L'Ajuntament reclama que s’apliqui la directiva europea de les comunitats energètiques

L’Ajuntament del Prat participa a l’ofensiva de diversos ens públics, de diferents àmbits territorials, per demanar a l’Estat que apliqui la directiva europea a les comunitats energètiques. En el marc d’aquesta iniciativa conjunta, ahir la Generalitat Valenciana va organitzat la jornada Un nou impuls a les comunitats energètiques.

D’aquesta manera, ha volgut compartir la seva proposta de promoure una norma sobre comunitats energètiques, en forma de Reial decret, per a impulsar la producció i autoconsum de renovables i transposar a l'ordenament estatal la Directiva Europea sobre normes per al mercat interior de l'electricitat.

El director general de Transició Ecològica de la Generalitat Valenciana, Pedro Fresco, va presentar la seva proposta sobre les comunitats energètiques en les jornades, que va clausurar la consellera Mireia Mollà i que va comptar, també, amb representants d'altres territoris com Catalunya, Castella-la Manxa, Illes Balears, Badajoz o Sevilla, a més de la secretària general de l'associació energètica europea GEODE, Carmen Gimeno.

L’Ajuntament del Prat, com a municipi impulsor d’aquestes comunitats en el marc de la seva estratègia local de transició energètica, s’ha adherit a  aquesta proposta i també ha participat a les jornades. Concretament, hi van assistir la tinenta d’alcalde d’Acció ambiental i Energia del Prat, Anna Martín, i el director d’aquesta àrea municipal, Joan Herrera.

En la seva intervenció durant la jornada, Herrera va explicar que és necessària una transposició de la directiva que faciliti i agilitzi el desplegament de les comunitats energètiques al territori i va destacar que poden ser també un vector de transformació social. “L’autoconsum és també un pretext per articular a la ciutadania. Si volem que la ciutadania s’empoderi i participi en l’autoproducció i autonconsum energètic, que confiança i energia vagin de la mà, es necessiten no només ajudes, sinó també nous drets”, va dir.

La iniciativa, secundada per diferents ens públics i organitzacions de diferents àmbits territorials, planteja un marc regulador de les comunitats d'energies renovables (CER) i de les comunitats ciutadanes d'energia (CEE) amb l'objectiu de fomentar la participació oberta i voluntària de la ciutadania i de les entitats locals en el sistema elèctric renovable.

També planteja exempcions en els càrrecs i peatges, així com ampliar a 5 km, per a les comunitats energètiques, la distància que permet considerar-la instal·lació de producció pròxima. Estableix, així mateix, que la seva finalitat és proporcionar beneficis mediambientals, econòmics o socials als seus socis o a les zones locals on opera.

En aquest sentit, el director general de Transició Ecològica de la Generalitat Valenciana va argumentar que aquestes condicions fomenten la distribució eficient, permeten a les petites i mitjanes empreses del municipi convertir-se en propietàries de les instal·lacions i accedir a contingents reservats en les subhastes. “La proposta persegueix construir l'entorn favorable per al desenvolupament d'aquestes comunitats, que són clau per a la descarbonització i la descentralització del sistema energètic i per posar les persones en el centre del sistema”, va afegir Fresco.

La consellera de Transició Energètica de la Comunitat Valenciana va posar en relleu l'oportunitat d'aquestes figures per a la protecció del medi ambient i per al desenvolupament socioeconòmic dels municipis en termes d'ocupació i indústria assentada en el territori. Va destacar el lideratge i acompanyament de la conselleria, que ja compta amb el pla Municipis en Xarxa que impulsa les comunitats energètiques públiques de caràcter local.

Mollà es va referir als 16,5 milions d'euros de fons MRR inclosos al pressupost de 2022 per a l'autoconsum i l'emmagatzematge d'energia renovable i va anunciar la posada en marxa en breu de l'Oficina de Transició Energètica per a oferir assessorament, en ruta, als municipis i comarques de la Comunitat Valenciana.