge ha obtingut el premi TOP 20 a la gestió global en nou ocasions (2004, 2006, 2010, 2011, 2012, 2013, 2014, 2015 i 2016), així com nombrosos altres reconeixements a l’excel·lència de la seva activitat global i la de diverses unitats i serveis.

Està acreditat com a membre d’EURACAN (European Reference Network on Adult Cancers) i ERN-EYE (European Reference Network on Eye Diseases).

Té l’acreditació CSUR (Centres, Serveis i Unitats de Referència) en tumors intraoculars de l'adult; reconstrucció de la superfície ocular complexa / queratopròtesis; cirurgia del plexe braquial; trasplantament renal creuat; sarcomes i altres tumors musculoesquelètics en adults; malalties neuromusculars rares; descompressió orbitària en oftalmopatia tiroidea; tractament de les infeccions osteoarticulars resistents; esclerosi múltiple; tumors orbitaris; tumors germinals de risc alt i intermedi resistents a quimioteràpia de primera línia en adults, i distròfies hereditàries de retina.

Té l’acreditació UEC (Unitats d'Expertesa Clínica) en malalties lisosomals; malalties neuromusculars; malalties immunitàries: àrea d’immunodeficiències primàries de l’adult, i malalties autoimmunitàries sistèmiques.

Altres acreditacions d’excel·lència són l'acreditació internacional d'excel·lència de la Unitat de Fractures per la IOF; centre europeu d'expertesa en cirurgia ginecològica per l'ESGO; acreditació europea com a centre d'excel·lència en diagnòstic PET/TC; acreditació del Laboratori Clínic segons norma UNE-EN ISO 15189:2013; acreditació de la Unitat del Son com a unitat multidisciplinària d'alta complexitat en categoria Excel·lent per la SEPAR; acreditació d'Excel·lència a la Unitat de Malalties Intestinals Inflamatòries per la GETECCU; centre d'excel·lència en el tractament de la insuficiència cardíaca avançada i de la insuficiència cardíaca comunitària per la SEC; unitat d'alta complexitat d'excel·lència en malaltia pulmonar intersticial difusa per la SEPAR; unitat d'excel·lència de coloproctologia avançada per l'AECP; acreditació del Servei d'Anatomia Patològica segons norma UNE-EN ISO 15189:2013, i acreditació per la ESOC (European Stroke Organization) com a Centre d’Atenció Integral de l’Ictus.