El Govern adapta la normativa per integrar l'Acadèmia Cultura a l'oferta pública

El Govern de la Generalitat va aprovar ahir la modificació del Decret llei d’integració de centres, una mesura que fa possible que el fins ara centre concertat Acadèmia Cultura passi a titularitat d’Educació, tal i com reclamava la comunitat educativa i el propi Ajuntament com a mesura per garantir la continuïtat de l’escola, en perill de tancament, així com el manteniment dels llocs de treball del professorat.

En concret, la modificació preveu que els centres educatius privats o concertats es podran integrar a la xarxa de titularitat de la Generalitat encara que no aportin un edifici, sempre que estiguin ubicats en un entorn desafavorit socioeconòmicament i la zona no disposi de places suficients d’escolarització, amb la creació d’un centre nou.

Aquesta adaptació de la normativa permetrà que l’Acadèmia Cultura s’integri en el sistema públic i impulsar la construcció d'un nou institut escola al barri de Collblanc, el Maria Miret, que permetrà acollir tot l'alumnat provinent del centre de la Torrassa, i continuar ampliant l'oferta de places públiques al districte.

De cara al curs vinent, i de manera provisional, la majoria de l’alumnat de l’Acadèmia Cultura s’escolaritzarà en els mòduls que actualment ocupa l'Escola Ernest Lluchal carrer Mas, i que s'alliberaran amb l'estrena al setembre del nou edifici contruït per Educació a Collblanc per a aquest centre, mentre que els alumnes d'infantil s'instal·laran previsiblement en uns mòduls al carrer de Goya. La intenció és reallotjar en un futur els alumnes de l'Acadèmia Cultura en un edifici de nova construcció al barri, l'escola institut Maria Miret, tot i que encara no s'ha concretat la ubicació.

D'altra banda, al solar on hi ha ara els mòduls de l’escola Ernest Lluch el Departament preveu construir un altre centre de gran capacitat per donar resposta a les necessitats d'escolarització de la Torrassa.

Visita institucional

El conseller d’Educació, Josep Gonzàlez-Cambray, i l’alcaldessa de l’Hospitalet, Núria Marín, han visitat avui conjuntament l'Acadèmia Cultura, on alumnat, famílies i personal del centre els han traslladat la seva alegria i reconeixement per haver aconseguit garantir la continuïtat del seu projecte educatiu al barri de Collblanc-la Torrassa.  
 

Durant la visita, el titular d'Educació ha celebrat la integració de l’Acadèmia Cultura a la xarxa del Departament "després de molts esforços", i ha destacat també "l’increment de l’oferta pública a l’Hospitalet, que ha fet possible les demandes de la comunitat educativa”.

Gonzàlez-Cambray ha manifestat el compromís amb l'Ajuntament de "seguir incrementant l'oferta pública de l'Hospitalet i adaptar les construccions a la singularitat del municipi, amb barris densament poblats i amb solars de dimensions més reduïdes, d'acord amb les normes urbanístiques municipals”.

 
El Departament d'Educació i l’Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat treballaran conjuntament per ampliar l’oferta pública els propers cursos a escoles i instituts. La modificació del POUM del municipi permetrà la construcció de centres educatius de més alçada del que ara està previst, per tal de guanyar el màxim de places possibles públiques als diferents barris, segons Educació.

 
Amb la integració a la titularitat pública de l'Acadèmia Cultura, Educació mantindrà el professorat amb contracte fix del centre i també la cohesió de tot el seu alumnat i de la seva comunitat educativa. El nou institut escola tindrà una nova direcció i un nou equip directiu, funcionaris del Departament d'Educació.

Des que va tenir coneixement de la situació de l’Acadèmia Cultura, l’Ajuntament de L’Hospitalet  —malgrat la manca de competències en matèria educativa— va mediar entre les parts i va acompanyar les famílies i la comunitat educativa. Així, el consistori va negociar amb el Bisbat de Barcelona —propietari de l’edifici—, amb la direcció del centre concertat i amb el Departament d’Educació, primer, una sortida viable perquè el centre continués en actiu un any més —el curs 2021-22—, temps necessari per buscar possibles solucions, i, després, perquè el centre s’integrés en la xarxa pública. 

D'altra banda, el conseller i l’alcaldessa han visitat les obres de l’edifici que acollirà el proper setembre l’alumnat de l’Escola Ernest Lluch, un centre que  es va crear el curs 2011-2012 i des de llavors ha ocupat uns mòduls prefabricats al carrer Mas. Es tracta d'un equipament llargament reivindicat per la comunitat educativa del barri que ha suposat una inversió de gairebé 5 milions d’euros.

La nova escola s’ha construït en un solar cedit per l’Ajuntament a la confluència del passatge de Colom amb el carrer del Montseny. L’edifici compta amb aules per a una línia d’educació primària, quatre aules auxiliars, un pati amb pista esportiva i zona exterior coberta, gimnàs, biblioteca i menjador, entre altres serveis.  
 

L’alcaldessa reclama posar fi a les mancances en matèria educativa

 
En la trobada d'avui, l’alcaldessa ha reclamat al conseller “posar en calendari i incloure en els pressupostos de la Generalitat” la rehabilitació integral de les cinc escoles i un institut incloses al pla d’urgència  —Frederic Mistral, Milagros Consarnau, Bernat Metge, Busquets i Punset, Joaquim Ruyra i Rubió i Ors— de la ciutat, així com una previsió de les inversions que ha de dur a terme el Departament. “La qualitat educativa i la seguretat passa per uns centres educatius amb bones infraestructures i condicions dels equipaments i els nostres infants no es mereixen menys”, ha dit l’alcaldessa.
 
D’altra banda, i per tal de fer front a l’augment de la demanda de places d’educació primària i secundària, Núria Marín ha demanat a Cambray una nova definició de les zones educatives per al curs 2023-2024 que permeti la planificació a llarg termini, atenent les necessitats d’escolarització de l’Hospitalet. En aquest sentit l'equip de govern considera necessari crear nous centres educatius als barris de la Florida —en aquests moments tenen una ocupació del 103 % de les places d’infantil i primària—  i del Centre-Sant Josep i Sanfeliu, on en els darrers anys s’han construït noves promocions d’habitatges.
 
També s’ha tractat la renovació del conveni del programa d’Auxiliars de conversa d’anglès, un projecte que es finança íntegrament amb recursos municipals i que es desenvolupa en la majoria dels instituts i centres de secundària concertats de la ciutat.
 
Altres temes que l’alcaldessa ha traslladat al conseller són la necessitat de crear un nou centre d’educació especial per donar resposta al dèficit de places existent, així com d’augmentar el nombre de places d’FP en famílies de sectors econòmics emergents i estratègics de la ciutat, com ara les indústries culturals, l’hostaleria, l’esport i la salut.
 
Pel que fa a l’educació de 0 a 3 anys, Marín ha demanat a la Generalitat finançar el manteniment de les 300 noves places públiques que es generaran amb la futura construcció de les escoles bressol als barris de Collblanc, Can Serra i Sant Josep, així com integrar a la xarxa municipal les cinc escoles bressol privades gestionades per entitats sense ànim de lucre, que s’ubiquen en locals municipals i reben una subvenció pública.

Increment de l’oferta pública

 
Segons Educació, el proper curs, el municipi disposarà d’un total de de 56 grups públics i 37 concertats a l’infantil 3, això representa un increment de 6 grups respecte el curs passat per fer front a la reducció de ràtio a 20 places per grup. L’increment és de 3 grups públics i 3 de concertats respecte el passat curs. Pel que fa al percentatge de sol·licituds que han aconseguit la primera opció triada a la preinscripció, són el 89,3%, i un 4,5% ho han fet en segona opció.

 
Respecte a 1r d’ESO, el Departament d'Educació oferta pel curs 2022-2023 un total de 85 grups, del quals 48 són grups públics, els mateixos del curs passat, i 1 grup menys concertat. El percentatge d’assignacions en la primera opció sol·licitada a la preinscripció és del 84,8% i en segona opció el 8,3%.