Més de 700 persones s’impliquen en el procés participatiu per definir el futur de l’avinguda Eramprunyà i la plaça Catalunya

Un total de 704 ciutadans de Gavà han intervingut en el procés participatiu impulsat per l’Ajuntament per recollir les propostes de millora dels espais i usos què haurà de contemplar el projecte de remodelació de l’avinguda d’Eramprunyà i la plaça de Catalunya. Una intervenció que compta amb una primera inversió de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) de 2,5 milions d’euros.

L’alcaldessa Gemma Badia ha agraït l’alta participació i ha posat en relleu que “més de la meitat de les 700 persones participants viuen a la zona, cosa que vol dir que aquesta remodelació és un projecte de barri i un projecte de ciutat”.

L’Ajuntament ha fet públic els resultats d’aquest procés participatiu, que es poden consultar a la plataforma digital Gavà participa, Gavà decideix. Ara, totes les aportacions seran avaluades pels serveis tècnics, que comprovaran la seva viabilitat per incorporar-les, si escau, al projecte d’Espai Públic. El pròxim mes de maig, es preveu tenir enllestit el document de criteris que definiran la transformació de l’avinguda d’Eramprunyà i la plaça Catalunya, moment en què també es farà públic aquest document i que serà el punt de partida per a la redacció del projecte executiu de la primera fase.

Quant al perfil de les persones participants, i pel que fa al gènere, el 50% dels participants han estat homes, mentre que les dones representen el 49,86% de la participació total i un 0,14% són persones no binàries. Per edats, el grup més nombrós ha estat el de persones de 26 a 45 anys (el 33,95%), seguit de prop pel grup de 45 a 65 anys (el 30,4%).

En relació amb l’avinguda d’Eramprunyà, un dels aspectes més importants i coincidents va ser la demanda de més places d’aparcament, una de les problemàtiques que més afecta els veïns de la zona pels pocs habitatges amb pàrquing propi i l’escassa oferta de places de lloguer.

També es posa en relleu la necessitat de millorar la pavimentació i diferenciar-la per usos, amb una delimitació més clara del carril bici, així com unes voreres més proporcionades a les necessitats i sense desnivells per millorar l’accessibilitat. S’insisteix, a més, en la millora de la il·luminació, i en una major cura dels espais verds, amb una bona limitació i usos d’aquests.

La neteja i el manteniment també és un aspecte transversal. S’incideix principalment en la preservació de l’espai i en la minoració les pràctiques incíviques, com ara els vehicles estacionats indegudament o la poca cura dels espais verds.

També s’aborda la necessitat de garantir una mobilitat sostenible, tenint en compte les necessitats actuals i buscant l’equilibri i el repartiment equitatiu de l’espai per a les diferents modalitats de transport que hi han de conviure. En aquest sentit, s’identifica una mala convivència entre la mobilitat a peu i en bici o patinet, que comparteixen espai. També s’alerta de la perillositat d’algunes cruïlles i passos de vianants per la poca visibilitat.

Les persones participants valoren positivament que incidir en la peatonalització de la zona milloraria i posaria en relleu els equipaments existents, com ara el Parc Arqueològic, l’Institut Brugues i la Biblioteca Marian Colomé. També la necessitat d’incidir en la vigilància i presència policial, així com de millorar-ne la visibilitat amb la senyalització necessària i realçant la seva riquesa cultural i arquitectònica.

D'altra banda, per millorar els usos de la plaça Catalunya, es coincideix en la necessitat de millorar i ampliar l’arbrat i espais verds, perquè tingui un major protagonisme, així com potenciar aquest espai com a zona d’estada i repòs, fent-lo més inclusiu i intergeneracional.

També es desprèn la preocupació per la inseguretat que generen els accessos, per la percepció que es té més d’una rotonda que d’una plaça, pel seu aïllament i la densa circulació. En aquest sentit, es demana millorar la seva integració amb l’entorn per afavorir la dinamització d’aquest espai.

Potenciar la pràctica esportiva és un altre dels elements a tenir en compte, especialment per a la gent jove que fa un ús intensiu de la plaça tenint en compte la proximitat de l’Institut. També hi ha un alt interès per mantenir i millorar el parc infantil.

Pel que fa a la mobilitat, es demana un equilibri entre l’espai destinat a vehicles i als vianants, la manca de places d’aparcament per a residents i persones amb mobilitat reduïda, i la necessitat d’incidir en elements pacificadors del trànsit. La millora de la connexió amb les xarxes de carril bici, amb la reordenació i regulació de les cruïlles de la plaça, i la potenciació dels itineraris escolars també propiciarien una mobilitat més segura i sostenible.

Altres aspectes generen opinions contraposades, com és el cas de la font. Hi ha persones que defensen la seva continuïtat, pel seu valor històric i patrimonial, però amb una millora del manteniment, mentre que altres consideren que és un element antic que genera soroll i on proliferen els insectes.

Tampoc no hi ha consens quant a la importància d’habilitar una zona per a gossos, si bé aquest espai podria contribuir a minorar les pràctiques incíviques d’alguns propietaris, ni sobre la idoneïtat que aculli el mercat setmanal i la fira d’atraccions de la Festa Major. Per una banda es considera que l’espai la plaça ha de ser un espai polivalent on han de conviure diferents usos amb les zones d’estada i, per l’altra, que aquests esdeveniments generen soroll i problemes de mobilitat i estacionament.