L’oficina de la síndica de greuges incrementa l'activitat un 250%

La síndica de greuges de l’Hospitalet, Merche García, va presentar ahir en el Ple municipal l’informe anual dels òrgans de defensa de la ciutadania corresponent al 2021, que en el seu quart any de funcionament han tingut un increment del 250% de les seves gestions, un augment força important que atribueix al "procés se consolidació de la institució".

En aquest període, l’Oficina de Suport als Òrgans de Defensa de la Ciutadania ha dut a terme 649 accions, davant les 185 de l’any anterior. D’aquestes, el 74% són consultes, el 22% són tramitacions d’expedients i el 4% restant són gestions d’intermediació. Els expedients que s’han incoat durant el 2021 s’han incrementat en un 94% respecte a l’any anterior. En canvi, les gestions d’intermediació s’han reduït a la meitat. Els temes que aglutinen més reclamacions són espai públic (un 31% quan l'any anterior era el 27%), serveis socials (baixa del 29 al 21%) i convivència i seguretat (s'incrementa passant del 12 al 15%).

Destaca, també, l'increment de reclamacions en l'ambit de la gestió tributària, que ha passat d'un 6 a un 11%. Les reclamacions vinculades a aquest últim àmbit han estat relacionades amb temes com l'impost de vehicles de tracció mecànica i l'exempció per discapacitat del titular del vehicle i també amb el retard en la devolució de l'import de quotes d'equipaments municipals en temps de pandèmia.

Preocupació pels patinets elèctrics i els accidents

Les queixes vinculades a l'ambit de convivència i seguretat tenen a veure bàsicament amb la implementació dels carrils ciclables i les problemàtiques generades al reorganitzar-se els carrers. Segons va defensar la síndica de greuges al ple municipal, "la ciutat ha patit un canvi important per adaptar-se i cal fer ajustos en aquells casos que no s'acabin d'integrar adequadament". Preocupen cada cop més la circulació de patinets elèctrics i els accidents que aquests generen.

Des d'aquest punt de vista, l’Ajuntament ha posat en marxa recentment un pla d’acció que vol plantar cara al mal ús que alguns usuaris fan dels vehicles de mobilitat personal (VMP) i corregir uns comportaments que posen en perill la bona convivència amb els vianants i amb la resta dels vehicles. La campanya consta de tres fases: informativa, de sensibilització i de detecció i denúncia dels infractors.

Segons fonts municipals, de 2020 a 2021, les infraccions de conductors de patinets van augmentar un 100%. Durant l’any 2021, van ser 183 els accidents en els quals van estar implicats els patinets. Els agents cívics van detectar més de 5.000 comportaments incorrectes i la Guàrdia Urbana de L’Hospitalet va interposar 1.505 multes, davant les 750 multes del 2020. Les infraccions més habituals són aquelles relacionades amb circular per llocs no permesos, com ara voreres o zones de vianants, o fer-ho en contradirecció; no respectar el semàfor en vermell; transportar passatgers al vehicle; no obeir els senyals de prohibició o restricció; conduir de forma negligent, i utilitzar auriculars o dispositius de telefonia mòbil.

Dificultat d'accés als serveis socials

En relació a l'àmbit de serveis socials, els casos que han arribat a la Sindicatura estan relacionats amb la dificultad d'accés a aquests serveis, especialment per via presencial, amb les sol·licituds de canvi de referent i els casos relacionats amb situacions de vulnerabilitat social, econòmica i de pèrdua de l'habitatge, normalment ocasionats per un desnonament.

Els pocesos de desnonament i de les persones sense llar preocupen especialment a la síndica, i en aquest sentit ha alertat a l'administració local de la necessitat de "millorar el procediment d'actuació en situacions de risc de pèrdua de l'habitatge". Segons García cal en aquests casos "realitzar l'apropament i un bon acompanyament de les persones i famílies que es troben en procesos de desnonament, i ajudar-les a cercar un habitatge estable abans que es produeixi, evitant al màxim les situacions d'angoixa i desamparament que vien les famílies, sovint amb infants".

Segons García, "els serveis socials han de poder garantir el reallotjament temporal d'aquestes famílies fins a disposar de l'habitatge assignat per la Mesa d'Emergència de l'Hospitalet assegurant que no es quedaran al carrer".

En relació amb les persones sense sostre, considera que "la ciutat ha de disposar d'equipaments i projectes d'acompanyament", i veu com una "oportunitat" la proposta de llei per acabar amb el sensellarisme que s'està elaborant al Parlament de Catalunya.

A l’Hospitalet prop d'un centenar de ciutadans dormen al carrer segons el resultat del primer recompte de persones en situació de sensellar que es va organitzar el maig del 2021 amb voluntaris de les comunitats parroquials de la ciutat, Creu Roja, Càritas Barcelona i la Fundació La Vinya.

García també destaca la importància d'aprovar el Pla Local d'Habitatge i d'incrementar el parc d'habitatge social a la ciutat per tal de donar sortida a les necessitats de totes les persones inscrites a la Mesa d'Emergència de l'Hospitalet.

En l'ambit de l'espai públic, destaquen reclamacions que es repeteixen anualment com, per exemle, la ubicació de contenidors o problemes generats per les activitats, les obres, les instal·lacions o la manca d'enllumenat.

L'informe també destaca la demanda generalitzada sobre la necessitat de disposar de més espais verds, especialment a la zona nord de la ciutat, amb una major densitat de població. "Els espais verds han d'estar distribuïts de manera justa i equitativa per tot el municipi perquè els beneficis arribin a tota la ciutadania", assegura la síndica.

També fa esment a la importància de reduir la contaminació acústica a la Gran Via, el tram que no està soterrat, on s'ha constatat, després de mesurar el soroll, que aquest es troba "per sobre del desitjable" en alguns habitatges.

Finalment, durant la seva intervenció al ple, García va demanar un esforç als serveis públics de l'Ajuntament per fer-los més accessibles de forma presencial, una petició que va extendre a totes les administracions públiques, serveis públics i també als serveis bancaris.

"Ens arriben queixes constants de les dificultats per accedir-hi", explica la síndica. "L'atenció a distància o a través d'internet ha de ser una opció, però no podem dificultar ni eliminar l'atenció presencial perquè això significa deixar a molts ciutadans i ciutadanes en indefensió perquè no poden exercir els seus drets davant l'administració pública".