La Variant de Vallirana, un bé de tothom

Més de 30 anys de reivindicacions i 15 anys d’obres d’una infraestructura que no només traurà del mig de Vallirana els 30.000 vehicles diaris que generen inseguretat, soroll i brutícia. Estem parlant de l’única via lliure de peatge que uneix les comarques de Barcelona amb les de Tarragona. Per tant, una infraestructura cabdal pel transport i comerç de la comarca del Baix Llobregat.

Aquesta setmana la Sra. Teresa Cunillera, delegada del Govern a Catalunya, ha visitat l’estat de les obres, conjuntament amb la comissió de la Variant i representants del consistori. Hem pogut comprovar de primera mà que l’obra civil, de l’interior dels túnels, està pràcticament acabada i que queda pendent la part d’instal·lacions i proves. Cal destacar que a la zona de la sortida sud, en concret al costat de la Masia de Can Rovira, s’està construint l’edifici de control dels túnels. Es tractarà d’una instal·lació de les més modernes i operatives que tindrà la Demarcació de Carreteres a Catalunya.

15 anys d’obres i la il·lusió de que aquest any 2019, els valliranencs i valliranenques recuperarem el carrer Major. Aquesta serà una fita de tots i totes!

En aquest sentit, caldria recordar la responsabilitat de tots els partits polítics per tal d’aprovar els Pressupostos Generals de l’Estat i d’aquesta manera consolidar les inversions a Catalunya, entre elles, la finalització de la Variant. També es fa necessària la continuació de la Variant, a la zona de les Casetes i Can Julià, per seguretat del seu veïnatge i per evitar colls d’ampolla a la zona del polígon industrial.

Més enllà de la Variant, Vallirana és també patrimoni històric de la comarca i així li vam traslladar a la Delegada en tres exemples. El projecte de rehabilitació de l’Ermita de Sant Silvestre ha permès reescriure la història i avançar, la seva data de construcció en 5 segles, situant-la en l’època romana. La finalització de les obres de la Casa Mestre, en poques setmanes, permetrà disposar d’un espai modernista per l’emprenedoria, la formació i l’ocupació. I per finalitzar, la recuperació del patrimoni industrial amb la construcció d’una nova biblioteca a la fàbrica de cotó.